Els 12 apòstols de la Superlliga es blinden davant les amenaces de la UEFA i la FIFA

BarcelonaEls despatxos del futbol estan en flames després de l'anunci que 12 dels clubs més importants d'Europa –sis de la lliga anglesa, tres de l'espanyola i tres de la italiana— van fer dilluns. Reial Madrid, Barça, Atlètic de Madrid, Juventus, Milan, Inter, Manchester City, Manchester United, Tottenham, Arsenal i Chelsea estan disposats a controlar el negoci a Europa a despit de la UEFA i de les federacions estatals amb l'organització d'una Superlliga tancada que ocuparia el nínxol de mercat de l'actual Champions. La iniciativa feia anys que es cuinava en silenci entre passadissos, llotges i terminals d'aeroports. I, malgrat que els estaments tradicionals ja estaven avisats, la reacció general al tret de sortida oficial de la competició està sent de mans al cap i paraules gruixudes. Hi ha massa milions, interessos i egos en joc.

El motor essencial de la Superlliga és merament econòmic. S'explica per una inversió inicial de 3.500 milions d'euros d'entitats com JP Morgan, un banc nord-americà proposat per Key Capital, una empresa de solucions financeres amb seu a Madrid. La xifra es repartiria entre els clubs participants, la majoria dels quals tenen els comptes en números vermells a causa de la pandèmia de covid. En el cas del Barça, per exemple, els diners ajudarien a iniciar les obres del Camp Nou o a pagar el proper contracte de Messi. Aquesta inversió i els ingressos que promet la nova competició estan allunyats de les quantitats que normalment aporta la UEFA als participants de la Champions. D'aquí ve l'interès per engegar el projecte i la virulència del màxim estament europeu a l'hora de desacreditar-lo. "Els clubs rics s'adonen que poden tenir el control sobre els ingressos. És la desintermediació de la indústria del futbol", diu Marc Ciria, economista expert en la matèria.

El president de la Superlliga, Florentino Pérez, va explicar al programa El Chiringuito la motivació "salvadora" dels 12 impulsors del projecte. "Intentarem començar-lo al més aviat possible. Parlarem amb la UEFA i la FIFA, que no sé per què s'han d'enfadar. La UEFA treballa en un altre format que jo no entenc i que no genera prou ingressos per salvar el futbol. Quan dic salvar el futbol és salvar-nos a tots. Nosaltres el que volem és salvar el futbol perquè els propers 20 anys pugui viure amb tranquil·litat. La nova Champions començaria el 2024, quan ja estaríem tots morts si no canvia res abans", va manifestar el mandatari del Reial Madrid.

Com que la UEFA pateix pel pastís que pasta, enforna i reparteix des de fa dècades, el seu màxim representant, Aleksander Ceferin, va a la guerra contra els 12 clubs que impulsen la Superlliga. El dirigent va fer servir el comitè executiu de dilluns per reiterar que el projecte li sembla "cínic i sense sentit" en un moment en què la Champions és a les portes d'un canvi de model. Tan contrari és al desafiament que li plantegen Agnelli, Florentino i Glazer, entre d'altres, que fins i tot amenaça amb fer fora els rebels dels campionats estatals i continentals i amb impedir que els jugadors de Barça, Madrid o Chelsea disputin partits de seleccions. "No hi ha suport legal perquè es prohibeixi l'Eurocopa a determinats jugadors que no han incomplert cap normativa UEFA", explica en aquest sentit Toni Roca, CEO d'Himnus, un despatx d'advocats expert en futbol. Roca tampoc creu que la Lliga pugui expulsar el Barça, el Madrid i l'Atlètic. "Tebas hauria de canviar els estatuts de la patronal per poder actuar així, a part que no li interessaria gens perdre els tres millors exponents tenint en compte que aviat ha de negociar els drets televisius", justifica.

Mesures cautelars

Per si de cas, però, els membres fundadors de la Superlliga ja s'han cobert les espatlles: han enviat a la UEFA i a la FIFA comunicats per informar-los que han presentat demandes precautòries per evitar els efectes de possibles sancions que els dissuadeixin dels seus objectius. I és que els clubs rebels pretenen seguir disputant amb normalitat les competicions nacionals i internacionals existents fins que puguin posar en marxa la Superlliga de cara a la temporada 2022-2023. Relacionat amb això, el jutjat mercantil número 17 de Madrid ha dictat aquest dimarts mesures cautelars per impedir qualsevol represàlia cap als signants de la iniciativa. UEFA i FIFA, per tant, hauran de pensar-s'ho dues vegades abans de prendre decisions contundents que afectin l'actual Champions o la propera Eurocopa.

La UEFA reacciona a correcuita amb una nova Champions

Mentrestant, La Lliga critica la Superlliga europea perquè és "elitista i separatista", un gest que segons Roca només és "una rebequeria de Tebas perquè veu que el sistema es trenca". Per a Ciria, la postura de Tebas, que rep el suport de tot el futbol professional espanyol menys el de Florentino, Laporta i Cerezo, és símptoma inequívoc de la seva impotència per "controlar els ingressos", que al final és del que es tracta. "Els clubs volen decidir de forma executiva a qui li toca què", afegeix l'economista, que creu que la millor solució passaria per "una Champions amb lògica de Superlliga". És a dir, per una solució pactada entre la UEFA i els 12 clubs que volen sacsejar la indústria anant pel seu compte. Això sí, recorda: "El romanticisme no només se'l carrega una Superlliga, sinó també qui s'endú la Supercopa d'Espanya a l'Aràbia Saudita o posa horaris intempestius que allunyen el públic dels estadis".

Com a resposta a la proposta de la Superlliga, la UEFA pensa en una Champions a partir del 2024 que garanteixi un mínim de deu partits a cada participant, quatre més dels que representa el format actual. També pretén augmentar el nombre d'equips de 32 a 36 per obrir el torneig a representants de lligues europees més petites. Sens dubte, però, l'aspecte més trencador serà el sistema de competició. Els tradicionals vuit grups desapareixerien per donar pas a una lligueta en què els equips s'enfrontarien entre si segons el coeficient UEFA. Per exemple, els caps de sèrie jugarien dos partits contra equips del seu nivell, tres contra rivals del bombo 2, tres amb equips del bombo 3 i dos amb rivals del bombo 4. Els vuit primers d'aquesta lliga de 36 equips passarien directament als vuitens de final, i del 9è al 24è disputarien un play-off per decidir vuit places més. Els eliminats en aquesta ronda desembocarien a l'Europa League. La proposta de la UEFA és que la Champions es jugui els dimarts, els dimecres i els dijous de tot l'any amb l'objectiu d'incrementar la quantitat de partits i l'exposició als mitjans, a banda de generar uns drets de televisió més elevats. El xou per canviar l'ordre del futbol tot just acaba de començar.