Roglic somriu amb el títol de la Vuelta
L'eslovè s'endú el títol, Valverde és segon i el jove Pogacar completa el podi
BarcelonaPrimoz Roglic ha creuat la línia de meta de l'última etapa de la Vuelta somrient. Ha sigut el seu moment, arribant a Madrid amb el mallot vermell per celebrar la conquesta de la Vuelta 2019. El gest, obvi, té gairebé el mateix pes mediàtic que el títol. La victòria de Fabio Jakobsen (Deceuninck - Quick Step) en aquesta última jornada és anecdòtica. L'eslovè de l'equip Jumbo és una persona introvertida i ultracompetitiva. Ha anat repetint durant totes les etapes del circuit que calia assimilar el primer lloc de la general amb distància. "Fins avui he somrigut en llocs secrets. Ara ja puc somriure obertament. És un sentiment molt bonic. Han sigut 20 dies de bogeria, amb molta intensitat", explica Roglic. És especialment racional perquè no ha nascut ciclista. Sempre tindrà aquest punt de prudència autoimposada.
El campió de la Vuelta té 29 anys i només en porta 6 dedicant-se al món de les dues rodes. Abans competia com a esquiador de salts. Va arribar a proclamar-se campió del món júnior per equips el 2007, però no va tenir sort en la categoria sènior. El de Trbovlje va estar temporades fent cabrioles pels aires. Arrossegava molèsties físiques. La recuperació activa va acostar-lo a la seva afició per la bicicleta. Mesos després s'iniciava oficialment en el món professional. La primera petjada en el circuit internacional va ser el 2016, quan va endur-se la novena etapa del Giro 2016 en la contrarellotge de Chianti. A partir d'aquí ha anat consolidant-se com un ciclista amb bon fons, que rendeix en escalada i en les etapes de velocitat. La Vuelta 2019 ha sigut seva per mèrits propis.
L'èxit eslovè
La festa eslovena l'arrodoneix el tercer lloc de Tadej Pogacar. El ciclista de l'equip Emirates ha entrat en la història de la prova amb les seves tres victòries d'etapa de muntanya a Cortals d’Encamp, Los Machucos i Gredos. Només ho havien aconseguit Tony Rominger, Chava Jimenez i el Purito Rodríguez el 2012. "Soc realment feliç. És una cosa increïble. Mai m'havia imaginat que podria guanyar tres etapes i formar part del podi final. Crec que necessitaré uns dies per assimilar-ho", va comentar el de Komenda, Eslovènia. Nairo Quintana i Supermán Miguel Ángel López són la creu de la moneda dels grans favorits. La relliscada dels dos colombians és notable, especialment la del primer.
El líder de l'equip Movistar torna a evidenciar que encara no és prou madur per portar la iniciativa d'un projecte guanyador al ciclisme d'elit. El seu Tour de França va ser decebedor. A les primeres etapes de la Vuelta va reivindicar-se amb el primer lloc de la general. En el moment de la veritat, va tornar a fer un pas al costat. Espera que la seva societat amb Arkéa, el seu pròxim destí professional, tingui més èxits. Supermán López va ser més protagonista en el context de la polèmica que a sobre de la bicicleta, amb la caiguda a Andorra i les sorprenents declaracions criticant el rol d'Alejandro Valverde. El ciclista espanyol li va salvar els mobles a Movistar, evidenciant que el grup espanyol haurà de redirigir la seva estratègia si vol mantenir la condició de favorit de les últimes temporades.
