Roglic aspira al triplet a la Vuelta a Espanya del Xacobeo

BarcelonaEncara amb les emocions fresques dels Jocs Olímpics, en què l'equatorià Richard Carapaz va aconseguir imposar-se a l'imparable exèrcit de ciclistes eslovens que amenacen amb aconseguir tots els triomfs, la Vuelta a Espanya recupera les seves dates tradicionals, sense coincidir amb el Giro com va passar el 2020 per culpa de la pandèmia. A punt per defensar la seva corona, l'eslovè Primoz Roglic, que vol pujar a dalt de tot del podi per tercer cop consecutiu, ara a Santiago de Compostel·la, ja que, amb motiu de l'any Xacobeo, els ciclistes acabaran de pedalar a la plaça de l'Obradoiro, en lloc de fer-ho a Madrid, com era tradicional. Roglic arriba com a favorit, ja que el seu compatriota, Tadej Pogacar, s'agafa un descans després d'una temporada en què ha tornat a guanyar el Tour, a més d'una medalla olímpica.

Roglic, que per moments semblava una mica arraconat per l'explosió del seu compatriota Pogacar, que el va deixar sense poder triomfar al Tour, va demostrar de quina pasta està fet amb l'or olímpic a la contrarellotge. Si al Tour, castigat per les caigudes, va haver de treure la bandera blanca, a la Vuelta hi arriba desafiant, a punt per imitar Roberto Heras, l'últim ciclista a guanyar la prova de manera consecutiva, del 2003 al 2005. Abans, només el suís Tony Rominger ho havia aconseguit, del 1992 al 1994. El Jumbo-Visma de Roglic arriba sense Van Aert, un dels ciclistes més divertits ara mateix, però amb Gesink, Kruiswijk i el nord-americà adoptat pel Berguedà Sepp Kuss.

Per plantar cara al Jumbo-Visma, l'Ineos arriba amb dos líders naturals. Carapaz, després del seu or olímpic, se sent pletòric. L'equatorià ja ha pujat al podi de les tres grans voltes –va ser segon a la Vuelta fa un any– mentre que el colombià Egan Bernal redobla l'aposta. Amb 24 anys, el jove de Zipaquirá sembla destinat a ser el gran rival de Pogacar, ja que ja ha guanyat el Tour (2019) i el Giro (2021). Si és capaç d'acabar vestit de vermell a Santiago, amb 24 anys ja haurà guanyat les tres grans voltes, dues la mateixa temporada, després de la seva exhibició al Giro.

 Mikel Landa, després de mostrar-se en forma a la Vuelta a Burgos, intentarà fer el pas endavant amb l'equip Bahrain que tant de temps porta esperant fer, acompanyat del sicilià Caruso, sempre competitiu, o Poels. I el mallorquí Enric Mas hauria de ser líder d'un Movistar en què el colombià Miguel Ángel López espera pujar al podi, tal com ja va fer el 2018, justament per darrere de Mas i del guanyador, Simon Yates. El murcià Alejandro Valverde, amb 41 anys, ja ha deixat clar que vol guanyar una etapa en la seva 15a participació en la prova. L'Astana, amb un Aleksandr Vlasov en ple creixement, i el DSM de Romain Bardet també poden animar una Vuelta en què s'acomiada el ciclista professional sard Fabio Aru. I, esclar, també hi ha el sabadellenc David de la Cruz, que arriba gairebé com a cap de files de l'UAE gràcies a l'absència de Pogacar. Després de dos anys marcats per les caigudes, el vallesà confia en animar el recorregut. De La Cruz serà l'únic català en aquesta edició de la cursa.

La Vuelta arrenca aquest dissabte a Burgos amb una contrarellotge i repeteix el recorregut de la Vuelta per aquesta província els tres primers dies. Territori ideal per a Mikel Landa, doncs. El recorregut seguirà després cap a terres valencianes, amb l'ascens al port de Cullera a la sisena etapa primer, i l'inèdit Balcó d'Alacant després. La segona setmana viurà l'ascens al port fora de categoria de Velefique, per acabar travessant Andalusia cap a Extremadura per afrontar cims com el Barraco o el port de Mijares. I l'última setmana, camí de Santiago, tocarà afrontar les dues etapes espectaculars a Astúries, amb finals als llacs de Covadonga i l'inèdit alt de Gamoniteiro, que poden acabar de decidir la cursa.