Roberto Jiménez, el porter més car de la història de l'Espanyol

BarcelonaRoberto Jiménez Gago és el primer pilar del nou Espanyol de Quique Sánchez Flores, que es comença a construir des de la base. Concretament, des de la primera de les línies, la porteria. El primer reforç per al curs 2016-2017 és un veterà que, als 30 anys, arriba a l'entitat blanc-i-blava a canvi de tres milions d'euros. Aquesta xifra el converteix en el porter més car de la història de l'Espanyol. Firma per les properes tres temporades, i té una clàusula de 14 milions d'euros. Alt, fort, amb presència física i molta personalitat. Són alguns dels trets que l'han portat a ser incorporat pel club.

"Arribo en el millor moment de la meva carrera, tant a nivell físic com de confiança i personalitat. Porto deu anys de professional, i sumo més de 150 partits. Crec que puc aportar molt al club tant dins com fora del camp". Així s'ha presentat el nou porter espanyolista des del RCDE Stadium. Roberto ha reconegut que feia mesos que seguia amb interès el nou projecte espanyolista, i que havia comunicat a Quique el seu desig de tornar a Espanya per incorporar-se a un nou projecte que l'"il·lusiona". "És un equip amb metes molt altes, un projecte sòlid on es dona confiança als jugadors. Esperem que la plantilla que es formi compleixi objectius, ja que el nivell d'exigència és molt alt", ha afegit.

Preguntat sobre si es veu jugant la Champions amb l'Espanyol com feia amb l'Olympiacos, ho té clar: "Si, per què no? No pensem en guanyar la lliga, cal ser realistes i anar pas a pas, però ens hem de posar objectius, tenir metes altes i il·lusions. És un club històric i ho pot aconseguir".

El madrileny no ha dubtat en desfer-se en elogis del seu company i competidor a la porteria, Pau López: "Pau és un gran porter amb molt futur, és molt jove. Ha tingut l’oportunitat de viure la competició i jugar molts minuts. Estic convençut que tindrem una competència sana i bonica, espero que aprenem tots dos i puguem ser amics i ajudar-nos.

Amic d'Álvaro González i altres jugadors com Paco Montañés, Hernán o Diop, Roberto ha apuntat que aquests futbolistes han destacat l'Espanyol com un gran club. "Me'n parlen meravelles. La Ciutat Esportiva té instal·lacions de màxim nivell, la ciutat és fantàstica, la gent que hi treballa es molt pròxima", ha ressenyat.

El fitxatge més car des del 2011

Feia cinc anys, des de la incorporació de l'uruguaià Juan Ángel Albín el 2011, que l'Espanyol no pagava tres milions d'euros per un jugador de futbol. Amb Rastar Group, això torna a ser possible. Amb Roberto, des del 2000, l'Espanyol ha incorporat 15 porters al seu primer equip. Ha pagat traspàs per quatre d'ells: Cristian Álvarez (600.000 euros, del CA Rosario); Carlos Kameni (550.000 euros, de l'AC Le Havre, Alex Manninger, 1,32 milions de l'Arsenal).

Cinc més han estat pujats del filial (Alfred Argensó, Isaac Becerra, Kiko Casilla, Germán Parreño i Pau López), i altres tres han arribat cedits (Iñaki Lafuente, Francesco Bardi i Giedrius Arlauskis. A més, tres més han arribat lliures o per quantitats no determinades: Pablo Cavallero (Unión Santa Fe), Toni Jiménez (Elx), Erwin Lemmens (Racing Santander).

La seva incorporació servirà per aportar experiència i seguretat, augmentar el nivell competitiu i competir per un lloc titular amb Pau López, cosa que no van saber fer ni Francesco Bardi ni Giedrius Arlauskis el curs passat. Diego López, del Milan, era una altra de les alternatives que estudiava el club per reforçar aquesta posició. S'incorporarà a l'Espanyol a partir de la segona setmana de juliol.

El nou porter ha arribat ha arribat aquest dimecres a l'aeroport de Barcelona, on ha afirmat a RAC1 estar "molt content" per firmar per l'Espanyol, on intentarà "lluitar per ser titular". En aterrar a Barcelona s'ha dirigit a la Clínica Creu Blanca per passar el corresponent reconeixement mèdic, el darrer pas previ a la signatura del nou contracte.

Problemes burocràtics n'han aplaçat l'anunci oficial. Roberto va coincidir amb Sánchez Flores a l'Atlètic de Madrid el curs 2009-10, on va quedar a l'ombra de Thibaut Courtois, fet que el va portar a marxar de l'entitat madrilenya a final de curs, cap al Saragossa, que en va pagar 8,5 milions. Format a les categories inferiors del club matalasser, va jugar com a cedit al Nàstic de Tarragona la temporada 2007-08. Posteriorment també va jugar al Recreativo, al Benfica i a l'Olympiacos, club d'on prové. Els grecs en van pagar 6 milions fa tres anys.

Amb experiència a la Champions League i en grans lligues europees, Roberto destaca pel seu físic (1,92 metres d'alçada) i pels seus àgils reflexos, a més de la capacitat de lideratge (ha estat capità de l'Olympiacos en nombroses ocasions) i de transmetre confiança sota pals a la seva defensa. La temporada passada va disputar 27 dels 30 partits de Lliga, i només va encaixar 14 gols. Des de la seva arribada a Grècia el 2013, ha disputat 117 partits amb el club del Pireu, on ha encaixat 98 gols i ha deixat la porteria a zero en 59 ocasions. És a dir, que ha acabat sense rebre gols en gairebé la meitat dels partits disputats. A més, el 2014 va ser escollit millor equip de Grècia. Al seu palmarès hi acumula una Copa de la Lliga de Portugal, dues lligues gregues i una Copa grega.

En el seu primer curs a Grècia (2013-14) va esdevenir providencial a la Champions, en aturar tres penes màximes. El primer penal li va aturar a Ibrahimovic en el duel contra el PSG. El segon a Mitrovic (Anderlecht) i el tercer a Arturo Vidal (Juventus). Ve per tapar una de les posicions més necessitades de l'Espanyol, que el curs passat va assolir el rècord d'equip més golejat en Lliga de la història de l'Espanyol, amb 74 gols encaixats.

Li agrada el projecte, i la possibilitat de tornar a Espanya, on té els seus fills: és un altre al·licient per incorporar-se a l'Espanyol, que s'havia quedat amb només un porter en el primer equip un cop van notificar a Arlauskis que no optarien a comprar els seus drets.

Torres va evitar que anés al Madrid

Roberto Jiménez va créixer al barri del Naranjo de Fuenlabrada, als afores de Madrid. Allà va començar a jugar a futbol de petit cada tarda en l'equip del barri amb els amics, però com acostuma a passar amb els porters, no va començar en aquesta posició, sinó jugant com a central. Amb pocs anys ja era un enamorat de l'esport, i destacava per una forta personalitat, ja que a l'hivern, tot i el fred, era el primer de posar-se sota pals.

El seu primer entrenador va comentar-li que se li donava bé aquell rol, que no acabava de convèncer al seu pare Dionisio, que argumentava que els porters evitaven el millor del futbol, els gols. Un dels amics de la infància era Fernando Torres, l'ara davanter de l'Atlètic, i amb qui volia compartir equip de gran.

De petit, però, Roberto simpatitzava amb el Reial Madrid. Es passejava pels carrers del barri amb el xandall de l'equip blanc, que va mostrar interès a incorporar-lo. També el volia l'Atlètic, equip pel qual s'acabaria decidint per la seva amistat amb Fernando Torres. El davanter, amb qui havia congeniat, ja jugava al club matalasser, i va aconseguir que digués 'no' a l'interès dels blancs. Junts (les seves mares s'alternaven a l'hora de portaar-los) anaven al Cerro del Espino, i entrenaven a la mateixa hora en diferents equips de l'Atlètic.

Ciclisme, natació o tenis eren algunes altres de les aficions més enllà del futbol que tenia Roberto. Activitats que li va recomanar un entrenador seu per millorar el rendiment. Després de cremar etapes pel futbol formatiu de l'Atlètic, va debutar el desembre 2005 amb el primer equip al Sadar. El seu pas pel club matalasser, però, no va ser del tot positiu: només va disputar cinc partits, i no en va guanyar cap (tres derrotes i dos empats). La falta de minuts el va portar a buscar una sortida.

Marxar li va proporcionar els minuts necessaris per consolidar-se i créixer fins a ser un porter més segur, capaç de frenar equips com el Benfica, el Juventus, el Manchester United o el mateix Atlètic.