Un rival fort amb ganes de trencar la dualitat
Un cop més el Barça és a semifinals! I ja en van unes quantes de consecutives. Sempre és difícil obrir la competició, però els blaugranes tenen ofici, i molt. I en aquest tipus de partits això és fonamental. Després de la victòria, dia per alliberar tensions i relaxar-se aprofitant el dia de descans. Alguns jugadors van visitar la Fan Zone que ha muntat l’ACB per acostar el bàsquet als aficionats, que van interactuar per uns minuts amb els seus ídols. A la tarda sessió d’entrenament suau per recuperar i començar a preparar el següent partit contra els malaguenys. Els entrenadors ajudants segur que ja tenien l’ scouting preparat tant de l’Unicaja com del Bilbao Basket. De totes maneres van veure detalladament el partit de dijous per analitzar possibles nous moviments ofensius o variants defensives que els de Joan Plaza hagin pogut introduir.
Tema interessant: ¿els entrenadors es guarden recursos per als moments importants? ¿Però aquests poden passar ja al primer partit? ¿Descobreixes una carta? Si no passes el primer partit no val per a res. Jo crec que els equips grans, el Barça i el Madrid, tenen la capacitat d’amagar més temps les seves cartes. Si és que tenen recursos amagats, ¿prefereixen treure’ls a la Copa o esperar a l’Eurolliga o als play-off de la Lliga Endesa? Cada cop és més difícil sorprendre ningú.
Els altres equips han d’anar al 100% de recursos tècnics i tàctics des del primer minut. Per exemple, el Bilbao Basket va treure una zona 1-3-1 que els va ficar al partit. No podien esperar treure-la més endavant.
A la semifinal del Barça contra l’Unicaja estic segur que veurem més d’una trampa malaguenya. Al marge de tenir un equip molt compensat, el tècnic català treballa molt bé tàcticament. Granger és molt perillós i juga amb una confiança extraordinària. Toolson és un tirador de raça. Tot i no estar completant una gran temporada, Vasileiadis és complicadíssim de defensar si agafa una ratxa anotadora. Fran Vázquez, un ex que és històric en taps a la Copa. Tots sabem com intimida i la qualitat que té per acabar fent-se fort sota cistella. Kuzminskas, un tres poderós capaç de posar en problemes els exteriors blaugranes prop de cistella, a part del seu llançament a distància. Suárez, Markovic, Golubovic, Thomas, Green...
Necessitem la millor versió de la majoria de jugadors de Xavi Pascual per derrotar un Unicaja fort i amb ganes de trencar la dualitat de títols dels últims anys.
