La via belga per aturar el Madrid

Barcelona"No ha canviat ell, ha canviat com el grup el veu a ell". Aquesta és una frase d'un futbolista del Barça que defineix el que li ha passat a Thomas Vermaelen en els últims quaranta dies. La seva vida ha donat un gir de 180 graus. De l'ostracisme a ser imprescindible. De no entrar a les convocatòries a jugar al Santiago Bernabéu com a titular. Els qui el coneixen però, remarquen que el canvi és dels qui l'envolten, la mirada del vestidor cap a un futbolista "molt fort mentalment" que l'ha permès, també gràcies a la seva experiència, no ensorrar-se quan molts altres "s'haguessin enterrat".

La sanció de Piqué i la lesió de Mascherano van portar Ernesto Valverde a atorgar-li la titularitat en la prova de foc de Mestalla -segon contra primer a la Lliga-. Vermaelen venia de no comptar per a res per al tècnic basc, tot i que acabava de jugar dos partits sencers amb Bèlgica -contra Mèxic i Japó- en els que el català Robert Martínez li va mantenir la confiança malgrat tenir un paper residual al Camp Nou. El central belga va complir i des de llavors ha encadenat 5 titularitats en els últims 6 partits del Barça. Va sentir-se novament futbolista gràcies a la lesió d'Umtiti i després de dos anys i mig de lesions i frustracions.

En aquella aturada per seleccions, protegit pels seus, el jugador va reconèixer que se'n penedia d'haver-se quedat al Barça. Però la seva realitat va canviar en aterrar a Barcelona i trobar-se juntament amb Piqué com els únics centrals disponibles. "Ho ha passat molt malament, sobretot per la frustració que el cos no li funcionava", explica una de les persones que millor el coneix.

Un partit a Madrid que el marcarà

Vermaelen jugarà avui el partit més important de tot el planeta futbolístic, i ho farà després de disputar 20 partits de Lliga en tres anys entre el Barça i el Roma, on va jugar el curs passat. "Madrid el marcarà per sempre", diuen d'ell els seus tècnics, conscients que serà un duel que determinarà el futur de Vermaelen al Camp Nou. De moment, podrà estar sobre la gespa del Bernabéu perquè és un "supertreballador", expliquen al vestidor blaugrana. Una persona "tímida i reservada", molt "discreta", que es recolza en jugadors com Ter Stegen i sobretot Cillessen per una qüestió idiomàtica. "No necessita un gran afecte ni sentir-se especial, és hermètic i treballa molt", argumenten els tècnics per explicar la situació que ha viscut aquest futbolista de 32 anys.

I és "molt intel·ligent", afegeixen. Sabia les seves limitacions, i tot i que té una "sortida de pilota de migcampista", s'ha protegit amb un joc fàcil. Una de les seves principals virtuts. "No cal que cada passada sigui de 10", diuen els tècnics. Sap que té els focus sobre ell, i tot i que sap "trencar línies en pressió alta i fer desplaçaments llargs", és un professional de la "vella escola" que juga el més senzill que pot per minimitzar riscos. Això l'ha portat a ser el futbolista de tota la plantilla del Barça amb un percentatge de fiabilitat en la passada més alt (93%). No falla mai perquè filtra poques passades interiors als migcampistes i la seva sortida natural és de seguretat: al porter, al central o, sobretot, al lateral. A Vila-real, per exemple, va fer 22 passades a Jordi Alba, més que a tots els altres jugadors junts, excloent Piqué (9) i Ter Stegen (5). De fet, són sempre passades per baix a curta distància i és d'entre els quatre centrals el que busca menys canvis d'orientació: la meitat respecte la resta.

Els que l'han acompanyat durant aquest difícil procés lamenten que l'any passat a Roma, quan va deixar de jugar però havia deixat enrere les lesions, el seu físic va decaure. No estava llest per competir, els preparadors físics del conjunt italià no van saber treballar amb ell, un fet que ha canviat enguany a Barcelona. Quan Valverde el va necessitar, tot i viure en l'ostracisme, Vermaelen tenia un nivell físic òptim que ha anat millorant -lògicament- amb la suma de minuts. Fins al punt de passar per davant de Mascherano -que marxarà a la Xina- i enfrontar-se avui a Cristiano Ronaldo i Benzema. "La seva intensitat defensiva dins de l'àrea la tenen pocs jugadors", remarquen els qui el coneixen, que lamenten que les lesions han frustrat la carrera d'un jugador que a l'Arsenal "anava sobrat", però a Barcelona va haver de lluitar sobretot contra ell mateix.