Riquelme, condemnat a pagar 573.000 euros per evasió d'impostos
El cas fa referència als anys 2004 a 2007, quan l'argentí era propietat del Barça
MadridL'exjugador del Barça Juan Román Riquelme ha estat condemnat per l'Audiència Nacional a pagar 573.540 euros per evasió d'impostos entre els anys 2004 i 2007. El jugador argentí va recórrer a l'Audiència Nacional després que el Tribunal Econòmic Administratiu Regional de València li reclamés el 2011 l'abonament de l'esmentada quantitat, i que, en 2015, el Tribunal Econòmic-Administratiu Central desestimés la seva reclamació contra aquesta mesura.
La interlocutòria explica que Riquelme va ser contractat pel Barça el 15 de juliol de 2002, moment en què el club blaugrana i l'entitat "EAGLETRON BV" (amb domicili a Holanda i que després va passar a denominar-se "PLAY INTERNATIONAL") van signar un contracte de cessió dels drets d'imatge del jugador. Les dues entitats van acordar una titularitat compartida dels citats drets.
Amb anterioritat, Riquelme va signar un contracte amb la societat holandesa al febrer de 2002 en el qual cedia els seus drets d'imatge a "EAGLETRON" amb vigència fins al 2012 i pel qual percebria 500.000 dòlars. Posteriorment, el 25 d'agost de 2003, Barcelona i Vila-real van signar un contracte de cessió federativa i aquesta mateixa data el club blaugrana va rubricar amb "PLAY INTERNATIONAL" un annex al contracte de cessió de drets d'imatge.
A Vila-real, Riquelme va cobrar, segons l'interlocutòria, 40.909 euros en 11 mensualitats més primes. El 2004 es va prorrogar la cessió per una temporada més i prèviament el Barcelona va fer un altre contracte en el que va modificar les seves retribucions. Les que havia d'abonar el club català es van reduir en un milió d'euros, que havien de ser pagades pel Vila-real.
En el contracte inicial del Barça signat el 15 de juliol de 2002, la retribució a cobrar per "EAGLETRON" pels drets d'imatge sobre el total pactat, més els ingressos laborals, representava el 15%. En no superar-se el llindar màxim, no era aplicable la imputació de rendes a Riquelme pels pagaments de drets d'imatge. No obstant això, a partir del curs 2003/2004, les quantitats abonades pel conjunt blaugrana per la cessió dels drets d'imatge van superar el límit del 15% de la suma total de les retribucions per rendes del treball i per drets d'imatge: 419.477 euros el 2004, 469.159 euros el 2005. Mentre les retribucions laborals van ser de 1.734.697,99 euros el 2004 i de 2.465.000 euros el 2005. En tots dos conceptes, van representar el 19,4% i el 16% de les retribucions totals.
Pel que fa a les retribucions rebudes del Vila-real, la Inspecció afirma que va existir "simulació en els pagaments" realitzats a les societats "PLAY INTERNATIONAL BV I" QUADRIS BV "en concepte d'intermediació en la cessió del futbolista pel Barça i en l'adquisició definitiva pels seus drets federatius.
La Inspecció considera que aquests pagaments eren en realitat retribucions del jugador que es van instrumentar a través d'aquestes dues societats residents als Països Baixos, que al seu torn van remetre els diners a comptes suïssos, titularitat de la societat "Baleno", resident a Belize, "descomptant una comissió d'un 2,5% per evitar la tributació d'aquestes rendes a Espanya".
A més, afegeix, no es van justificar l'origen dels fons utilitzats per a determinats ingressos en comptes bancaris de Riquelme de 25.000 i 24.000 euros en diferents dates de 2005, i de 15.350 euros el 2007, que no concorden amb l'origen que al·lega l'exjugador del Vila-real, que assegurava que provenien de la venda de vehicles.
També informa de les retribucions no declarades per la seva participació en la selecció argentina en els exercicis de 2005 i 2007 mentre residia a Espanya, i les percebudes del Boca Juniors entre febrer i juny de 2007, quan va ser cedit al club argentí.
Riquelme i el seu equip legal van recórrer tots aquests punts i l'Audiència Nacional va desestimar la seva petició i va condemnar a pagar a l'argentí la quantitat de 573.540,33 euros. La sentència és susceptible de recurs de cassació, que s'ha de presentar davant l'Audiència Nacional en el termini de 30 dies des de la notificació.
