Ricardo Martinena: “L’escut del Barça no ens pesa gens”
BarcelonaLa secció de rugbi del Barça, la més antiga del club i la preferida del fundador, Joan Gamper, torna enguany a competir a la Divisió d’Honor, la màxima categoria del rugbi espanyol, després de sis anys d’absència. Els culers debuten avui contra l’històric Cisneros de Madrid, al camp de rugbi de la Teixonera (entrada gratuïta). Ricardo Martinena, escollit la temporada passada com el millor entrenador de l’any, repeteix a la banqueta blaugrana.
Quin és l’objectiu del club?
L’objectiu principal és la permanència a la màxima categoria. Competir aprenent i agafar experiència per poder marcar fites més ambicioses a mitjà o llarg termini.
El club s’ha reforçat amb jugadors de molt nivell, com ara l’ex-USAP Mehdi Ameur o els catalans Oriol Garcia i Joan Losada. Com s’estan adaptant al club?
L’adaptació està sent ràpida. El vestuari és integrador i obert a tots els que volen posar el seu gra de sorra per al col·lectiu. En aquests casos concrets, val a dir que tots els grans jugadors s’entenen fàcilment gràcies a les seves qualitats, però també a la constància en el treball.
Quins són els rivals més forts de la Divisió d’Honor espanyola?
Hi ha tres clubs molt forts, que aspiren clarament al títol de lliga i copa. Per qualitat i pressupost, els dos clubs de Valladolid (El Salvador i VRAC) i l’Independiente de Santander són els rivals més forts de la categoria. Un esglaó per sota tenim l’Ordizia basc i la Santboiana, que tot i que no disposen del poder econòmic i material dels altres tres, són conjunts ben compensats capaços de guanyar qualsevol, i acabaran lluitant pel títol.
Quina pot ser la clau de l’èxit d’aquest equip, tècnicament?
En l’àmbit tècnic, treballem sempre el joc col·lectiu, primant els vessants més dinàmics i oberts per sobre del joc estàtic i especulatiu. Busquem un joc divertit i dinàmic com el camí per millorar el nostre joc. Als entrenaments treballem molt amb la pilota, pensant en les situacions reals que ens trobarem en cada partit, per sobre de l’apartat purament físic.
¿La responsabilitat de portar l’escut del Barça pesa?
A nosaltres no ens pesa gens, l’escut del Barça. Som una secció amateur, no professional, i no sentim una pressió excessiva pels resultats. Treballem amb tota la il·lusió per amor al club, i intentem donar el millor de nosaltres mateixos, però no ens sentim pressionats ni ens pesa el fet de representar el club.
Així doncs, ¿sentiu que teniu el suport de la directiva?
Sí, ens sentim acompanyats pel club. Hi ha una bona estructura d’organització. Per exemple, tenim accés als serveis mèdics i als fisioterapeutes, igual que altres seccions. No ens sentim discriminats, malgrat que som una secció no professional.
Com valores el creixement social del rugbi català?
En deu anys s’han doblat les llicències de jugadors i jugadores a Catalunya, s’han creat nous clubs i se n’han consolidat molts altres. Penso que tant la Federació Catalana de Rugbi com els clubs estan fent una bona feina i la base del rugbi s’està eixamplant, cosa que permetrà millorar el nivell del nostre rugbi alhora que es fa més visible a la societat.
