La revolució més difícil de Laporta

BarcelonaDurant la campanya electoral, una de les principals cartes que va jugar Joan Laporta va ser recordar la seva primera experiència com a president, en què ja va capgirar la plantilla en moments de necessitat. De la travessia del desert amb Gaspart a la Champions de París amb el somriure de Ronaldinho. De l’autocomplaença d’aquell Barça de Frank Rijkaard amb la icona brasilera cada cop més desdibuixada, a signar les millors pàgines de la història del club amb Pep Guardiola. Laporta afronta la seva tercera revolució al capdavant del Barça i el president ja ha promès canvis que es començaran a veure “a partir de la setmana vinent”, després de qualificar la situació de “fi de cicle” i fer explícita una necessitat de “renovació” per tornar a ser “competitius”. 

Trencar amb les herències espinoses que queden del mandat de Bartomeu no serà fàcil. Les golejades encaixades a Europa de les últimes temporades ja feia temps que evidenciaven la regressió de l’equip. Però Bartomeu, malgrat ser alertat, després de la desfeta contra el Liverpool, que calia començar a abordar una profunda renovació de la plantilla, va preferir anar dilatant un procés que es va quedar a mitges a l'agost i que requereix, tal com ja van avisar a l’expresident, prendre decisions “impopulars i valentes”. Bartomeu va acabar sent la seva pròpia víctima, a causa d’una planificació esportiva inconsistent, d'acontentar els jugadors a cop de talonari i fer renovacions de llarga durada que van dotar el vestidor de cada cop més poder.

Laporta és conscient de la dificultat del procés de transformació que afronta i la situació econòmica en què ho ha de fer. D'una banda, el president ja ha deixat clar que una de les línies mestres passa per renovar Messi, tant pel seu valor com a futbolista com per la potència de la seva marca. De l’altra, ha negociat un crèdit sindicat de 500 milions amb Goldman Sachs davant el dramàtic panorama econòmic que les auditories encarregades no tardaran en revelar i ja havent assumit que el resultat serà més crític que les previsions diagnosticades durant la campanya electoral. Aquesta setmana TV3 ja ha avançat que, amb la renovació de Messi com a prioritat, la situació econòmica fa que no sigui compatible incorporar un futbolista com Haaland, una operació que, aquest estiu, entre traspàs i sou superaria els 150 milions d’euros. 

Un dels altres punts de la renovació de la plantilla és renegociar el sou d’algunes de les vaques sagrades. A diferència de Bartomeu, que ja no trepitjava el vestidor, Laporta va visitar la Ciutat Esportiva just l’endemà de proclamar-se guanyador de les eleccions. Reconegut com un president que acostuma a comptar amb la complicitat dels jugadors, Laporta, que no ha assenyalat cap futbolista públicament –en les seves últimes declaracions va dir que es valorarien conceptes com “mentalitat, actitud i ambició”–, afrontarà negociacions per reduir el salari de futbolistes com Piqué (amb contracte fins al 2024), Busquets (2023), Jordi Alba (2024), Sergi Roberto (2022) o Griezmann (2024), el segon futbolista més ben pagat de la plantilla.

Els casos de Coutinho (2023) o Dembélé (2022) també són carpetes que s’han de resoldre aquest estiu. El brasiler s’ha passat gairebé tota la temporada lesionat, mentre que si el francès no renova o és traspassat aquest estiu, podria marxar lliure al final del curs vinent. “Crec que les complicitats amb els jugadors són bones, però [a Laporta] no li tremolarà el pols si ha de prendre decisions que ell creu que són bones per al club. Ja ho va fer en el seu moment i ho tornarà a fer”, exposava aquest dimecres en declaracions a Catalunya Ràdio Albert Perrín, amic i exvicepresident de Laporta (2005-2010), present en la renovació de la plantilla del 2008. 

Dos precedents amb Cruyff de mentor

Abans del 2008, Laporta ja havia abordat una renovació el 2003, just quan començava a governar el club. Començant per l’entrenador, l’advocat barceloní va prescindir de Radomir Antic per encetar un projecte amb una opció tan valenta com adequada a les exigències del pressupost: Frank Rikjaard. Aquell curs hi va haver més d’una desena de baixes [vegeu el gràfic adjunt a aquesta notícia], en què va destacar la cessió de Riquelme al Vila-real. Aquella revolució no s’havia acabat i continuaria la temporada vinent, i va arribar a superar la desena de baixes (van marxar jugadors com Kluivert, Cocu o Reiziger). Si el 2003 l’alegria va ser l’arribada de Ronaldinho, en aquesta nova era de Laporta el paral·lelisme passa per tancar la continuïtat de Messi i confiar amb l'eclosió d’Ansu Fati.

L’etapa de Rikjaard tocaria fons el 2008, segurament en l'època més complicada del primer mandat de Laporta, amb la recordada frase “Al loro, que no estamos tan mal” i la posterior moció de censura. La renovació arribaria aquesta vegada de la mà de Pep Guardiola, novament una aposta valenta. Llavors també es va donar baixa més d’una desena de jugadors, en una renovació en què el vestidor va salvar Eto’o en un primer curs en què es va fer fora Ronaldinho i Deco. El fitxatge més destacat va ser el de Dani Alves, que llavors era el defensa més car de la història del Barça. Aquell any també va tornar al club Gerard Piqué. 

En aquestes dues etapes, Laporta va comptar amb l'estabilitat d’un mateix secretari tècnic (Txiki Begiristain) i de l'assessorament crucial i decisiu de Johan Cruyff. La figura de la llegenda holandesa va estar present des del principi. Després d’uns inicis complicats el 2003, per exemple, el mateix Cruyff va desaconsellar a Rikjaard la idea de jugar amb doble pivot. Ara, no poder comptar amb els consells i la mirada privilegiada de Cruyff, situa Laporta davant de la seva renovació de la plantilla més difícil. Amb Jordi Cruyff amb contracte vigent a la Xina, l’estructura esportiva del primer equip està avui en dia formada per Mateu Alemany, el director de futbol, i el secretari tècnic Ramon Planes. El passat més recent d’Alemany, però, el situa com a ferm defensor de Marcelino García Toral al València –el va preferir a Quique Setién–, un tècnic que aposta per un futbol molt allunyat de l’estil característic blaugrana. Això fa pensar que Alemany tindrà un rol més executor i menys d'ideòleg.

Amb tot, el tarannà del president Laporta està marcat per "assessorar-se molt bé i preguntar abans de prendre cap decisió esportiva", asseguren els que el coneixen bé. Això, en bona part, vol dir explorar les seves decisions amb les amistats amb una visió “desacomplexadament cruyffista”.