“Sembla el pàrquing d’un supermercat”

MontmelóMai no plou a gust de tothom, això és evident. Com en tot a la vida, sempre hi ha persones que prefereixen unes coses, i d’altres que en prefereixen unes de diferents. I MotoGP i els seus pilots no són cap excepció: aquest cap de setmana ho hem pogut comprovar al Circuit de Barcelona-Catalunya. Diumenge el que va aixecar polseguera va ser el revolt 10, que va ser on Jorge Lorenzo va protagonitzar la caiguda del dia (i va fer caure, de retruc, Andrea Dovizioso, Maverick Viñales i Valentino Rossi). El mallorquí va demanar disculpes i després va assegurar que el revolt és “molt complicat”. “Aquests tipus de revolt són un embut que afavoreix aquest tipus de coses”, deia, i demanava tornar a l’antiga variant, la que s’utilitzava abans de la mort de Lluís Salom. “En principi, no es poden implementar més metres d’escapatòria en el cas que es tornés a l’antiga traçada, i en el cas que es continuï amb aquest revolt tipus embut, seguirem tenint aquest tipus d’accions en el futur”, avançava.

Tot arrenca el 2004, quan es fa un canvi de traçat per a la F1. Les motos, en aquell moment, van decidir mantenir la traçada original fent el revolt de La Caixa, amb una frenada menys pronunciada que la d’ara, però amb un problema: el mur estava molt a prop. El 2014, durant un test, es va provar la configuració de la F1, però no va prosperar. Tot i així, el 2016 l’accident mortal de Lluís Salom -dos revolts més enllà- va precipitar els canvis i, a partir del mateix dissabte, es va passar a utilitzar el revolt de la F1, amb un angle més tancat que l’original. Durant dos anys també es va utilitzar la xicana de la F1, però allò va ser una solució provisional que ara, amb els canvis que va fer el Circuit (es va ampliar l’escapatòria del revolt 12, on havia mort Salom), ja s’ha deixat enrere. En aquell moment, Jorge Lorenzo i Valentino Rossi ja van mostrar el seu desacord amb el nou revolt 10. I ara, després de l’incident del balear, els dos pilots (ara en equips diferents) hi han tornat. “He lluitat perquè es tornés a l’original, la llarga d’esquerres, que està molt bé. Però per alguna raó utilitzem aquesta, que sembla el pàrquing d’un supermercat. Per a mi no és un revolt d’un circuit de curses”, deia diumenge Rossi. Tant el pilot mallorquí com l’italià defensen que amb aquest revolt les caigudes són difícils d’evitar, però amb les xifres a la mà, amb la variant antiga, el 2013 hi va haver 28 caigudes (entre les 3 categories i els 3 dies), per les 20 d’aquest cap de setmana.

Altres pilots, en canvi, defensen la configuració actual, decidida per qüestions de seguretat. “Hi ha dos pensaments. O penses en la seguretat o penses en divertir-te. Pel que fa a seguretat, aquest revolt d’ara és molt més segur. En l’antic traçat jo el 2015 vaig haver de tirar-me de la moto perquè arribava al mur”, deia Marc Márquez, i afegia: “Diuen que és molt tancada, però ¿quants revolts tenim així al Mundial? Àustria, Austràlia... Cal tenir-ne consciència, cal entendre-ho”. Andrea Dovizioso, per la seva banda, afirmava: “Fem així aquest revolt perquè la seguretat de l’antic no és suficient. Després cadascú diu el que vol i parla del que prefereix, en funció de la seva moto. Això no és bo, perquè després a la Comissió de Seguretat la major part dels pilots, quan es fan les propostes, miren només el que els interessa, i això és bastant estúpid”.

Des del Circuit, Joan Fontserè, director de la instal·lació, també apuntava a la seguretat i es quedava amb les paraules de Márquez: “Hi ha més revolts lents com aquest al Mundial. ¿Són difícils de gestionar? Sí, però venim d’on venim. El vam canviar per seguretat i ara no podem qüestionar-ho”.

Revolts amb moltes caigudes

El revolt 10 de Montmeló no és l’únic de tot el Mundial en què els pilots acostumen a anar per terra. Des del 2016 (quan es va canviar el revolt) i fins al 2018, a Montmeló s’han registrat 43 caigudes al revolt 10. A Le Mans, al revolt 7, n’hi ha hagut 46 en el mateix període; al revolt 4 de Phillip Island n’hi ha hagut 78, i a Jerez, al revolt 6, 48.