El retorn de Joan Laporta, el flagell de Florentino Pérez

BarcelonaEl primer cop que Joan Laporta i Florentino Pérez van coincidir en una llotja, el 6 de desembre del 2003, el president del Reial Madrid va sortir amb un somriure del Camp Nou. Per primer cop en 20 anys, els blancs van imposar-se en partit de Lliga a l’estadi barcelonista. Ronaldinho, la gran estrella fitxada per Laporta, era a la graderia, lesionat. I sobre la gespa Zidane, Ronaldo i Beckham van imposar el seu joc. "La primera impressió de Florentino va ser que Laporta tenia moltes idees però no seria rival", expliquen fonts pròximes al mandatari blanc. Laporta estava modernitzant el Barça, però a Pérez no li feia por veure com organitzava espectacles abans dels partits –aquell dia va cantar Beth i es va jugar un tie-break entre Albert Costa i Àlex Corretja– o com es movia al mercat. Malgrat que Ronaldinho havia arribat al Camp Nou, una de les cartes electorals de Laporta, Beckham, havia acabat vestit de blanc. Era el Reial Madrid dels galàctics, que guanyava la Champions de tant en tant. I el Barça estava jugant la UEFA, aquell any.

Uns mesos més tard, però, el Barça va guanyar al Bernabéu liderat per Ronaldinho i Xavi, i va deixar el Madrid sense poder guanyar la Lliga, títol que acabaria en mans del València. La visió de Pérez sobre Laporta ja havia canviat. "Llavors ja sabia que la directiva del Barça anava forta", explica l’exdirectiu Alfons Godall. Mentre que Pérez simbolitzava un model de presidència ambiciós més tradicional, Laporta va passejar-se per les penyes del Barça de Madrid la nit anterior del partit, i va acabar en una discoteca. El futur li pertanyia. I uns mesos després, l’estiu del 2004, demostraria com havia canviat tot plegat. El Reial Madrid volia repescar Samuel Eto’o, el camerunès que compartien amb el Mallorca. Però Laporta va saber moure’s millor negociant amb Mateu Alemany, i va fitxar el davanter, que ajudaria a canviar la història del club creant una parella de ball temible amb Ronaldinho. Pérez s'havia imaginat el 2003 que tant Beckham com Ronaldinho acabarien sent seus, però de sobte es trobava un Barça cada vegada més potent. Així que va intentar seduir d'amagat joves com Iniesta. No se'n va sortir.

Laporta tenia una energia que va sorprendre un Florentino que fins llavors es creia el rei del futbol espanyol. Els directius d'aquella època recorden el xoc generacional d'una directiva blaugrana amb gent de 40 anys reunida amb la del Madrid, plena de gent per sobre dels 60 que solia sopar en restaurants més tradicionals. Semblaven el passat i el futur del futbol espanyol jugant una partida d'escacs. De fet, les eleccions a la presidència de la Federació de Futbol van servir per enfrontar els dos mandataris, ja que al veure com Florentino donava suport a Gerardo González, Laporta va acostar-se a Ángel María Villar, que seria reescollit. "Vam tenir bona relació amb els mandataris de la Federació, fet que va sorprendre a Madrid", explica Godall. En canvi, quan tocava anar a la UEFA els dos presidents de seguida van entendre que els tocava fer front comú.

Ara, Laporta s’hauria d'entendre millor amb Javier Tebas, president de la Lliga, que Florentino, ja que tenen amics en comú com Jaume Roures. Malgrat no coincidir a nivell polític i han protagonitzat alguna picabaralla, Laporta i Tebas comparteixen plans ambiciosos sobre la Lliga. Pérez sap que Laporta intentarà tenir més pes a les institucions que Josep Maria Bartomeu, doncs. De fet, ja ocupa un lloc al consell de la Federació.

Tot just dos títols de Florentino

Laporta desperta mals records a Florentino, malgrat que "la relació mai va ser dolenta, va ser de respecte". Entre el futbol i el bàsquet, Florentino Pérez ha guanyat 47 títols durant els seus mandats al Santiago Bernabéu (2000-2006 i 2009-2021). Però d’aquests èxits només dos els va poder guanyar en els anys en què va coincidir amb Laporta a la llotja del Barça: la Lliga de bàsquet del 2005 i la Supercopa de futbol del 2003 contra el Mallorca, quan Laporta portava poques setmanes manant. Laporta guanyaria 54 títols entre totes les seccions del Barça, 12 amb el futbol i 7 amb el bàsquet. I d’aquests títols, 9 van ser amb Florentino a la llotja del Madrid. De fet, Pérez es va lliurar de veure des de la seva llotja com el Barça guanyava la Champions el 2006 o els sis títols amb Guardiola del 2009, perquè va dimitir abans, el febrer del 2006. Laporta es va convertir en un malson per a Florentino, ja que el seu primer equip de futbol només va poder guanyar dos dels 7 partits oficials que van jugar aquells anys contra el Barça. Els altres cinc se'ls va endur un Barça, que va provocar molts canvis d'entrenadors a Madrid, com Carlos Queiroz, José Antonio Camacho, Wanderley Luxemburgo o Juan Ramón López Caro.

Quan el Barça de Ronaldinho va golejar al Bernabéu per 0-3, la pressió sobre Florentino va ser tan dura que va haver de dimitir uns mesos més tard, després d'una derrota amb el Mallorca. "La sensació era que el Madrid s’havia fet vell i el Barça tenia un model més jove, començant per la llotja. Però vam saber reaccionar durant els meus anys, quan vam recuperar la Lliga i el Barça ens va fer el passadís. Però Laporta és llest i va apostar per Guardiola. Estic segur que ho farà bé", diu Ramón Calderón, que va mantenir una bona relació amb Laporta els anys que va ser president, del 2006 al 2009. Calderón plegaria pressionat per un suposat frau a l’assemblea de socis, quan Florentino ja es movia per tornar a la llotja blanca. De fet, durant el període preelectoral, el Barça de Laporta golejaria per 2-6 al Bernabéu.

El retorn de Pérez, el 2009, marcaria una nova era. Florentino sabia que Laporta estava esgotant el seu segon mandat i, per tant, marxaria el 2010. Així que va canviar l’estratègia jugant encara més fort. Durant les eleccions, va insinuar que trencaria el pacte no escrit entre els dos clubs de fitxar-se jugadors entre ells, cosa que va provocar que Laporta li parés els peus, definint el seu estil com "autoritari i prepotent". Fonts consultades als dos entorns expliquen que les dues parts no estaven disposades a iniciar una guerra, però els interessava quedar bé davant els seus aficionats. Va ser, però, un moment de tensió en què Laporta va voler deixar clar a Pérez que no podria fer el que volgués, malgrat que ell estigués destinat a plegar poc després. L'última temporada, la 2009-10, va ser la del fitxatge de Cristiano Ronaldo pel Madrid. Una temporada en què els blancs confiaven en recuperar el títol. No va ser així: Laporta va acomiadar-se amb un nou títol de Lliga, el quart del seu mandat.

Bones paraules i respecte

L'últim clàssic amb Laporta i Pérez de presidents, un altre triomf blaugrana a Madrid per 0-2, l’abril del 2010, va ser el del comiat oficial. Aquell dia Laporta va tenir paraules positives per a Pérez, que l'hi va agrair de tot cor. Tots dos havien après a respectar-se, sense ser bons amics. De fet, Florentino sabia que arribaria a la presidència del club Sandro Rosell, amb qui sí que tenia una bona amistat després d’anys de negocis al món del futbol, quan Rosell treballava amb Nike. De fet, Pérez havia convidat Sandro al casament de la seva filla el 2003, quan aquest anava a l’equip de Laporta. Coses de la vida, ser presidents va acabar separant Florentino Pérez i Sandro Rosell, que es van deixar de parlar. En canvi, Laporta i Pérez no han deixat de parlar aquests anys.

11 anys després de l'últim cop que van presidir un clàssic plegats, l’abril del 2010, Laporta i Pérez es retroben. "Les relacions són correctes, m'entenc amb tothom del món del futbol, també amb els que van ser rivals", explicava Laporta, que va rebre la trucada de felicitació de Pérez quan va guanyar les eleccions. Van fer broma sobre la pancarta que Laporta havia penjat a prop del Bernabéu durant el procés electoral, el famós "Ganes de tornar-vos a veure". Pérez no s’ho va prendre malament, conscient de quin era l’estil de Laporta i que en el fons els uneixen moltes coses. A Europa, tant el Barça com el Madrid han fet front comú molts cops defensant els seus interessos. Però tots dos saben que els tocarà enfrontar-se de nou aviat, començant pel mercat de fitxatges. La tercera temporada de la rivalitat entre els dos presidents ja està en marxa.