El retorn als orígens de La Masia
BarcelonaEl dia 20 d’octubre el Centre de Formació Oriol Tort, La Masia, complirà 36 anys, 4 des que es va traslladar a la Ciutat Esportiva i va abandonar l’emblemàtica masia de Can Planes, ubicada al costat del Camp Nou. L’aniversari arriba en un moment difícil, quan encara cueja la sanció que la FIFA va imposar al Barça el 2014 pel fitxatge de menors, i que aquest mes d’agost es va traduir en l’expulsió d’alguns futbolistes. L’holandès Bobby Adekanye, un dels afectats per la sanció, va decidir marxar per voluntat pròpia cap al Regne Unit i fitxar pel Liverpool. El camerunès Patrice Sousia, en canvi, va ser obligat el 31 d’agost a deixar el Barça i abandonar el que havia sigut casa seva durant tres anys. Tres nois més que estaven en règim de mitja pensió -Ben Lederman, Takefusa Kubo i Fode Fofana- també van haver de posar punt final a la seva etapa a La Masia.
Des que el 2 d’abril del 2014 el Barça va fer oficial que l’havien sancionat per incomplir la normativa de la FIFA, La Masia ha estat al centre del debat. Tot i això, la vida a la Ciutat Esportiva ha seguit endavant, defugint un soroll exterior que podria afectar els residents, però sense poder evitar que la calma habitual hagi estat trencada per situacions com les que ha patit Sousia.
Canvi de model obligat
El que en tot cas sembla clar és que la sanció de la FIFA servirà per canviar el model de futbol base. Ja no hi podran arribar tants jugadors estrangers, cosa que era possible perquè el Barça se saltava la normativa (han de tenir 16 anys els comunitaris i 18 els de la resta del món). Es tornarà a mirar el mercat més pròxim, és a dir, sobretot els futbolistes catalans i els de la resta d’Espanya. És un retorn als orígens, al que feia La Masia fins que a principis de mil·lenni, sobretot arran de l’acord amb la Fundació Eto’o, van proliferar els jugadors estrangers: georgians, russos, americans, senegalesos, camerunesos, coreans... La Masia ha acollit gent de tot el món, i ara aquesta tendència, per voluntat i per imperatiu, s’invertirà. Durant els últims anys la proporció era un terç de catalans, un terç de la resta d’Espanya i un terç de la resta del món. Ara ja són 29, 28 i 19, una proporció que ja va a la baixa pel que fa als que provenen de fora de l’Estat, i en el futur encara es farà més evident aquesta tendència.
Al marge de l’impacte emocional que ha suposat la marxa d’alguns companys, la situació actual també requereix esforços importants a nivell psicològic. No preocupa tant l’estat anímic dels nois que encara no poden jugar per la prohibició de la FIFA, com la gestió dels que ara disposen de més participació perquè als equips els falta gent, i a partir del 4 de gener, quan el Barça podrà inscriure els nous jugadors (37), poden perdre protagonisme.
La realitat és dura
La Masia es projecta com un centre de formació de jugadors, per encaminar-los a l’èxit, però el que veritablement intenten fer des del centre que dirigeix Carles Folguera, a través dels pedagogs que coordina Ruben Bonastre, és ensenyar-los que la realitat no són els casos excepcionals de Messi o Iniesta. La realitat és que molt pocs arriben al primer equip. A aquests adolescents se’ls ha d’inculcar que no arribar al Camp Nou no és un fracàs. Aquest és el gran repte, la “tolerància a la frustració”, que és com en diuen a Sant Joan Despí. Formar-los com a persones perquè molt probablement, quan tinguin 18 anys, molts no viuran del futbol. Per això, el 19 d’octubre, el dia abans del quart aniversari, Diong Mendy farà una xerrada. És un senegalès que va compartir vestidor amb Messi a les categories inferiors. Estava cridat a ser un referent, però va deixar el futbol per retornar amb la seva família a Múrcia. Mendy serà qui mostrarà l’altra cara de l’esport. Ell, que té un missatge fort -colpidor per la seva manera d’expressar-se-, els ha d’ajudar a entendre que hi ha vida més enllà de la pilota.
El jugador després de la persona
A tres quarts de sis del matí, els mòbils comencen a sonar. Els 76 nens que acull avui La Masia, 53 d’ells futbolistes, tenen 45 minuts per preparar-se, deixar l’habitació enllestida i esmorzar abans de marxar cap a l’escola. Quan el xivarri s’apaga, arriba l’hora de la figura més imponent que es passeja pels passadissos. I no pels seus 210 centímetres, sinó perquè l’exjugador d’handbol Andrei Xepkin repassa totes les habitacions per controlar que els nens hagin fet el llit i ho hagin deixat tot ordenat. La disciplina és bàsica, dins del terreny de joc, però també fora. Si Xepkin considera que algú no ha complert amb els mínims de netedat i ordre fixats, abans de dinar s’endú els residents a l’habitació i s’actua.
El mateix passa amb els 18 residents que viuen en els 6 pisos externs que té el Barça a la rodalia de la Ciutat Esportiva. Ells també passen el control minuciós de Xepkin. Ningú s’escapa de la seva supervisió, ni el més menut, de 12 anys, ni els més veterans, de 18. La majoria dels residents viuen en habitacions dobles, tot i que n’hi ha algunes d’individuals i un parell que tenen 4 llits, per evitar que els més joves es quedin sols els caps de setmana, quan de vegades els catalans marxen a casa seva. La solitud, precisament, és un dels problemes que pateixen els més petits. Més d’un cop, quan un noi passa per un mal moment, Folguera ha recorregut a Iniesta, que coneix bé aquesta realitat, per animar-lo amb una visita inesperada i unes paraules d’ànims. El manxec sempre respon.
La Masia ha d’estar a prop dels nois, perquè substitueix durant molts moments la família de nens que tenen 12 o 13 anys, i ho han deixat tot per intentar triomfar al Barça. Per això, es cuiden tots els detalls; per això, de vegades, fins i tot els responsables del centre compren regals per als germans petits dels residents. Tots es coneixen.
Durant els últims anys, des d’un punt de vista sociològic, la tipologia de residents ha canviat, com ho ha fet la societat en general. Els nois estan molt pendents de la seva “imatge” i les “noves tecnologies”, expliquen al centre, i se’ls ha prohibit que utilitzin els mòbils durant els àpats, i que pengin fotografies a les xarxes de l’interior del recinte. “El que passa a La Masia, es queda a La Masia”, conclouen.
Professionalització
El Barça té clar que La Masia és un centre per formar persones, però sense perdre de vista que són esportistes, i per això exigeix que els nois compleixin uns mínims i renunciïn a algunes coses que fan els adolescents de la seva edat. Els més menuts no poden sortir de les instal·lacions, i els més grans necessiten permís per anar, per exemple, al cinema. A les 11 de la nit han d’haver tornat. Si durant el cap de setmana els més veterans volen anar a casa d’un amic, han de portar una autorització dels pares que els acullen. “Volen ser esportistes, han de saber renunciar a coses, és un peatge”, expliquen.
De fet, el control d’entrades i sortides és absolut. Darrere el taulell que dóna la benvinguda a l’edifici s’hi pot veure un ordinador amb les cares de tots els residents. El porter té una fitxa de tots els nois, i l’actualitza cada vegada que hi ha un moviment: en blau els que són dins; en vermell els que han sortit, i en taronja els que estan de torneig. “La màxima l’any 1979 i ara és la mateixa: els pares ens donen el valor més preuat que tenen, els seus fills”, argumenta Folguera. Per això, cal fer-los un seguiment exhaustiu. Ara el faciliten les noves tecnologies -abans el control era manual-, i anirà a més: aprofitant el projecte de Smart Masia, que s’ha començat a posar en marxa, aviat se sabrà qui surt i qui entra a l’edifici de manera automàtica, mitjançant un control de rostres facials.
La Masia es modernitza, sobretot en qüestions de logística (bugaderia, menjador, transport, etc.) que milloren el funcionament del centre, i que permetran fer un salt endavant aquest mateix curs gràcies a l’aplicació mòbil FCBMe, que està en fase de proves.
L’Smart Masia també servirà per millorar les comunicacions amb la família, especialment en qüestions acadèmiques, posant-la en contacte amb els pedagogs propis del centre i els del col·legi Lleó XIII, on estudien la majoria. No tots surten de l’edifici, però: una vintena estudien el batxillerat intern, a les tardes, ja que els entrenaments de l’equip -a partir de juvenils- són al matí i impossibiliten compaginar les classes amb el futbol. Entre els estudiants interns hi ha Patrícia Guijarro, futbolista de l’equip que entrena Xavi Llorens. Des del curs passat, el femení s’ha anat introduint en la dinàmica del centre. L’edifici ja no és només el lloc on viuen alguns jugadors, sinó el punt neuràlgic de vida per a tots els equips, tret del de Luis Enrique. El filial, els juvenils i el femení esmorzen plegats a La Masia, i el pla nutricional de tots els que passen per l’edifici, des dels residents als equips que hi van a fer un àpat, el fixa la dietista del primer equip, Maria Antònia Lizarraga.
