Determinació als despatxos i convicció a la gespa

BarcelonaAny nou, vida nova. O més ben dit, decisions encertades, per a un Espanyol al qual el 2020 li està anant força bé. En bona mesura, gràcies a un seguit de canvis dràstics que han servit per sacsejar una entitat que espera allunyar-se del calvari amb l'última revolució xinesa. “No escatimarem esforços, aviat sortirem d’aquesta situació”, va anunciar Chen Yansheng al desembre, a la junta d’accionistes de l’Espanyol. Aquella premonició no era gratuïta, sinó una declaració d’intencions basada en plans reals. O el que és el mateix: en un canvi en la política esportiva que ha de servir, com a mínim, per salvar el curs actual i evitar el descens.

Les dues grans apostes fetes a l’estiu, Vargas i Calero –van costar 18,5 milions–, no han donat encara el rendiment esperat. La seva influència encara queda força lluny de la que tenien Borja Iglesias i Mario Hermoso. A l’entitat blanc-i-blava no s’ha perdut la confiança en dos jugadors joves amb força projecció en els quals se segueix confiant, però s’és conscient que, almenys aquest curs, difícilment tindran el rol de jugadors determinants que s’esperava. Cap dels dos ha fet mèrits per ser indiscutible, i ara per ara són conscients que tenen altres opcions per davant.

Aquest hivern el club ha intentat corregir els deures mal fets aleshores invertint 32,5 milions –i encara falta un extrem– en un mes de gener de rècord en dos perfils més contrastats que els anteriors. Unes xifres que confirmen les intencions del consell d’administració, que és plenament conscient que gastar ara és més barat que fer-ho a Segona. S’han acabat els experiments en una entitat que ha necessitat posar ordre als despatxos perquè les coses funcionin com s’espera a la gespa. Són vasos comunicants que es necessiten per retroalimentar-se.

Abelardo troba la tecla

Ni David Gallego ni Pablo Machín van aconseguir trobar una tecla que sembla –falta que ho confirmin els pròxims resultats– haver trobat Abelardo Fernández. L’asturià ja suma, en dues jornades, un punt menys (quatre) que els cinc que van sumar els seus predecessors en vuit i deu partits, respectivament. “Hem fet un partit molt bo perquè, a més de guanyar, hem patit. L'equip s'ha comportat heroicament. Aquest és el camí a seguir", va analitzar a Vila-real el tercer tècnic blanc-i-blau d’aquest curs. És el primer que aconsegueix que l’Espanyol puntuï en dues jornades seguides.

La regularitat obtinguda amb l’asturià s’explica per diferents factors. D’entrada, l’emocional: l’efecte revulsiu de Machín va quedar dissolt amb la golejada rebuda a San Mamés en el seu tercer partit. “Abelardo ens ha ajudat a no encaixar tants gols. Quan estem així de junts, és difícil que ens marquin, i a dalt tenim gent molt bona”, va dir David López, autor de dos dels quatre gols anotats en Lliga amb l’asturià. L’Espanyol segueix encaixant (tres gols en dues jornades), però ha millorat notablement les prestacions en defensa. El Leganés, en l’últim partit amb Machín, va rematar en fins a cinc ocasions entre els tres pals. El Barça, en l’estrena d’Abelardo, ho va fer set vegades. El Vila-real, cinc, però només dos d’aquests intents van ser des de dins de l’àrea, dada que parla favorablement de la consistència defensiva que ha trobat amb el nou tècnic. El treball en bloc amb l’asturià és molt més efectiu: contra el Vila-real es van interceptar gairebé el doble de pilotes (11) de les que es van registrar contra el Leganés (6). Hi ajuda la consistència d’un doble pivot (David i Roca), però també una pressió coordinada que comença amb una davantera que ha recuperat el gol. Els engranatges tornen a funcionar. Determinació als despatxos i convicció a la gespa.