El repte més gran per a l'esportista més petit
Joan Pahisa vol convertir-se aquest diumenge en la persona més baixa de la història que acaba una marató
Barcelona“Sóc esportista i faig un metre d’alçada. El meu esport favorit és el bàsquet, fet que és una mica irònic, però els gustos no es poden escollir d’una manera racional. M’haurien d’agradar els bonsais? Des de petit sempre he sigut un apassionat dels esports i no he entès per què no podia fer el que m’agradés”.
Joan Pahisa està acostumat a descol·locar tothom. Tot i que la visibilitat li va arribar gràcies al documental Glance up, porta anys fent-ho. Les seves xerrades obliguen els oients a deixar de banda tòpics i prejudicis. Aquest diumenge intentarà el seu nou repte. “Per promocionar i recollir fons per a l’associació Sports PTB, m’he proposat ser la persona més baixa de la història que acaba una marató. Això sí, en handbike ”, diu des de Berlín, on li esperen 42km i 195 metres.
“Tornant dels Mundials amb Carles Millera, el meu entrenador, vam estar pensant quin nou repte podia fer. Ens venia de gust fer una cosa nova, un projecte que fos espectacular i que ens motivés. Volíem captar l’atenció de la gent per donar visibilitat a l’associació esportiva que he creat per a persones de talla baixa”, assegura aquest emprenedor, que té un parell de llibres publicats.
El primer pas va ser recollir diners per comprar i adaptar una handbike, cosa que va aconseguir l’agost del 2015. “Fa un any i un mes que faig entrenament específic”, reconeix Pahisa, que abans va agafar fons practicant la natació. De fet, l’esportista ha practicat gairebé totes les disciplines imaginables. “Practico habitualment pàdel i tenis taula. He provat fins i tot llançament de disc i de javelina, però no és el meu fort. Ara vull introduir-me a la boccia, que és un esport més tranquil que no em suposarà un desgast físic tan gran”, afegeix. La seva passió s’encomana.
Els entrenaments van incloure un parell de mitges maratons i un triatló per relleus a València. “La dificultat de la preparació ha sigut compatibilitzar-la amb la meva feina, trobar temps per sortir a fer quilòmetres -explica Pahisa, que reconeix que no arriba en el seu millor moment de forma-. Un campionat que vaig disputar a l’agost em va trencar una mica la preparació. Tot i això, tinc molta il·lusió i sóc molt optimista. Encara que hagi de fer els últims quilòmetres a poc a poc, vull acabar costi el que costi. Segurament no faré una gran marca, però l’objectiu és un altre: disfrutar d’aquest repte”, resumeix l’esportista, que invertirà entre tres hores i tres hores i mitja a completar la prova.
Pahisa va contactar amb el Llibre Guinness dels Rècords per buscar una certificació oficial de la seva gesta, però la instància va arribar tard. “La burocràcia és complicada i el repte continua sent el mateix. El que importa és saber que ho he aconseguit i no vaig voler ajornar l’intent”, diu.
Adaptar una handbike a una persona de les característiques físiques de Pahisa no és senzill. “El problema és el preu, que s’encareix en més d’un 50%. La dificultat va ser trobar els diners”, confessa. Els somnis no tenen fronteres i l’empenta final la va aconseguir gràcies a la donació d’un particular que va arribar dels Estats Units. “La idea és fer també la Marató de Nova York, però necessitaré més ajudes. A Berlín hem vingut en cotxe, però als Estats Units és impossible. L’estiu que ve participaré als Mundials, que es fan al Canadà. No em queda més remei que fer una crida a possibles patrocinadors”, alerta.
“Intento normalitzar la discapacitat. La gent ens tracta amb més naturalitat i ja no ens fa tantes preguntes, però les mirades pel carrer continuen existint. Alguns comentaris de la gent em recorden que encara hi ha molta feina per fer. Veig reflectida la meva diferència en la mirada dels altres”, conclou Pahisa, un orador de primer nivell.