Laporta: "S'ha acabat un cicle i estem treballant en una renovació"
El president admet que "a partir de la setmana que ve" es prendran decisions per "tenir un equip més competitiu"
L'estiu passat, poc després que es reprengués la competició de Lliga, Josep Maria Bartomeu es va reunir amb el seu nucli dur per parlar de com la crisi del coronavirus afectaria el futur més immediat del Barça. El llavors president, que ja havia negociat una retallada salarial als jugadors mentre el futbol estava aturat, i conscient que aquella plantilla no guanyaria el campionat, va parlar llavors de prendre "decisions impopulars però inajornables". Es referia a qüestions econòmiques però també esportives. En aquelles primeres previsions, Bartomeu encara no sabia que l’equip seria escombrat als quarts de final de la Champions pel Bayern Munic (2-8) i que Messi prendria la determinació de fer pública la intenció d’abandonar el club mitjançant un burofax. Dos episodis que van ser l’epíleg d’una moció de censura que acabaria forçant la dimissió de l'expresident.
Les últimes herències de Bartomeu en la faceta esportiva del primer equip van ser l’arribada de Ronald Koeman amb l’encàrrec de reconstruir un vestidor que havia quedat fet miques després de Lisboa i que havia encadenat desfetes successives en els últims anys a la Champions. Però aquella renovació que Bartomeu va voler engegar per intentar solucionar el que ell mateix havia qualificat d'una “crisi esportiva” (malgrat que el club cremava per diferents bandes) va quedar només amb l’arribada de l’entrenador neerlandès –mentre s’acomiadava Setién sense arribar-hi a un acord– i amb les sortides de Luis Suárez, Arturo Vidal i Rakitic. Tot i que hi havia més noms damunt la taula, alguns de pes, la renovació promesa va ser limitada, malgrat que Bartomeu ja havia estat alertat el curs anterior, després de la desfeta d’Anfield, que calia prendre “decisions valentes i impopulars”.
La deriva esportiva del club els últims anys cada cop s’ha anat fent més evident, per molt que Bartomeu hagués intentat apagar els focs tallant el cap de secretaris tècnics i que el domini territorial a la Lliga sota la batuta de Messi permetés anar amagant les mancances que s’evidenciaven quan tocava enfrontar-se a equips del primer nivell europeu. I els deures “impopulars” que suposa fer una renovació profunda del vestidor blaugrana els ha d’assumir ara Joan Laporta, havent entrat al club a mitja temporada amb la tresoreria espremuda al màxim, la plantilla al límit del fair play financer i l’entitat carregada de deutes.
"S'ha acabat un cicle i estem treballant en una renovació. A partir de la pròxima setmana es prendran decisions per tenir un equip més competitiu. Ja vaig dir que al final de la temporada faríem valoracions en funció del joc i dels resultats. Es va guanyar la Copa, però s'ha perdut la Lliga incomprensiblement i a la Champions vam quedar eliminats molt d'hora", va admetre ahir el president blaugrana, després d'assistir a la Festa de l'Esport Català.
El precedent de Laporta
La renovació de la plantilla, començada a mitges per un Koeman que si bé ha generat molts dubtes sí que ha assumit el compromís de comptar amb jugadors joves, és una de les decisions més impopulars que Laporta ha d’afrontar. Però el president ja sap què és liderar una renovació en profunditat. Quan va entrar a governar el club per primera vegada el 2003 va signar més d’una vintena de baixes en les seves dues primeres temporades en el càrrec. La situació i el context d’ara estan marcats per carpetes tan decisives com la renovació de Messi, resoldre el futur de la banqueta i abordar una renovació de plantilla que, en molts casos, implica contractes de llarga durada i salaris elevadíssims heretats de la política de Bartomeu, que va convertir el Barça en la plantilla més ben pagada d’Europa malgrat que el rendiment esportiu anava davallant.
Laporta assumeix uns deures que Bartomeu va tardar massa a afrontar. "Per fer una renovació d'aquestes, ho has de tenir claríssim. I Bartomeu, quan va aixecar el cap i va veure com estaven les finances, veient que tan sols li quedava un any de mandat, ni s'ho va acabar de creure ni ho va tenir clar”, recorda un membre d’aquella directiva. De fet, en una gestió de Bartomeu que havia esdevingut cada cop més personalista, no hi va haver grans debats més enllà d’alguns comentaris de protesta en una junta que ja havia vist unes quantes dimissions.
En el fons, les decisions les pactava Bartomeu amb el seu reduït nucli de confiança, mentre que la junta es limitava a donar-hi validesa. N'hi havia prou amb majoria simple. Els debats seriosos es van fer als despatxos, amb reunions en petit comitè. I, malgrat que la renovació de la plantilla va quedar aigualida, ja s’havia parlat de noms com el de Piqué –ell mateix va deixar en l'aire la seva continuïtat després de la desfeta del 2-8–, Alba, Busquets, Dembélé –l’estiu del 2019 va ser inclòs en una operació per intentar el retorn de Neymar–, Griezmann i Coutinho. Uns noms que tornen a estar en el punt de mira en la revolució que afronta Laporta d'una plantilla que, tal com ha acabat el curs, veu com els lideratges d’alguns veterans estan caducats.
El futur de la banqueta
Encara que la continuïtat de Koeman no està descartada, el tram final de la temporada ha debilitat les opcions del neerlandès de poder continuar. Laporta respecta la seva figura com a icona blaugrana, però no és un entrenador que hagi escollit ni encaixa en la seva idea per engegar un projecte. Amb l’economia collada, haver d’abonar una quitança per l’any de contracte que li queda a Koeman és un hàndicap important, de la mateixa manera que serà determinant poder lligar alguna alternativa convincent. Algunes informacions han posat damunt la taula el nom de tècnics com l’alemany Hans-Dieter Flick, que acaba contracte amb el Bayern Munic, o el neerlandès Erik ten Hag, entrenador de l’Ajax. Segons les fonts consultades, l’ARA va avançar que l’opció preferida era la de Xavi Hernández, amb qui Laporta s'hauria de reunir aquesta setmana, tot i que des del Barça insisteixen en desmentir aquesta possibilitat.
El canvi de tècnic és una decisió transcendental per engegar un projecte, però els dits també assenyalen el vestidor. “S’havia arribat a un punt en què les sessions es feien a la mida dels veterans, que són intocables”, recorda un exdirectiu. Això va acabar condemnant Ernesto Valverde. Amb Koeman es va recuperar intensitat –“els entrenaments van canviar del tot i l’entrada de futbolistes joves havia donat un altre aire a l’equip”, destacaven des de Sant Joan Despí–, però a l’hora de la veritat l’equip s’ha acabat desplomant.
El diagnòstic sembla clar. El que no és tan clar és la manera d'executar-lo. Aquest dimarts, Mundo Deportivo publicava que Laporta tenia previst analitzar els casos de pesos pesants del vestidor com Sergi Roberto –el reusenc acaba contracte el 2022 i l’ARA ja va informar que si, renovava, seria a la baixa–, Busquets, Piqué i Griezmann per analitzar què cobren en relació amb el seu rendiment i abordar-ne el futur. "Ara tothom entén que és la plantilla que Laporta s'ha trobat. Però l'any vinent ja serà la que ell haurà configurat. D'ell dependran els resultats", explica una veu pròxima al president, que després de guanyar les eleccions amb una majoria àmplia compta amb la legitimitat per fer una renovació que els resultats dels últims anys demostren que és inajornable. La renovació també és clau per determinar quines cares noves poden aterrar a l'equip.
