El Bernabéu acosta al descens un Espanyol gris i sense ànima
Tres gols en els primers quinze minuts sentencien un partit sense història
BarcelonaTres gols en cinc remats en 15 minuts. No va necessitar gaire més el Madrid, que va acabar golejant 6-0 un Espanyol massa contemplatiu i mancat d’esperit que si no en va encaixar més va ser per la desgana dels blancs, que es van relaxar a partir del 3-0 i van posar el pilot automàtic per concloure un duel plàcid.
Amb un onze condicionat per les baixes, amb Arlauskis sota pals i Óscar Duarte a la banqueta, l’Espanyol va començar guardant-se en un 4-4-2 amb Mamadou i Hernán en punta. Poc va durar, però, la validesa de l’esquema, que pretenia discutir la iniciativa del Madrid en els primers minuts. Ho va aconseguir fins que Benzema va rematar de cap, lliure de marca, una centrada de James. Donar la sorpresa al Bernabéu va passar a ser una quimera encara més difícil.
Amb ferma voracitat, el Madrid va fer bones les paraules del seu tècnic a la prèvia -“Hem d’entrar forts i marcar gols”, va demanar Zidane- i va resoldre la cita per la via ràpida. Un penal de Roco sobre Cristiano que va transformar el portuguès i un xut des de fora l’àrea de James que va desviar Diop van engrossir un festí permès per la falta d’intensitat d’un Espanyol excessivament passiu. Amb la feina feta i el partit vist per a sentència, el Madrid va reduir la marxa i va passar a dominar el joc sota la batuta d’un Modric molt còmode.
Dos debutants i una lesió
El primer temps va morir amb el quart gol de la nit. L’autor, Cristiano, va emular James i va afusellar Arlauskis amb l’esquerra des de fora de l’àrea després de desfer-se amb brillantor de Roco. Dos gols, això sí, que no haurien d’haver pujat al marcador, perquè tant el colombià com el portuguès arrencaven en fora de joc les respectives accions dels gols.
Els quatre gols inapel·lables van amargar el debut d’un Arlauskis que aquesta temporada només havia disputat dos partits, i només un de sencer. La seva inactivitat, però, no va privar Galca de donar-li confiança, a diferència del que va fer amb Óscar Duarte, que va entrar a la represa. L’estrena del central no va ser lluïda. Va entrar amb el partit sentenciat i el va rematar amb un gol en pròpia porteria. Més retratat, però, va quedar el xilè Enzo Roco, que va participar sense encert en diversos dels gols locals, sobretot en el cinquè, quan no va estar a l’aguait de Cristiano, que va rematar completament sol de cap per firmar el seu tercer gol de la nit. Ja en suma vuit contra l’Espanyol aquest curs, gairebé la meitat dels 19 que suma a la Lliga.
A la segona part, Galca va reordenar els seus amb una defensa de cinc homes, però la nova fórmula no va frenar l’hemorràgia. Res va privar als blancs de seguir generant ocasions. Una rere l’altra, només la falta d’encert en la rematada final va evitar que la golejada fos encara més escandalosa. Ahir, els blanc-i-blaus van convertir-se en la víctima preferida dels madridistes aquest curs: els dos sets en blanc superen els 10 gols que va encaixar el Rayo al Bernabéu. La resposta espanyolista: tímides ocasions aïllades d’Hernán, Sevilla i Mamadou que van inquietar poc els blancs.
A més del resultat, que deixa als blanc-i-blaus a només dos punts del descens, i de les males sensacions, la derrota va afegir dos càstigs més: la lesió de Víctor Sánchez, que va recaure de les molèsties al bíceps femoral, i la sanció de Javi López. Cap dels dos no hi serà contra la Reial Societat. Missatge al senyor Yansheng: calen reforços.
