El regnat de la piscina, una cosa d’amigues

SabadellM’agradaria que ens recordessin com un equip únic, invencible, indestructible i meravellós”, descriu amb un ampli somriure Anni Espar, una de les integrants de l’equip femení de waterpolo del CN Sabadell. Guanyador de les cinc últimes lligues, no perd en aquesta competició des del 5 de maig del 2010, quan va caure a la final dels play-off davant del CE Mediterrani. Des d’aleshores encadena 131 triomfs de forma consecutiva, una proesa que traspassa esports, ja que ha superat les 127 victòries que acumulava el València Terra i Mar d’atletisme, antic posseïdor del rècord estatal.

“No ens aturem a pensar en els rècords, és el que menys ens importa”, reprèn l’Anni, una de les grans figures internacionals del waterpolo malgrat tenir només 22 anys. Des d’aquest any comparteix equip amb la Clara, la seva germana petita, una connexió, però, que es pot estendre a la resta de jugadores, un bloc que s’ha mantingut en els últims cinc anys i que forma una gran família. “Ens coneixem molt perquè fa molt que ens entrenem juntes al club i a la selecció”, afegeix. De la unió, als automatismes d’un equip que juga de memòria i que ataca i defensa en bloc. “Som jugadores molt ambicioses, amb caràcter. Ens fa úniques l’actitud que tenim, intentem gaudir fins i tot els dies durs d’entrenament en què has de patir”, indica Maica García, la principal boia de l’equip. “És un grup que es diverteix molt, venim a passar-nos-ho bé i a disfrutar”, assenyala Jennifer Pareja, una de les veteranes d’un grup que fa pinya dins i fora de la piscina.

“Per damunt de tot, som un equip”, se suma el tècnic, Nani Guiu, que procura potenciar el vincle personal. “Trenca amb la rutina amb activitats com anar a Port Aventura, a córrer amb karts o a menjar unes braves”, puntualitza Pareja. “Fem moltes coses que no es limiten als entrenaments, com xerrades motivacionals”, comenta Guiu, que condueix aquest equip des del 2007, any en què va començar un nou cicle guanyador en un club, el CN Sabadell, que tot i la crisi econòmica va apostar per una major inversió econòmica en elles en detriment dels nois. “El principal canvi que ha viscut aquest esport és la professionalització”, destaca Pareja, que celebra que ara les jugadores que van a la selecció puguin dedicar-se “al 100%” a aquest esport gràcies a les beques estatals. Un fet “impensable” fa una dècada, quan les condicions de les piscines i dels entrenaments eren diferents.

Anecdòtic als anys 80, el waterpolo femení va tenir en el CN Mediterrani el gran dominador dels anys 90. Fins a vuit lligues consecutives van alçar abans de l’estel·lar aparició del Sabadell -campiones de 13 de les últimes 16 lligues-, que encara no coneix el seu límit. “Hi va haver un punt d’inflexió, el curs 2010-2011, quan vam guanyar la primera Copa d’Europa derrotant els millors equips. Aquell any, les jugadores es van adonar que podien guanyar qualsevol”, apunta Guiu, que situa en aquell moment el canvi de mentalitat d’un equip important en l’àmbit nacional a un de totpoderós a escala continental. No és el seu únic ceptre europeu, ja que el 2013 i el 2014 van repetir, alçant una corona que se’ls va resistir la temporada passada, quan l’Olympiacos va posar fi a 1.144 dies d’imbatibilitat a Europa (115 partits sense perdre, des del 7 de març del 2012, quan van caure contra el també grec Vuliagmeni als quarts de final). “La sensació va ser de tornar a la realitat”, explica la Maica sobre aquella cruel derrota que, això sí, refusa qualificar de fracàs. “Estar competint fins l’últim segon contra l’amfitrió té molt de mèrit”, conclou un Guiu que no dubta que, amb les noies que dirigeix, “comença el gran èxit del waterpolo estatal”: la plata olímpica del 2012, el Mundial del 2013 i l’Europeu del 2014, mèrits que se sumen als d’un CN Sabadell que manté la fam de seguir regnant a l’aigua.