Tenir la regla afecta el rendiment de les esportistes?
El Barça engega un estudi pioner per trobar respostes a les inquietuds sobre la salut de les futbolistes
BarcelonaParlem de la dona en l'esport, però no de la dona com a esportista. Relatem les fites aconseguides, els murs ensorrats o els sostres de vidres rebentats. Expliquem la lluita social que hi ha darrere del fet que una noia jugui professionalment a futbol, però no ens parem a pensar com és ser aquesta esportista. La medicina ha oblidat a la dona durant molts anys i ha basat les seves teories i diagnòstics en els cossos de l'home, que històricament ha practicat l'esport d'alt nivell. Ara, amb els canvis i la professionalització de la dona dins d'un àmbit que abans li era negat, apareixen gran quantitat de preguntes sense resposta. Per exemple, ¿com condiciona el cicle menstrual a les esportistes? ¿És un factor clau per entendre un tipus de lesions? ¿Es pot personalitzar un entrenament segons les condicions hormonals de l'esportista?
Encara hi ha pocs estudis científics que hagin donat respostes a aquestes preguntes, que a més de recents són complexes. "Les dones tenim unes necessitats que no tenen els homes, i viceversa", sentencia Eva Ferrer, exmetge del Barça Femení i ara especialista en salut femenina i esport al Barça Innovation Hub. "El que s'havia vist fins ara en l'àmbit mèdic esportiu sempre estava relacionat amb el món masculí. Això feia que baséssim en el homes tot el procés de rehabilitació i preparació a la medicina", reforça Mireia Bassó, fisioterapeuta del Consell Català de l'Esport. Ara, després de molts anys de falta d'informació, la comunitat mèdica va per feina.
El primer que cal fer és entendre com és el cicle menstrual de la dona, per després poder comprendre com i en què afecta les esportistes. "El cicle ovàric, que es calcula en funció de com madura l'òvul, té tres fases: la fol·licular (que va des del dia 1 de la menstruació fins al dia 14), la fase d'ovulació (que dura uns 4 o 5 dies) i la fase lútia (del dia 19 fins al 28)", descriu Bassó. Cadascuna d'aquestes etapes té unes característiques particulars i afecta les dones d'una determinada manera. "Hi ha dues hormones molt importants: els estrògens i la progesterona. Pugen i baixen segona la fase en la qual estem i fan que hi hagi canvis en el sistema nerviós i muscular". La primera fase podríem dir que és "la millor". "Simptomatològicament, la jugadora es troba millor i muscularment també: és més ràpida a l'hora de fer activacions musculars, té més capacitat de concentració i atenció i no hi ha tanta percepció de fatiga ni dany muscular", explica la fisioterapeuta.
La segona, en canvi, "es caracteritza perquè hi ha un augment de temperatura basal (temperatura del cos en repòs) i això pot ser que afecti els lligaments. Ara que hi ha hagut una pluja de lesions de lligaments encreuats, s'està veient i estudiant si realment és un factor que afavoreix aquest tipus de lesions. No se sap encara al 100% si aquesta fase és perillosa en aquest aspecte", conclou. I, per últim, la fase prèvia a la regla, és la "més dèbil" de la jugadora. "Hi ha canvis d'humor, més gana, més sensació de fatiga... Són coses que poden afectar el rendiment. També el dany muscular és més gran i, si fan un treball de força, costa més recuperar. Cardiovascularment, també es cansen més", sentencia.
Així, i amb aquesta teoria general, la tasca d'adequar la càrrega física hauria de ser relativament senzilla. Però no ho és ni de bon tros. "El cicle menstrual de cada dona pot ser diferent cada mes i és diferent entre dones. És la personalització portada a l'extrem", explica Ferrer. "L'esport d'elit pot ser individual o d'equip. Quan és individual és molt més fàcil adaptar-ho tot perquè ho adaptes a la persona i a la competició. Quan és un esport d'equip, siguin 5 o 25, si tot l'equip ha de fer una competició és molt complex adaptar-ho de manera individual quan totes estan fent el mateix. Encara és una utopia poder adaptar un entrenament de camp a les necessitats individuals de cada persona. El gran objectiu, de fet, seria adaptar l'entrenament als cicles menstrual sabent que ens aporta de bo en cada moment", afegeix.
Aquests estudis no només serveixen per preparar els entrenaments o planificar la càrrega física, sinó que també poden ajudar a prevenir lesions com per exemple les de lligament encreuat, el botxí per excel·lència de l'esport femení. "El que ens diuen els estudis ja fets és que en la fase preovulatòria és quan hi ha el risc més gran de patir lesions lligamentoses, com les d'encreuats, per exemple", explica Eva Ferrer.
El Barça és una de les entitats que s'ha posat les piles i ha engegat un programa pioner. Cada setmana, 21 futbolistes passen pel centre mèdic blaugrana, on se'ls treuen mostres de sang i saliva. "Serveix per valorar si els cicles que ara estan tenint presents, a partir dels calendaris menstruals, estan basats en la realitat", explica Ferrer, responsable de l'estudi. Després de quatre anys recollint els calendaris de les esportistes, aquest estudi permetrà concretar les teories que fins ara imperaven sobre la realitat hormonal de les futbolistes blaugranes. "Les esportistes et demanen solucions i tu no et pots quedar enrere. Com a mínim has d'haver intentat trobar respostes. Pot ser que no en tinguis, però has de ser-hi per poder oferir les solucions que elles puguin necessitar", conclou.