Una inesperada medalla olímpica per recordar un visionari

Phoenix Park (Corea del Sud)L’ snowboarder nascut a Ceuta Regino Hernández va donar la sorpresa en guanyar la medalla de bronze en la prova de crosdels Jocs Olímpics de Pyeongchang, i donava així a l’esport espanyol la tercera medalla de tota la història en uns Jocs Olímpics d’Hivern. Després de les dues medalles que van guanyar els germans Fernández Ochoa, Paco i Blanca, en esquí alpí, Espanya suma una tercera medalla. Paquito Fernández Ochoa havia guanyat l’or sorprenentment als Jocs de Sapporo 72 (Japó) i la seva germana Blanca va guanyar el bronze a Albertville 92 (França). May Peus, president de la Reial Federació Espanyola d’Esports d’Hivern, es mostrava eufòric amb el bronze: “Estàvem en deute amb l’esport espanyol, l’hi devíem. És una medalla amb regust d’or, per la qual cosa vull aprofitar l’ocasió per felicitar el Regino, que n’és l’únic i gran protagonista, i els seus tècnics. També tinc un record per a Israel Planas [l’anterior tècnic de la selecció espanyola de cros, que va morir durant els Mundials de Sierra Nevada], que en pau descansi i que té una gran part de culpa que aquesta medalla hagi arribat”, va sentenciar.

Hernández també va dedicar el seu èxit a Planas, mort d’un infart cerebral a Barcelona amb 41 anys el març del 2017. Precisament Planas havia celebrat pocs dies abans de la seva mort com Regino Hernández i Lucas Eguibar es proclamaven subcampions del món. Planas era considerat un dels pioners de l’ snowboard a Catalunya i va arribar a participar en proves internacionals de la modalitat de halfpipe, abans de dedicar-se, entre altres coses, a entrenar una nova generació de joves que ara li dediquen els seus èxits. “Ens va transmetre una passió increïble i no hi ha dia que no tinguem present la seva memòria, quan competim”, va dir Hernández, que va aixecar els dits cap al cel amb la medalla al cor per enrecordar-se del català que va ser clau per popularitzar l’ snow.

Nascut a Ceuta el 1991, Hernández quan tenia pocs anys ja vivia a Màlaga, on els seus pares eren jugadors d’handbol. De fet, inicialment ell semblava destinat a l’handbol i va jugar federat al Mijas de Màlaga, però s’ho passava millor quan els caps de setmana es podia escapar a Sierra Nevada per esquiar. De mica en mica, amb l’ snowboard, Hernández es va anar obrint camí i el 2010 ja va ser als Jocs de Vancouver, on no va passar de la 31a posició. Als Jocs de Sotxi del 2014 va ser 21è, un resultat allunyat de les seves bones actuacions a la Copa del Món. Però Hernández no era un dels grans favorits per pujar al podi, malgrat una plata als Mundials de Sierra Nevada de fa un any. L’olímpic nascut a Ceuta arribava a Corea a l’ombra de l’ snowboarder basc Lucas Eguibar, company d’equip d’Hernández en competicions per equip, però si l’esquiador de Sant Sebastià va patir una caiguda, Hernández va excel·lir demostrant que el canvi dels últims anys en la manera de treballar -es concentra fent sessions d’apnea i passant minuts sota l’aigua concentrat- li han servit per controlar els nervis en les grans cites.

Mirambell, patint

El català Ander Mirambell, per la seva banda, va debutar a les rondes classificatòries de skeleton i va acabar al lloc 21 en la primera mànega i al 26 en la segona, lluny del seu objectiu de quedar entre els quinze primers. Avui participa en la tercera ronda i tindrà l’última oportunitat per classificar-se per a la final. “He fet la millor baixada de la temporada i no he pogut entrar entre els 20 millors. Tenim un problema amb el material. Està molt i molt difícil, però això no s’ha acabat. Per què no puc somiar un top 20 o acostar-m’hi al màxim?”