Reflexió d’una desfeta
És un equip estereotipat, lineal, amb nul·la llibertat de creació i ruptures de guió i sistemes.
‘Coach’, ‘general manager’ i analistaDiscutir ara la composició de la plantilla del Barça em sembla un contrasentit, és una plantilla de luxe. Seria molt necessari fer-nos tres preguntes. ¿La repartició dels rols és l’adequada i s’executa amb un criteri equilibrat o produeix desconcert en els jugadors? ¿L’equip està oferint el joc i el rendiment que li pertoca en relació a la qualitat dels jugadors? ¿L’entrenador i el cos tècnic estan aconseguint treure el màxim de cada jugador individualment i col·lectivament? Aquest punt és el que marca la diferència.
L’equip ha encaixat molts punts en els partits clau i ha tingut dificultat per trobar solucions tàctiques quan, per exemple, un interior ha allargat la pista amb el seu tir exterior o amb un 1x1 de cara a cistella. La direcció, el control, el ritme, la capacitat de decidir, la iniciativa del joc han sigut mancances en els partits importants i decisius. El Barça sempre contraresta la proposta del rival, mai proposa.
És un equip estereotipat, lineal, amb nul·la llibertat de creació i ruptures de guió i sistemes. Això fa que malmeti un dels principis bàsics de l’atac d’un equip, la flexibilitat. Els atacs amb patrons establerts són de fàcil defensa. La insuficiència de la filosofia de Xavi Pascual és la de no encoratjar el jugador a ser enginyós. El limita. Un atac ha de ser flexible per contrarestar totes les possibles maniobres defensives.
La preparació i condició física em genera dubtes. A més, la presa de decisió en els moments decisius, la falta de caràcter, la intensitat, l’agressivitat, l’ambició, el desig, la lluita, la capacitat d’esforç i sobretot la valentia en els moments calents són qualitats que no vénen de fàbrica, amb excepcions, i que es treballen en el dia a dia amb la màxima exigència, proveint els hàbits necessaris amb el rigor dels entrenaments. Les tres màximes més conegudes dels professionals de l’esport són slow motion, repetició contínua i pressió psicològica. Aquesta és una altra mancança.
No són els resultats el que s’ha d’analitzar sinó el què i el perquè.