Recuperar Sergio García, el regal de Nadal més il·lusionant

BarcelonaSergio García no va tornar a l’Espanyol per ser suplent o per jugar “estonetes”. Ni per viure dels anys daurats que havia brindat al club blanc-i-blau. Conscient que, tot i l’edat amb la qual tornava -34 anys-, encara li quedava futbol a les botes, va decidir esperar el seu moment per demostrar que, com va assegurar, es trobava “en plena forma i ritme, llest per ser titular”. “És un excel·lent jugador. L’hem esperat fins que ell ha estat bé, és un jugador molt important per a nosaltres. Porta diverses titularitats, entén perfectament el que li demanem”, va dir Quique Sánchez Flores lloant-lo. “Estem recuperant el jugador que va marxar, ens dona el que esperàvem”, va afegir-hi Jordi Lardín. La seva excel·lent actuació contra l’Atlètic, amb gol decisiu al minut 87, corrobora no només que està per jugar partits sencers i que manté intacte l’olfacte golejador, sinó que es veu capaç de tornar a ser la figura que va marxar de Cornellà el 2015. “Et quedes sense paraules per l’agraïment i el suport de la gent en tot moment. Aquestes coses sempre t’arriben al cor. Des del principi m’han tingut molt d’afecte”, va apuntar l’atacant.

Després de ser suplent en els deu primers partits on va participar, el davanter del Bon Pastor va aprofitar primer una lesió de Baptistão i després el baix estat de forma de Piatti per fer-se un lloc en l’onze titular: ha estat titular en cinc dels últims sis partits, i en el que no ho va ser, va ser per culpa d'una lesió. Segueix sent el dotzè jugador pel que fa a minuts jugats de tota la plantilla, però el seu impacte comença a fer-se notar: amb ell sent titular, l’Espanyol només ha perdut contra el València (en un dels millors partits del curs) i contra l’Eibar, on va lesionar-se al segon minut de joc. La resta, triomfs contra Getafe, Atlètic i empat davant el Las Palmas.

Encara que ja havia marcat davant del Tenerife a la Copa, contra l’Atlètic va tornar a marcar en Lliga a Cornellà. Ho feia 944 dies després del seu últim gol en aquesta competició, a Balaídos, en el que era el seu últim partit en la primera etapa com a jugador blanc-i-blau. El seu gol, a banda de brindar el triomf a l’Espanyol, servia per trencar la dependència golejadora en el trident Moreno-Baptistão-Piatti, els únics espanyolistes en anotar en Lliga aquest curs. De fet, feia 26 partits de Lliga que no marcava un jugador de l’Espanyol que no fos un d’aquests tres atacants. L'últim cop va ser contra el Betis, on van marcar Fuego i José Antonio Reyes.

Cremant etapes

Amb la diana de divendres, a més, Sergio García seguia escalant posicions en la llista de màxims golejadors periquitos, fins a igualar els 46 gols de Martínez Català i Cayetano Ré. Ara té a només tres gols els 49 de Juan María Amiano i Dani Solsona, els setzens màxims anotadors de la història del club.

Qui difícilment seguirà engreixant els seus registres en aquesta llista és Álvaro Vázquez, que en els pròxims dies tancarà la seva cessió al Nàstic, tal com va avançar el seu president, Josep Maria Andreu. En el mateix cas que el badaloní es troba Hernán Pérez, que també ha caigut en l’ostracisme. Les seves altes fitxes i els seus respectius contractes, que acaben el 2020, fan que l’única opció viable per sortir aquest hivern sigui una cessió. En el cas del paraguaià, el Getafe, que ja el va voler a l’estiu, és l’opció més probable. Si marxen, deixarien el primer equip amb 22 fitxes (fa uns dies van rescindir Diop), per la qual cosa l’Espanyol té ara un mes per decidir si n’ocupa alguna de les tres que té disponibles amb algun reforç en forma d’incorporació externa, del filial o bé donant fitxa a Jairo Morillas.