Recuperar les ales, un dels grans reptes en atac d'Abelardo

BarcelonaLes alarmants xifres de gols anotats i rebuts –les pitjors de tota la Lliga– evidencien que l’Espanyol pateix un curtcircuit en la producció ofensiva i una no menys preocupant fragilitat defensiva. És públic i notori que els blanc-i-blaus enyoren, i molt, un davanter amb les xifres de Borja Iglesias o Gerard Moreno. Però la responsabilitat ofensiva no només recau en el punta de torn. Els periquitos han perdut les ales, i sense és molt complicat volar. Entre els quatre extrems d’aquest curs (Vargas, Wu Lei, Melendo i Piatti) només han sigut capaços de fabricar un gol i dues assistències. I cal matisar que l’única diana va arribar en un partit en què el xinès actuava com a davanter centre.

Un dels principals encerts de Quique Sánchez Flores en el seu primer curs com a espanyolista (2016-17) va ser apostar per la velocitat per les bandes d’homes com Piatti, Hernán, Baptistão o José Antonio Reyes. Entre tots ells van aportar 22 gols i 21 assistències. Aquestes xifres han anat baixant des d’aleshores: 10 gols i 7 assistències en el segon curs amb el madrileny i 7 dianes i 8 passades amb Rubi la temporada passada. El problema es converteix en deure urgent per al tercer tècnic d’aquest curs. Abelardo Fernández, a més de saber dotar de consistència defensiva a equips en situacions delicades, també és un expert en simplificar i potenciar les arribades per les bandes. “No tenir la possessió no significa que siguem un equip defensiu. La possessió és arribar a l’àrea, fer rematades i centrades i finalitzar jugades. Jo em fixo més en això. Si tens la pilota al teu camp, no ataques, ni trenques línies, no serveix per a res”, va comentar fa anys l’asturià, quan li van preguntar per la idea de joc que tenia el seu Sporting.

A Gijón i a Vitòria va apostar gairebé sempre per un 4-4-2 vertical en què la majoria d’arribades s’articulaven a través de la verticalitat dels seus extrems. A l’Sporting va saber obtenir un gran rendiment de Jony i Carmona, autors de 26 gols i 28 assistències durant els tres anys en què va dirigir-los. En el curs i mig que Abelardo va estar a Mendizorrotza també va treure un gran rendiment de peces com Ibai Gómez, Alfonso Pedraza o el mateix Jony, que van aportar 17 dianes i 22 passades de gol. “A mi dona’m un equip que sigui vertical, amb equilibri, i que quan arribi a la banda pugui fer una centrada”, va dir fa uns mesos a El Comercio. Una inoportuna lesió de Jony, sumada a les vendes, el gener del 2019, d’Ibai i Sobrino, va restar notablement potencial a l'Alabès, que va empitjorar els seus registres la segona volta del curs passat i va quedar a només tres punts d’Europa.

Discreta aportació dels extrems

A l’Espanyol ara es trobarà amb un nou escenari en què tindrà pocs jugadors de banda purs, ja que del mig del camp cap endavant, exceptuant Piatti, Vargas, Wu Lei i Melendo, tendeixen a finalitzar els seus atacs amb diagonals cap a dins. “T’has d’adaptar una mica al que tens. A l’Alabès m’agradava ser vertical, sòlid en defensa, pressionar amunt per incomodar el rival i finalitzar moltes jugades”, va reconèixer Abelardo, que ara haurà de buscar nous jugadors que imitin els papers de Jony o Ibai. El mercat pot oferir alguna solució –es busca algun perfil de banda, a més d’un o dos puntes–, però sembla evident que Abelardo tindrà més feina per treure rendiment als talentosos recursos que ja té a la plantilla.

En els primers mesos d’aquesta temporada, Vargas, Melendo, Wu Lei, Piatti i fins i tot els dos laterals de perfil més ofensiu, Pedrosa i Corchia, han mostrat una versió molt allunyada del seu potencial real. Els dos argentins, a més, s'han vist penalitzats per lesions, si bé s'espera que estiguin disponibles ja a inicis d'aquest 2020. Quan han pogut jugar, tampoc han mostrat el seu millor rendiment. Tampoc Gallego ni Machín han sabut aprofitar les seves virtuts. En Lliga, cap dels quatre extrems supera el 54% dels minuts. Amb prou feines sumen sis rematades a porteria. A més, entre tots quatre han intentat (54) i encertat (10) menys centrades que un migcampista de tall defensiu com Víctor Sánchez (61 centrades totals i 16 amb èxit). Són dades que demostren que l’Espanyol no està sabent aprofitar els seus homes de banda. I això que els blanc-i-blaus són el cinquè equip de la Lliga que més centra (20 cops per partit) i el quart que més remata (4,8). Cap dels 12 gols marcats per l’Espanyol aquest curs, però, ha arribat després d’una centrada lateral per la banda que no fos en una acció a pilota aturada.