Reconstruir el Barça per la teulada
BarcelonaSigui quin sigui el motiu pel qual Jaume Giró no entra a la directiva del Barça, no és una bona notícia. Just ara que el club té tants deutes, amb una pandèmia que buida les butxaques i amb tanta feina per fer, no deixa de sorprendre que l’home que havia de liderar l’àrea econòmica marxi. Encara que sigui per motius laborals, mal senyal. Si en una àrea calia tenir ben preparat el projecte, era en l'econòmica. Calia tenir clar amb qui volies treballar i com volies fer-ho.
Laporta, però, no ha guanyat les eleccions per Giró ni per tenir un gran projecte econòmic. Laporta ha guanyat parlant amb el cor, estimant el Barça, amb el carisma de qui és capaç de dominar l’escenari millor que els altres candidats. I que els últims presidents. Laporta, amb els seus vídeos amb jugadors, uns quants missatges a les xarxes i una seguretat en si mateix a prova de bombes, ha aconseguit generar una sensació d’optimisme en el barcelonisme com feia temps que no vivíem. No, la baixa de Giró no provocarà que la major part d’aficionats ara estiguin tristos. Si han votat Laporta és perquè saben que és una persona capaç de trobar solucions i sorprendre. Laporta ha prioritzat aconseguir la presidència sense ni tenir decidit del tot com podria presentar els avals, fet que l’ha obligat a improvisar i demanar favors a última hora. És d’aquells que es fixa un objectiu sense fer cas als que li diuen que no és possible. Molts no aspirarien a ser president sense tenir-ho tot ben apamat. Laporta, no. Per a alguns, és un visionari, un geni. Per a altres, un imprudent. Potser és una mica de les dues coses.
En el seu lloc, com a nou president, gairebé tothom hauria dedicat els primers dies a retallar diners. Laporta, abans de tenir tancats els avals, s’engresca pensant en Haaland. Potser va contra la lògica, però Laporta sap que per triomfar cal ser ambiciós. Si la jugada li surt bé, serà un heroi. Si li surt malament, el Barça podria prendre mal. És d’aquells que comença el projecte per la teulada. És ara quan comença a bastir els fonaments del projecte, amb un punt d’improvisació que ja havien anunciat els seus rivals en la cursa electoral. I, de fet, bona part dels socis que l’han votat ho saben, però tant els feia. Confien en les habilitats d’un Laporta que no vol sentir a parlar de temporades de transició. Per això, negocia la renovació de Messi i vol fitxar cracs, quan encara no sap qui portarà l'àrea econòmica. El temps dirà si és una genialitat o una imprudència.