Un reconeixement a les habilitats de Quique Cárcel
Aquest curs el director esportiu del Girona, que diumenge rep el Fuenlabrada, ha encertat en operacions clau
GIRONAÚltimament no ha sigut senzill ser Quique Cárcel. El director esportiu del Girona ha de conviure amb el fet de ser assenyalat pel descens a Segona. I no pas per haver baixat, perquè per a un club com el blanc-i-vermell hauria de ser el més normal del món, sinó per com es va produir: dels 10 últims partits se’n van perdre 9 i pel mig es va ratificar la continuïtat d’Eusebio, que havia quedat superat per la situació. Els fets són del 2019 i a Montilivi encara pesen. L’any següent, malgrat comptar amb el pressupost més alt de la categoria, la plantilla va fracassar: va desprendre una inseguretat que el va dur a tenir quatre entrenadors. I el curs passat, amb menys recursos, arribar fins al final segurament va ser un miracle. En les dues temporades, molts dels fitxatges no van complir. Alguns d’ells, amb salaris inadequats vist el rendiment.
Aquest curs, però, és just reconèixer que l’ha encertat de ple i que està ensenyant les habilitats que li van permetre construir el millor Girona de la història, aquell que va pujar a Primera. La manca de diners l’ha obligat a recórrer a un antic pensament que s’està fent realitat: quan va arribar l’estiu del 2014, fa gairebé vuit anys, va dir en veu alta que volia intentar jugar bé a futbol i que visualitzava un Girona de futur amb jugadors de la base per al primer equip. En aquest fascinant trajecte, els gironins han competit dos cursos a Primera, han aconseguit un ascens directe i han jugat quatre play-offs, amb tres finals incloses. Cárcel, que ha patit un desgast important i acaba contracte a final de temporada, no tanca la porta a continuar.
Un consens positiu
I l’ha encertat de ple perquè, si Francisco ja va ser un tros de fitxatge, l’arribada de Míchel és un èxit absolut. S'està cuinant un projecte que fa molt bona pinta. I, si aplaudim el madrileny per la seva idea futbolística, en el fons estem aplaudint la decisió del director esportiu, que és qui el fitxa perquè creu en aquella idea. Tenint en compte que el pressupost no permet llançar coets, Cárcel ha tancat el retorn d’Aleix Garcia, la cessió de Baena, i les renovacions de Stuani o la més recent d’Arnau Martínez, per citar només quatre operacions que generen un consens positiu. El nom de Cárcel, però, no se sol mencionar. Sembla que hagi caigut en l’oblit, que tot ho faci malament.
Montilivi ha recuperat la il·lusió, i en part, l’ha recuperat gràcies a l’eficàcia del seu director esportiu. El Girona és el sisè classificat, en zona de play-off, i continua viu a la Copa, en què s’enfrontarà al Rayo amb l’objectiu de passar als quarts de final, una ronda que només ha disputat un cop al llarg de la seva història. Saben qui hi havia als despatxos? Efectivament, Quique Cárcel, que ja s’està trencant el cap per millorar la plantilla actual aquest hivern i satisfer les necessitats de Míchel (vol un lateral, un mig i un davanter) per aspirar a l’ascens directe. Aquest diumenge al migdia, amb les novetats de Stuani i Arnau, els gironins reben el Fuenlabrada (14 hores, Movistar LaLiga).