Després de completar diferents estades entre Eivissa i Mèxic, Raúl de Tomás finalitzarà aquest cap de setmana les que molt probablement hagin estat les vacances més tranquil·les de la seva carrera com a futbolista professional. Per primer cop des del 2013, el davanter madrileny ha pogut viure un estiu sense haver de haver de pensar en canvis d’equip o de categoria. “Si Déu vol, l’any vinent estaré a l’Espanyol. Tinc contracte aquí i hi estic molt content”, va reconèixer al maig. El club blanc-i-blau, que malgrat la pandèmia té prou capacitat financera per retenir-lo, serà el primer on disputarà tres temporades consecutives des de la seva etapa al planter del Reial Madrid.
Als 26 anys, RDT ha trobat per fi el seu lloc. A l’Espanyol se sent valorat en un club que va poder quedar-se’l en propietat –té contracte fins al 2026– i en què és protagonista sobre la gespa, un escenari molt diferent al que s’havia trobat al Reial Madrid, al Benfica o als tres clubs on havia jugat cedit. D’altra banda, l’atacant se sent molt còmode a Barcelona, on gaudeix passejant per racons com el Port Olímpic o la zona d’hípica del Reial Club de Polo, on pot satisfer un dels seus hobbies preferits: el contacte amb els cavalls.
Un altre dels seus indrets preferits és el Bonasport Club, centre esportiu del barri de Sant Gervasi - la Bonanova on coincideix amb altres jugadors blanc-i-blaus com Diego López o Nico Melamed. Allà complementa els entrenaments que fa a la Ciutat Esportiva Dani Jarque amb sessions, principalment de boxa, dirigides pel seu entrenador personal, assessor i amic Pablo Arias, que l’acompanya des de fa diversos anys allà on va i cuida la seva preparació física i alimentació.
“S'entrena força, és un tipus que es cuida molt. És una persona tímida que busca passar desapercebuda perquè ningú el molesti”, explica una persona que l’ha tractat durant la seva estada a Catalunya. La seva personalitat reservada contrasta amb els prototips de cotxes exuberants que utilitza, i que destaquen fins i tot a la zona alta de Barcelona, i també amb el caràcter que mostra a la gespa, on sempre demana la pilota per liderar l’atac blanc-i-blau.
Un premi que se li resistia
Recentment escollit millor jugador del curs 2020-21, RDT s’ha tret aquesta passada temporada dues espines clavades. La primera, tornar l’Espanyol a Primera. La segona, obtenir per primer cop el guardó com a màxim golejador de la categoria. Amb 23 gols, va superar, per un, els marcats pel serbi Djuka, de l’Sporting. Es tracta d’una distinció que se li va escapar la temporada 2017-18, en què tot i marcar 24 gols amb el Rayo Vallecano va quedar per darrere dels 33 de Jaime Mata, aleshores al Valladolid.
RDT s’ha convertit, de retruc, en el primer jugador de la història de l’Espanyol que aconsegueix el trofeu Pitxitxi –en aquest cas, de Segona Divisió–. Cap altre futbolista, en les 90 temporades que els blanc-i-blaus han disputat entre Primera i Segona, havia assolit abans aquest premi individual. El jugador periquito que més s’hi havia aproximat, fins ara, era Rafa Marañón, que el curs 1976-77 va firmar 22 gols, dos menys que el valencianista Mario Alberto Kempes.
A tres dianes del Pitxitxi van quedar-se Eldemiro, amb nou gols el curs 1931-32, i Julián Arcas, que en va marcar 21 la 1952-53. Només els van superar Guillermo Gorostiza (12) i Telmo Zarra (24), respectivament. També ho va tenir a prop, en dues ocasions, Raúl Tamudo: el curs 2001-02 va marcar 17 dianes, quatre menys que Diego Tristán, mentre que el 2003-04 en va firmar 19, cinc menys que Ronaldo.
