El Panda busca socis per trencar el mur de Bordalás
El gallec és l’únic jugador blanc-i-blau que ha marcat en els últims cinc partits
BarcelonaTenir un davanter en forma i afinat de cara al gol acostuma a ser mitja vida per a la major part dels equips al llarg d’una temporada. Però quan es vol aspirar a posicions altes, dependre de l’olfacte golejador d’un sol davanter acostuma a ser un recurs insuficient. L’Espanyol, que visita aquesta tarda el Getafe (18.30 h, BeIN LaLiga), ha trobat en Borja Iglesias un recanvi excel·lent per suplir els gols de Gerard Moreno, si bé a cada jornada que passa sembla que la pandadependència s’assembla cada cop més a la morenodependència que patia l’equip el curs passat.
L’actual davanter del Vila-real va concloure la temporada anterior amb 16 gols en Lliga dels 36 que, en total, va firmar l’equip. Moreno, per tant, va anotar el 44% dels gols de l’Espanyol en Lliga, un percentatge que Borja Iglesias està superant en un inici de curs en què la influència del gallec està sent cabdal en l’aportació ofensiva blanc-i-blava: suma 8 dianes en 13 jornades (0,61 gols per partit), que representen gairebé la meitat dels gols de l’equip (47%). Molt lluny d’ell queden els dos gols d’Hermoso i Granero, un central i un migcampista creatiu, dos jugadors a qui tampoc s’hauria d’exigir una gran responsabilitat de cara a porteria. Més discreta és l’aportació de socis en atac a qui sí que es demana més participació golejadora: Sergio García, Baptistão, Piatti, Hernán i Darder han anotat una única diana cadascun. I això que, exceptuant el paraguaià, la resta es mouen entre el 43% i el 77% dels minuts disputats.
Les baixes per lesió del davanter del Bon Pastor i de Roca exigiran a Rubi trobar alternatives per recompondre la creativitat de l’equip. A l'entrenador, de moment, no li incomoda en excés la manca de gol dels altres atacants sempre que l’equip generi ocasions. L’Espanyol, de fet, és el tercer equip que més xuta entre pals de la Lliga (76 tirs, 5,8 per partit), darrere de Barça (92) i el Madrid (77): “Em preocuparia si no marquéssim gols, però només el dia del Madrid no n'hem fet. Hi ha hagut fases d’aquests partits que s’han repartit els golejadors, així que em preocupa relativament poc, aquesta situació. Si marquem i tots els gols els fa Borja, que segueixi així, però és cert que els que no fan gols ho intenten i tenen ocasions”, va dir abans de visitar el Sevilla. Dues jornades després, res no ha canviat més enllà que l’Espanyol porta quatre jornades consecutives marcant un únic gol en cada partit, tots ells del Panda, que ha seguit marcant fins i tot en les últimes dues derrotes. Els últims sis gols de l'Espanyol porten la seva firma. El gallec és el tercer jugador de la Lliga que més rematades ha fet a porteria, 21, només superat per Suárez i Messi (22).
El rècord d’Arcas i Caszely, a l'abast
La dependència en el Panda va aparèixer gairebé alhora que la seva ratxa golejadora, com si a l’equip ja li anés bé que, un cop completat el període d’adaptació al nou ecosistema, el gallec assumís de forma exclusiva el deure de fer gols. Fins a la jornada 6, l’equador de les que s'han disputat fins ara, el gol blanc-i-blau estava força repartit: Hermoso a Balaídos i davant l’Eibar; Granero i el Panda contra el València; Baptistão a Vitòria; Sergio García davant del Llevant; Borja i Granero contra el Rayo, i Hernán, Darder i Piatti davant del Vila-real situaven els espanyolistes com un dels equips més democràtics pel que fa a gols a favor. Cap d’ells superava el 18% del balanç golejador total de l’equip.
A partir de la jornada 9, però, el gol va deixar de ser una tasca col·lectiva, i des d’aleshores els sis últims han tingut la firma del gallec, que ja acumula cinc partits seguits marcant. Amb això supera les quatre jornades seguides de Rafa Marañón (1977-78). L'últim cop que a l'Espanyol s'havia assolit una ratxa com aquesta va ser amb Raúl Tamudo la temporada 2003-04. Anteriorment, la temporada 1984-85, ho havia aconseguit Michel Pineda. A diferència d’ells dos, però, el gallec ha estat l’únic golejador en aquests cinc partits. Si marca al Coliseum Alfonso Pérez, el Panda igualarà les sis jornades seguides marcant de Julián Arcas (1952-53) i Carlos Caszely (1975-76).
El Getafe de Bordalás, però, no serà un equip fàcil per al Panda, ja que malgrat que aquest curs no acabi de trobar la consistència a casa que troba a domicili, és el quart equip de la Lliga que menys gols ha encaixat (11). En sis partits a casa només ha rebut quatre dianes, i cap d’elles ha sigut d’un davanter pur, sinó de migcampistes: Lemar, en dues ocasions, Bardhi i Parejo. Al Coliseum, més li val a l’Espanyol trobar socis per al Panda per trencar la mala ratxa.
