L’Espanyol es retroba, però recula massa aviat (1-1)

Cornellà de LlobregatRecuperar bones sensacions no li va resultar suficient a l’Espanyol per marxar amb un regust de boca del tot bo en l’anada dels quarts de final contra el Betis (1-1). Els blanc-i-blaus van retrobar-se amb la millor versió defensiva del curs, però la benzina en atac li va durar massa poc i va deixar escapar un Betis que a la segona part es va animar i, com va fer a la Lliga, també a l’RCDE Stadium, ho va pagar amb un gol al tram final. L’eliminatòria viatjarà oberta a Sevilla, però potser més del que podria imaginar-se veient les dinàmiques recents dels dos equips. Encara li queda camí per recórrer, però l’Espanyol ja mostra alguns signes de millora.

Rubi va demostrar que la Copa no li sobra gens ni mica, situant un onze força reconeixible en què només Roberto –el porter d’aquesta competició– i Lluís López –per les baixes de la resta de centrals– es podrien considerar entre jugadors poc habituals. El maresmenc va posar sobre el tauler un onze ofensiu, però alhora capaç de contenir el joc de possessió del Betis a través de l’esforç de totes les seves peces. Els andalusos, fidels a l’estil de Setién, van plantejar el partit com un rondo gegant per tot el camp. Al Betis no li importava que les seves possessions duressin minuts, ni tampoc que un extrem reculés cap a la seva defensa si no trobava la manera de progressar. La iniciativa era per als visitants, mentre que l’Espanyol, sobretot la primera mitja hora, va assumir un rol reactiu.

L’equip de Rubi, com si fos un depredador de la selva, va esperar pacient en el seu lloc a que la seva presa cometés una petita errada en la circulació per llançar el seu atac. A diferència del partit de Lliga, el maresmenc va plantejar una sortida més atrevida, amb davanters i migcampistes pressionant a camp rival un Betis al qual li va costar filtrar passades interiors. El mèrit, del conjunt de l’Espanyol, que no va trencar-se, conscient que amb espais al mig del camp la visió perifèrica de jugadors com ara Canales o Guardado pot resultar letal.

El Betis troba premi a la insistència

A l’Espanyol li va costar retenir la pilota, perquè el Betis la volia fer seva en tot moment, i va acusar per moments el desgast d’haver de perseguir rivals sense pilota. A poc a poc, però, va anar recuperant pilotes al mig del camp, petites esgarrapades a un Betis que arriscava molt en la zona de creació. Baptistao, de cap, va tenir la primera, i poc després va arribar la segona per Borja Iglesias, un xut creuat desviat. L’Espanyol, que havia entrat al partit amb pell de xai, ja havia ferit la seva presa, i pocs minuts després li va clavar la primera queixalada: Darder va recollir una passada vertical des del mig del camp de Roca, i va assistir a Piatti al segon pal. L’argentí va rematar de primeres, desviat, però el Panda va aparèixer al segon pal, com sempre, amb la canya de bambú a punt. Poc després, els locals van poder doblar l’avantatge, però a Roca li va sobrar un retall dins de l’àrea. Mandi va treure el perill, donant oxigen a un Betis que no semblava afectat per la ferida.

Ahir, més enllà del resultat, l’Espanyol necessitava que les sensacions l’acompanyessin. Després de tres mesos convulsos amb més derrotes de les que es podrien imaginar, va retrobar-se amb sensacions que feia molt que no vivia. Una d’elles, la seguretat defensiva. No es va notar ni la inactivitat d’Hermoso ni l’inexperiència de Lluís López en l’elit. El manresà, una de les millors notícies d’ahir, ja que no va desentonar en absolut. Tots dos van complir amb solvència, contenint un Betis que va posar una marxa més en la represa. Els andalusos van insistir de valent, portant el partit a la meitat de camp rival. Les presses els van restar horitzontalitat, però els van afegir profunditat i arribada a l’àrea rival, dos registres que no havien tingut en tot el primer temps. L’Espanyol va recular massa aviat. Primer, Guardado ho va intentar amb dos xuts llunyans. El Betis va aconseguir fer mal en dos córners: el primer va acabar en un gol anul·lat per fora de joc, el segon, amb una gran aturada de Roberto. El madrileny va evitar un perillós xut de Bartra, però no va poder salvar l’empat de Sanabria en un contraatac a nou minuts per al final. Decidirà el Benito Villamarín.