BarcelonaDiumenge a Gijón tot va anar molt bé. Massa bé, de fet. L’actitud, el joc i el resultat van ser els que esperàvem des de l’inici de la Lliga. Es va demostrar que, sense ser res de l’altre món, l’Espanyol és el millor equip de Segona i que –per poc que s’haguessin fet bé les coses– ja faria setmanes que estaríem a la platja. Però després d’un parell d’hores d’eufòria, a molts pericos (especialment als que portem anys de patiment) ja ens va agafar la por. Tot pinta tan bé que ara és quan l’espifiem. Mosaic, crides a l’assistència, recepció als jugadors. Hem anat de la depressió a l’eufòria sense passar pel nostre estadi més natural: l’èpica. Amb aquest neguit i aquesta por afrontava el partit d’avui dijous fins que Toni Clapés i el seu equip (radiofònic) m’han canviat l’estat d’ànim.
Després d’un any (d’una vida) d’ignorar-nos, el programa Versió RAC1 d’ahir dimecres va decidir fer-nos protagonistes de la seva enquesta diària amb una pregunta que sembla pensada tot prenent el cigaló de després de dinar: “Vols que l’Espanyol torni a Primera?” Tradueixo: “Oient català (i, per tant, normal i, per tant, culer), vols que aquest club pesat i antipàtic que circumstancialment, i per desgràcia, té la seu a Catalunya torni a Primera?” Òbviament, la pregunta no es dirigeix a cap oient perico: seria absurda. La pregunta es dirigeix a l’oient català de veritat (que diria un personatge del programa que diuen que és graciós i que jo només trobo xenòfob) i, per tant, del Barcelona. Què voleu que li passi a aquest equip estrany?
No és una pregunta per fer enrabiar. És una pregunta de mal periodisme. Estic convençut que a Eduard de Batlle, a Jordi de Planell o a Joan Camí (els grans pericos de RAC1) els haurà sabut tan greu com a mi. Però també estic convençut que a dos grans culers (però bones persones, que deia aquell) com Jordi Basté o Joan Lluís Garcia (cap d’esports) tampoc els sembla bé. Perquè saben que una cosa és defensar molt el Barça (i, per al meu gust, ho fan massa) i una altra atacar l’Espanyol i fer-ho amb un to de brometa de pòdcast o de sobretaula. Toni Clapés i el seu equip tenen tota la llibertat d’expressió per fer una pregunta absurda i ofensiva. Com jo la tinc per criticar-la.
Segurament, darrere la pregunta hi ha més incompetència que mala fe. Però, de moment, ha unit encara més l’afició perica. Perquè això que passa a Catalunya amb l’esport no passa enlloc més. I nosaltres som uns herois que ens rebel·lem –a Primera o a Segona– contra tot i contra tots. Aquest vespre no podem fallar.
