Edu Expósito: "Volia ser porter pels xous que muntava Oliver Kahn”

BarcelonaEdu Expósito (Cubelles, 1996) tenia un peu i mig al Girona quan va rebre la trucada de l’Espanyol, que va imposar-se en la carrera per aconseguir els seus serveis en els últims metres. Si a la Corunya va madurar com a persona, a Eibar va conèixer la importància del treball. Ara torna a casa, disposat a convertir-se en un box to box per a un Diego Martínez a qui li recorda José Luis Mendilibar, un migcampista amb arribada que, paradoxalment, volia ser porter. 

Has viscut un estiu força incert. Et veies jugant a Montilivi?

— Sí, és una realitat que hi estava molt a prop. No es va acabar per coses que no depenen d’un, els equips no es van acabar d’entendre. L’opció de l’Espanyol es va activar més tard, i quan va aparèixer va ser la prioritat. Em vaig decantar per l’Espanyol per la seva història. Feia temps que havia volgut jugar aquí i no s’havia donat la possibilitat. Poder jugar a casa i a l’Espanyol era un punt a favor molt gran. Ha estat un estiu difícil i estrany, però ha acabat bé. El grup és molt bo i la benvinguda ha estat molt positiva. 

El factor familiar ha pesat en el retorn a casa. Et va costar molt marxar fora?

— Marxar a l’altra punta d’Espanya va ser una decisió difícil. En aquell moment estava cuidant la meva àvia, que era el més important per a mi. Deixava de veure-la i de compartir moments que saps que seran els últims. Intentava mantenir el contacte amb videotrucades o anant a veure-la quan tenia dies lliures. 

Arribes a un Espanyol que està vivint una profunda remodelació. Entens els dubtes de bona part de l’afició cap a una plantilla amb menys noms, però possiblement amb perfils més aviat treballadors?

— És evident que s’estan produint grans canvis dins del club, però el que transmetria a l’afició és que hi ha ganes de millorar i seguir fent passes endavant. Els diria als aficionats que tinguin il·lusió per l’equip, que vinguin al camp, que animin i s'ho passin bé. Intentarem donar-ho tot sobre la gespa perquè es vegin reflectits en l’equip. Com diu l’entrenador, l’equip és la base de tot. Crec molt en el fet de tenir un bloc junt on tots vagin a una, que és el que Diego busca a l’Espanyol. 

Aquesta filosofia de treball et recorda la que vas viure a l’Eibar amb José Luis Mendilibar?

— Sí, hi ha moltes coses de Mendilibar que també té Diego Martínez, que em poden ajudar a seguir millorant i que em permetran adaptar-me més ràpid. A Ipurua imprimíem el ritme i la intensitat que volia Mendilibar. Amb ell pencàvem molt, tot i que cal dir que els seus entrenaments tenien molta pilota, que és com més es treballa el físic. 

El 2018 deies en una entrevista que on tenies més marge de millora era en el treball defensiu sense pilota. Ho has treballat molt aquests anys?

— Sí. Quan vaig arribar a l’Eibar, Mendilibar em va fotre molta canya. És un tipus exigent, però es pot parlar amb ell com si fos un amic o un pare. M’ha ajudat molt a entendre el futbol d’una altra manera. A l'Eibar el meu joc va viure una gran evolució. Malgrat tot, segueixo tenint marge de millora, que és el que estem treballant amb Diego Martínez. És el que em transmet i m’intenta esprémer en aquest sentit. I jo, agraït i content de poder aprendre d’ell. 

Tradicionalment, els mitjapuntes sempre han estat perfils tècnics. Tens la sensació, amb tot, que cada cop estan adquirint un tarannà més físic?

— Sí. Aquesta figura està canviant una mica, a banda de donar últimes passades i gol també se’ls exigeix un treball afegit: anar a pressionar els centrals, córrer més i ajudar els migcampistes. Cada cop hi ha menys equips que posin jugadors com Isco o James Rodríguez en aquesta posició, prefereixen apostar per perfils físicament preparats per fer grans esforços i que poden jugar de 8 o per banda.

T’agrada molt analitzar el joc i veure partits?

— Sí. La meva parella, de fet, m’intenta frenar. Em demana que no vegi tots els partits que es juguen… però ho acabo fent (riu). Intento veure tant futbol com puc, sigui de Primera, Segona o de la Premier. Cada cop penso més com ho faria un entrenador, de fet m’agradaria acabar sent-ho. Intento fixar-me en diversos futbolistes, entrenadors i estils per poder millorar. Em va passar a l’Eibar, on vaig descobrir un estil de joc, el de Mendilibar, que em va fer veure el futbol d’una manera diferent. Tot el que posis en el teu cap serà important. 

Has triomfat com a migcampista, però volies jugar en una altra posició. 

— Volia ser porter, no sé si pels uniformes o per tot en general. Amb cinc anys ja anava a veure els partits del meu germà vestit de porter i em fixava en les aturades que feien els porters i en els golejadors. M’agradava molt Oliver Kahn pels xous que feia. Però mai vaig acabar jugant de porter. Ho feia a les meves estones lliures, però mai ho vaig demanar expressament als entrenadors ni es van donar les circumstàncies per ser-ho. M'anava millor jugar amb els peus i fer gols i assistències. 

Els gols de La Fàbrica amenacen el Reial Madrid

L’Espanyol intentarà sumar aquest diumenge (22 h, M. LaLiga) el primer triomf del curs davant del vigent campió, un Reial Madrid que ha guanyat els dos duels disputats fins ara. Diego Martínez segueix sense poder comptar amb un Raúl de Tomás que no podrà enfrontar-se amb el seu antic equip per problemes físics. “No hi ha novetats: segueix lesionat i recuperant-se amb els serveis mèdics”, va limitar-se a comentar el tècnic gallec, que no va voler donar més detalls sobre el futur del punta al club blanc-i-blau. Lozano, amb molèsties, també és baixa. 

Sí que podran jugar contra el Reial Madrid altres tres atacants que, com RDT, també van formar-se a La Fàbrica, el planter blanc: Joselu, Dani Gómez i José Carlos Lazo. Els dos últims han estat presentats al llarg de la setmana i podrien tenir els seus primers minuts contra el club on es van formar. L’Espanyol espera repetir la gesta que va aconseguir el curs passat, quan va convertir-se en el primer equip a tombar els blancs a la Lliga.