Sense el VAR vivíem millor
BarcelonaEl VAR és temptador. Aquesta columna d’avui es podria haver titulat “VARbaritat”, “VARgonya”, “DisVARat” o “PerVARsió”. Però no els vull fer la competència als mestres Maiol Roger, Jofre Llombart o Oriol Vidal. Diumenge es van sumar les crueltats acumulades durant aquesta Lliga: gol en contra en el temps de descompte i de penal. A la primera volta, contra els matalassers, en el 99 en un partit interminable. Contra la Reial, en el descompte d’un penal de (no) VAR. Altre cop contra l’Atlètic, en el descompte i de penal de VAR. Potser només és mala sort. Però no.
A l’Espanyol li han xiulat quatre penals en tota la Lliga. Dos de clarament injustos. “Penaltets”, en diuen ara. El de la caiguda de Depay en el debut de Xavi Hernández i el del descompte en el camp de la Reial. I dues mans mitjançant la intervenció del VAR: en el partit contra el Betis per mans d’Aleix Vidal i el de diumenge per mans de Raúl de Tomás. No entraré en els detalls de si eren penals o no. Aquesta no és la qüestió central. El problema és el criteri: per què el VAR no fa revisar els dos xiulats? Per què no fa revisar el que rep Loren al camp de la Reial? Per què no revisen les mans del partit contra l’Athletic de Bilbao? El problema és que l’únic que sabem del criteri és que sempre ens perjudica.
Algú em dirà que quan hi ha contacte i l’àrbitre xiula, el VAR no hi pot intervenir (fa poc vam veure que a Europa no és així). O no sé què de les mans en posició natural. Però tot això no m’interessa ni m’interessa que m’interessi. Perquè tot hauria de ser més fàcil i el sentit comú s’hauria d’imposar. Perquè el VAR es va implantar per evitar errors greus dels àrbitres, no per rearbitrar a partir de petits detalls i d’imatges a càmera lenta. Si una imatge l’has de veure deu vegades i no estàs segur del que ha passat és que no has de xiular res per molt que Simeone faci el seu numeret habitual, Tomás Reñones reparteixi la mateixa estopa que quan feia de lateral i Mario Hermoso t’assessori assenyalant la pantalla al teu costat.
El VAR havia de fer el futbol més just i amb menys polèmica. Però han aconseguit tot el contrari: més enllà dels fores de joc (i no sempre), les errades es mantenen. I ara és molt més pervers. Perquè ja no tenen l’excusa de l’error humà. Ja no és per la dificultat de decidir en segons en ple joc. Ara hi ha uns senyors que amb tota la comoditat decideixen què es revisa i què no. Per tant, la sospita que les errades no són innocents és molt més gran. I, de fet, s’entén: hi ha molts diners –i moltes comissions– en joc. Cal tenir-ho tot ben controlat.