RCD Espanyol

El VAR salva l’Espanyol d’acomiadar-se de l’ascens abans d’hora

L’Oviedo va trencar la ratxa d’imbatibilitat de l’Espanyol, que va tancar-se amb 18 partits seguits sense perdre, en el pitjor moment possible per als blanc-i-blaus

3 min
Alemao va marcar l'únic gol de l'anada de la final del 'play-off' d'ascens

BarcelonaL’Espanyol va caure per la mínima (1-0) en el primer assalt de la final d’un play-off que, afortunadament per als blanc-i-blaus, arribarà obert a l’Stage Front Stadium. En part gràcies a l'aparició del VAR en el tram final. Si volen tornar a Primera, els de Manolo González hauran de remuntar contra un Oviedo força superior que va celebrar la victòria però que podria acabar lamentant no haver ampliat l’avantatge contra l'Espanyol, que està a un gol de pujar. Els espanyolistes van veure trencada la seva ratxa d’imbatibilitat, que es va tancar amb 18 partits, però si més no van sortir vius d’un estadi on ho van passar francament malament. Un resultat dolent però que els deixa amb vida per a la tornada.

Conscient de l’exigència del partit i del desgast que alguns jugadors arrossegaven de l’eliminatòria davant de l’Sporting, Manolo González va donar entrada a Óscar Gil, Brian Oliván i Aguado en els llocs d’Omar, Pere Milla i Melamed. El tècnic, això sí, no va alterar el dibuix de l'equip, que va intentar replicar al Tartiere la proposta plantejada al Molinón. Sense pilota li va tornar a sortir prou bé, perquè la pressió alta dels espanyolistes va propiciar un bon grapat de pèrdues dels asturians a la seva meitat de camp. 

El problema per a l’Espanyol va arribar en la presa de decisions un cop recuperava la pilota. El bon replegament de l’Oviedo, un dels equips més rocosos de la categoria, exigia transicions ràpides, però els periquitos van precipitar-se massa sovint i les seves aproximacions a l’àrea de Leo Román gairebé mai van acabar en rematades concretes. Les ocasions més clares del partit, de fet, van ser per als locals. Primer va ser Alemao, que va perdonar el primer en una acció en què va plantar-se gairebé a l’àrea petita i només havia d’enfocar la porteria de Joan Garcia. Però Calero el va molestar prou per destorbar-lo sense fer-li penal i que la seva rematada final no trobés porteria. El segon avís clar va ser de Moyano, que poc abans del descans va dirigir a la base del pal un xut ras que va estar ben a prop de trobar porteria. 

El partit, però, se li va acabar fent massa llarg a l'equip espanyolista, que va acusar el desgast d’una temporada que se li està fent molt llarga. Ja porten 48 partits entre Lliga i Copa, inclosos els tres del play-off disputats en només set dies. A l'hora de buscar cames fresques, els asturians van ser més ambiciosos. Si Carrión va afegir un segon punta, Manolo González va preferir ser més prudent i mantenir l’estructura. Els canvis van provar més als asturians, que van collar fins a atropellar l’Espanyol, que va veure's superat. Masca va exigir una estirada sensacional de Joan Garcia en el que va ser el preludi de la primera estocada de la tarda. Pocs minuts després, l’Oviedo va trobar premi en una indecisió defensiva letal.

Joan Garcia i el VAR, providencials

Joan Garcia va preferir blocar i no refusar una falta perillosa, però va haver de desfer-se de la pilota perquè la inèrcia del salt l’empenyia a la seva porteria. La defensa va badar i Alemao, atent, no va perdonar i va marcar el primer. Però els asturians no van conformar-se amb això i van intentar aconseguir més. A deu minuts per al final, Masca va convertir de cap el segon, que podria haver estat letal per als interessos blanc-i-blaus. El 2-0, però, no va acabar pujant al marcador perquè el VAR, tants cops enemic dels espanyolistes aquest curs, li va fer un favor advertint un clar fora de joc.

L’Espanyol, que per uns segons va estar anímicament mort, va reviure gràcies a aquesta decisió arbitral. Necessitarà remuntar i guanyar a l'Stage Front Stadium, que tornarà a penjar el cartell de sold out. Per sortir de l’infern caldrà igualar l’ambient infernal del Carlos Tartiere, que va reunir més de 29.000 espectadors. Una entrada rècord en un estadi que acumula 23 anys allunyat de Primera. Una travessia del desert per a un club que fa una dècada era a la tercera categoria del futbol estatal. L’Espanyol només vol passar un any fora de l’elit, com ja ha fet en els anteriors cinc descensos. 90 minuts a tot o res. Ja no hi ha marge d’error.

  • FITXA TÈCNICA DEL PARTIT
  • Oviedo: Leo Román; Viti, Luengo, Dani Calvo, Pomares (Bretones, 60’); Luismi (Homenchenko, 78’), Colombatto, Paulino (Dubasin, 34’), Seoane, Moyano (Masca, 60’) i Alemao (Borja Bastón,78’) . Entrenador: Luis Carrión.
  • Espanyol: Joan Garcia; Óscar Gil (Keita Balde, 77’), Calero, Cabrera; Jofre (Salvi, 62’), Gragera, Aguado (62’), Bare, Brian Oliván (Pere Milla, 77’); Puado (Melamed, 62’) i Braithwaite. Entrenador: Manolo González.
  • Gols: 1-0 Alemao (72’).
  • Àrbitre: Arcediano Monescillo (Comitè Castellano-manxec).
  • Targetes grogues: Luismi (67’), Óscar Gil (70’), Keita Balde (88’).
  • Targetes vermelles: cap.
  • Estadi: Carlos Tartiere, 29.297 espectadors.
stats