El VAR i Gil Manzano envien l’Espanyol a Segona

L’Espanyol s’acomiada de Primera amb el desenllaç més cruel i injust possible. Els blanc-i-blaus han certificat matemàticament (2-2) a Mestalla el descens en una tarda que serà recordada molt de temps per un arbitratge molt polèmic que ha perjudicat l’Espanyol. Els espanyolistes tenien a tocar la salvació quan, primer, els han anul·lat un rigorós gol de César Montes per un lleu contacte amb el porter rival. Després, al minut 94, Lino ha marcat l’empat en una acció precedida per una clara falta sobre Braithwaite dins de l'àrea. Gil Manzano i el VAR, però, han decidit afavorir el València en les tres accions. Tres decisions clau en un arbitratge polèmic que li costen la categoria als blanc-i-blaus. 

L’Espanyol ha sortit a Mestalla atemorit, amb una versió força allunyada de la que va mostrar davant l’Atlètic. El València, empès pels irreverents joves de Paterna, no ha tardat gaire a generar i a perdonar ocasions, mentre a la resta de camps els transistors començaven a portar bones notícies per als espanyolistes: l'Osasuna s’ha avançat a Getafe i el VAR ha anul·lat un penal i un gol al Cadis. Ho podria haver aprofitat un Espanyol a qui, per poruc, se li ha començat a girar la sort. Diego López ha recollit un mal refús de Pacheco –l’enèsim error d’un porter blanc-i-blau enguany– i ha fet justícia als mèrits dels valencianistes, que estaven mereixent el gol.

La bufetada no ha arribat sola, sinó acompanyada de l’empat del Getafe, obra de Latasa. Aquests dos gols enviaven matemàticament a Segona un Espanyol que, un cop més, ha tret petroli de la seva primera rematada a porteria. L’empat ha arribat, curiosament, gràcies a una combinació de dos centrals que no estaven tenint una tarda gens còmoda: centrada de Cabrera i rematada de cap de César Montes, el mateix jugador que va iniciar la remuntada davant de l’Atlètic. Del no-res, amb ben poc, l’Espanyol ha tornat a la vida quan semblava més perdut. 

Tot i l’empat, Luis García era conscient que calia ajustar alguna peça per reordenar un equip que no estava funcionant. El canvi al descans, però, no ha estat treure un dels tres centrals, sinó afegir un davanter, Braithwaite, per Melamed. L’aposta, sorprenentment, ha donat resultat. En la primera acció en què Óscar Gil ha trepitjat l'àrea rival, el danès ha marcat l’1-2. Un escenari vertiginós que calia conservar com fos: mantenir aquest avantatge permetria l’Espanyol dependre d'ell mateix en l’última jornada. Un hipotètic empat del València, en canvi, enviaria els blanc-i-blaus a Segona després que el Cadis aconseguís trobar el camí del gol davant del Celta. 

A l’Espanyol se li ha fet llarga, molt llarga, l’última mitja hora de partit a Mestalla, que ha passat de les crítiques a la Federació Espanyola de Futbol i a Peter Lim al silenci i els nervis. El València ha tornat a collar de valent, obligant l’Espanyol a treure aigua per tots els fronts possibles. Els blanc-i-blaus, incapaços de sortir de la cova, han jugat amb foc. En els últims minuts han intentat tirar d’ofici perquè no passés gairebé res, mentre els de Baraja intentaven treure els ullals per clavar la mossegada definitiva. L’Espanyol ha tingut a tocar la tranquil·litat, però l’àrbitre li ha anul·lat a César Montes un gol que semblava legal per un lleuger contacte amb el porter rival. No ha arribat la sentència, i ho ha acabat pagant. A l’última jugada, el València no ha perdonat. Això sí, amb el permís del VAR. L’Espanyol jugarà a Segona el curs vinent.