Sergi Darder, la nostra palanca

Joan Camí, periodista de RAC1, ens ha donat la primícia que estàvem esperant: principi d’acord per a la renovació de Sergi Darder. I si ho diu el Joan, m’ho crec: té bones fonts, hi posa moltes hores i és rigorós. 

Podia escriure l’article més trist aquesta nit. El més trist, el més dur i el més crític contra una suma de decisions desastroses des de fa ja massa anys. De fet, tenia l’article gairebé acabat i m’havia sortit una esmena a la totalitat. Des de la tranquil·litat que dona l’Empordà i sense excessos verbals. Simplement, una declaració poc solemne d’un canvi d’opinió i un ja n’hi ha prou condemnat a formar part de les crítiques que ningú no li farà arribar a Chen Yansheng.

Però Sergi Darder m’ha obligat a guardar l’article i fer-ne un altre. Ets, Sergi, la meva última esperança. M’agafo a aquesta renovació com a un ferro roent. No només és una renovació del nostre millor futbolista. És, vull creure, una declaració d’intencions. Que les decepcions que hem tingut aquest estiu siguin compensades per una última setmana de mercat plena de bones notícies. Amb una bona venda d'RDT i amb la incorporació de quatre titulars que permetin fer un veritable salt de qualitat. També que algú ha entès que necessitem referències i que el Sergi té tots els atributs per ser el nostre líder (planter, sentiment perico, qualitat, ambició, intel·ligència i compromís). 

Sergi Darder és la nostra palanca de creixement. No en el sentit financer i/o obscur de les palanques d’aquest estiu. Palanca entesa com a alçaprem (DIEC: “Barra inflexible mòbil al voltant d’un punt de suport, que serveix per a aixecar coses pesants”). I res més pesant –i més pesat– que la nostra mediocritat. Una mediocritat que Darder ni accepta ni representa. Darder, el darderisme, encarna la rebel·lió contra la mediocritat. Diego Martínez ho sap i per aquest motiu és l’únic nom propi que va destacar en la seva presentació com a entrenador. Ells dos són l’exemple i el símptoma que aquest mal inici de temporada només serà un mal record. 

Pericos, elevem la mirada més enllà d’aquest trist agost, que, per pura lògica, acabarem amb un punt a la cua de la classificació. Si Sergi Darder –que hauria de ser el capità de l’equip– ha decidit quedar-se, no podem ser pessimistes. Ell i Diego Martínez tenen les claus de la nostra felicitat. Confiem-hi.