Sergi Darder: un clau roent nascut de l’enginyeria financera

BarcelonaL’1 de setembre del 2017, Jordi Lardín va respirar alleujat. Amb el límit salarial excedit i la restricció del govern xinès a invertir més capital, l’aleshores director esportiu de l’Espanyol va haver de buscar fórmules imaginatives per tancar un mercat low cost en què va incorporar gairebé una desena de futbolistes sense gastar gairebé res. Però la cirereta del pastís no va arribar fins a l’últim dia d’aquell mercat. Sis anys després, repatriar Sergi Darder continua sent la millor decisió esportiva que s’ha pres durant el mandat de Chen Yansheng. 

El capità blanc-i-blau, protagonista en els dos gols del triomf a Vallecas, és la gran esperança de l’Espanyol davant un Atlètic de Madrid (22 h, M. LaLiga) que va sondejar-lo l’estiu passat per incorporar-lo gratis a partir de l'1 de juliol vinent. Darder va dir que no. A la seva ment només hi havia una idea: continuar a l’Espanyol. El mateix desig, de fet, que l’havia portat a renunciar a jugar competicions europees al costat de Nabil Fekir o Memphis Depay per tornar a casa. 

Darder era la gran prioritat de l’àrea esportiva, que tot i comptar amb un acord amb el jugador i el seu agent va necessitar tirar d’enginyeria financera per fer possible una operació que, durant gairebé tot l’estiu, semblava impossible d’assumir econòmicament. Jean-Michel Aulas, president de l’Olympique Lyonnais, va començar demanant-ne 15 milions d’euros, dos més dels 13 que havien pagat dos anys enrere al Màlaga. Era una xifra prohibitiva per a l’Espanyol, que malgrat tot va condicionar tot el seu pressupost per fitxar aquell estiu a aconseguir el nom desitjat. 

Lardín va plantar-se en vuit milions d’euros, el màxim al qual podia arribar l’Espanyol. Darder tenia altres propostes per sortir de la Ligue 1, però no en va voler saber res. El seu únic objectiu era complir el somni que tenia des de petit: jugar amb el primer equip espanyolista. El desig del jugador va ser clau per desencallar una operació que semblava que s’escapava de ple del límit d’una entitat que arrossegava un marge salarial negatiu després d’haver invertit més de 18 milions d’euros en reforços.

Per poder quadrar el fair play financer, Lardín va proposar diferir el pagament: el primer any, l’Espanyol només pagaria 300.000 euros en concepte d’una cessió (a banda del salari del jugador), que incloïa una obligació de compra de fàcil compliment en el cas que disputés un mínim de partits. Satisfet aquest punt, l’Espanyol es comprometia a pagar vuit milions d’euros diferits en quatre anys (n’amortitzava dos per any) i dos més en variables, a banda del 20% d’una possible venda al final del primer any. Una jugada arriscada, en l’últim dia de mercat, que va acabar sortint bé. “Ens va fer patir, però teníem el jugador”, recorda l’exdirector esportiu espanyolista.

Darder ha acabat resultant un fitxatge extraordinari. En aquests sis anys, el d’Artà s’ha convertit en molt més que una peça indiscutible per a tots els entrenadors que l’han dirigit. La seva ascendència transcendeix el terreny de joc, perquè exerceix la capitania amb orgull, sentiment i galons. Després d'un exigent treball psicològic, s'ha erigit en el líder indiscutible d’un Espanyol on no només és el cervell: des de la seva arribada, és el segon jugador que ha participat en més gols, 49 (25 dianes i 24 assistències), només superat per RdT, que en va generar 51 (45 marcats i 6 repartits). 

Aquest dimecres, davant l’Atlètic, Darder igualarà David García com el 18è jugador amb més partits oficials disputats en la història del club, 243. N’hi faltaran 100 per entrar en un podi reservat a tres mites espanyolistes: José María García (343), Antoni Argilés (357) i Raúl Tamudo (389). Una selecta llista de la qual podria formar part si acaba complint, o fins i tot allargant, el contracte actual, que finalitza el 2026. Tindrà 33 anys. Llarga vida al darderisme.