Sequera històrica de golejadors catalans a Primera: per què?
Cinc gallecs formats al Celta han marcat enguany més gols a la Lliga que Gerard Moreno, el millor davanter català des del 2016
BarcelonaCatalunya només aporta el 6% dels 604 gols que s’han marcat durant les primeres 25 jornades de Lliga. El gol segueix sent una missió pendent en un territori que ha format porters d’època, centrals de jerarquia i grans directors d’orquestra al mig del camp. De davanters letals, però, ben pocs. Ho demostra una dada: només quatre dels 100 màxims golejadors de la història de la Lliga són catalans: Raúl Tamudo (146), Joaquín Murillo (131), Josep Juncosa (114) i Gerard Moreno (107).
Que tres d’ells s’hagin format a l’Espanyol no és cap casualitat, sinó el resultat d’anys de treball i confiança en el planter: des de Pitus Prat fins a Jonathan Soriano, passant per Corominas o Puado. L’aposta del Barça per buscar en les últimes dècades fora de casa els millors davanters del món ha convertit el club blanc-i-blau en el principal trampolí per als atacants catalans. Al llarg del segle XXI, el club blaugrana només ha tingut en tres ocasions el màxim golejador català de la categoria: Bojan Krkic dues vegades i Xavi Hernández una.
El Celta de Vigo, rival de l’Espanyol d’aquest dissabte (18.30 h, M. LaLiga), viu a Galícia una situació similar a la del club blanc-i-blau. L’enfonsament del Deportivo a l’infern ha convertit el club viguès en el principal aparador a l’elit per als grans golejadors d’aquella regió. Allà s’hi han format Joselu, Iago Aspas, Borja Iglesias, Gabri Veiga i Brais Méndez, que acumulen 50 gols. Els dos primers celebren a l’RCDE Stadium la recent convocatòria amb la selecció espanyola. Una situació diametralment oposada a la que viu un altre gallec, Denis Suárez, que busca a Cornellà-El Prat oblidar l’ostracisme que vivia a Vigo pel càstig del president del Celta.
La dificultat de trobar i formar bons davanters
“A banda del factor generacional, la posició de davanter és la més difícil de trobar. A més, cada cop els demanem més coses: que vagin bé a l’espai, que juguin d'esquena a porteria i baixin a rebre la pilota, que se la quedin i que també rematin a l’àrea”, expliquen fonts del planter de l’Espanyol. Com passa a les edats adultes, les categories inferiors estan cada vegada més exposades al constant moviment de jugadors, no només entre clubs d’una mateixa comunitat, sinó també de la resta de l’Estat o de l’estranger. “Les àrees de captació cada cop treballen millor i tenen més diners. El Reial Madrid ha firmat per al filial el santcugatenc Iker Bravo, cedit pel Bayer Leverkusen, i ja ha donat minuts al primer equip al palamosí Álvaro Rodríguez, que ja ha marcat un gol. Catalunya genera, sobretot, segons davanters, com Melendo, però li falten puntes amb gol. A l’elit, avui, només hi ha Gerard Moreno i Ferran Jutglà”, afegeixen des del planter espanyolista.
L’Espanyol no va poder retenir el primer, que acumula vuit temporades sent el màxim golejador català de Primera, una menys de les nou que va firmar Tamudo entre 1999 i 2007, i no va donar una oportunitat al segon: “Si no li donàvem diners o fitxa amb el primer equip, marxava. En el seu últim any havia mostrat un rendiment mitjà-baix”, afegeix.
“Si no ets determinant, els clubs no et voldran. Falta paciència amb els joves, que a vegades no fan el canvi fins als 20 o 22 anys. A vegades cal que trobin l’entrenador adequat, altres cops és diferencial el procés maduratiu i biològic que segueixen”, apunta una altra persona lligada al futbol base del València. Per Paterna van passar sense èxit dos davanters que han despuntat en edats més madures a Primera Divisió: Borja Iglesias i Rafa Mir. Ara, a l’Espanyol, demanen paciència amb Puado, el jugador que acumula més pals en aquesta Lliga, sis, i amb els davanters que estan forjant a les categories inferiors. “Hi ha davanters amb moltes capacitats, però han de tenir paciència, no tornar-se bojos i que vegin el camí que hi ha a l’Espanyol”.