RDT: la gestió ruïnosa d'una sortida que no deixa ningú ben parat

BarcelonaEl serial RDT s’ha tancat amb l’anunci oficial de la seva sortida –firma pel Rayo fins al 2027 a canvi de vuit milions més tres en variables– i un foc creuat d’acusacions que no deixa ningú ben parat. L’Espanyol, per no impedir la devaluació d’un jugador que podria haver-se convertit en la venda més elevada de la història del club. El jugador, per enrocar-se en una postura que l’ha privat de fer el salt a un club que disputi competicions europees i que també es quedarà sense Mundial. Hi perden tots en una operació amb nefastes conseqüències a curt i mitjà termini. 

“No entenem aquesta operació com una venda, sinó com la solució a una situació negativa que ha patit el club i que ha acabat en un pacte en què les tres parts han tret alguna cosa positiva”, ha dit el director general de l’Espanyol, Mao Ye. Lluny d’obtenir-ne la venda esperada, la sortida per un preu tan baix ha acabat sent “la millor solució possible per al club”. “L’entitat i el seu propietari són els principals interessats en obtenir un benefici econòmic, però quedar-se un jugador que no té el cap al club podria acabar sent encara més ruïnós”, ha reconegut el CEO blanc-i-blau. 

Si bé l’Espanyol dona per amortitzat el jugador a nivell comptable, el cert és que la sortida de RDT per un màxim d’11 milions d’euros no evitarà que el club tanqui l’exercici 2022-23 amb unes pèrdues més que considerables que podrien superar els 20 milions d’euros. Aquestes, a més, s’acumularan als números vermells presentats en l’exercici 2019-20 (11,4 milions), fet que tindrà un impacte negatiu en el marge salarial de l’entitat de cara al curs 2023-24. 

A principis d’aquest 2022, de fet, el club blanc-i-blau comptava que, si aconseguia esgarrapar un bon pessic per RDT (entre 30 i 40 milions), podria augmentar el seu marge salarial fins a uns 90 milions. I, a partir d’aquesta xifra, anar creixent els anys posteriors. La realitat, però, ha sigut l’oposada: malvendre el davanter madrileny fora de la finestra de fitxatges ha provocat que el marge salarial permès per la Lliga a l’Espanyol aquest estiu fos menor (72,3 milions) al del curs anterior (77,8 milions). “L’Espanyol s’havia situat en un punt en què estava començant a vendre jugadors per 20 i 30 milions d’euros. Ara, si Chen no posa diners, el club seguirà fent-se més petit”, adverteix. 

Els prop d’11 milions que finalment acabarà ingressant l’Espanyol (uns vuit fixos més tres en variables) amb prou feines serviran per cobrir l’amortització pendent dels últims tres anys de contracte que el punta tenia firmats. RDT surt de l’Espanyol per una mica menys de la meitat dels diners que va costar (22,5 milions). L’entitat espanyolista s’estalviarà la part proporcional del salari d’aquest curs. La fitxa de RDT era la més elevada de la plantilla (uns 4,2 milions d’euros bruts anuals). 

El cas de RDT contrasta amb el que va mantenir el seu predecessor, un Borja Iglesias que no va tenir problemes en ajudar l’equip durant les primeres eliminatòries prèvies de l’Europa League mentre es negociava la seva sortida del Betis. El Panda va sortir traspassat per 28 milions, 1,4 dels quals van anar a parar al Celta. Segueix sent, tres anys més tard, la venda més abundant de la història de l’Espanyol, que va guanyar 16,6 milions amb la compravenda del davanter gallec. Un any abans, l’estiu del 2018, l’entitat blanc-i-blava havia venut Gerard Moreno per 20 milions al Vila-real, 18,5 més dels que l’Espanyol havia pagat al mateix club el 2015. Fins i tot Dani Osvaldo (comprat per 4,6 milions el 2010 i venut per 16 el 2011) va generar una plusvàlua d’11,4 milions a l'Espanyol. El mal negoci fet amb RDT, una oportunitat històrica perduda per l'Espanyol.  

La responsabilitat del club

RDT ha qualificat de “desafortunada” la gestió de la directiva de l’Espanyol en un dur comunicat en què assenyala Domingo Catoira i Diego Martínez d’haver-lo “arraconat i infravalorat”. Una versió que Mao Ye ha matisat: “Ell deia que tenia molèsties i que per això no estava amb el grup. Diego Martínez exigeix a tots els jugadors un mínim nivell físic per incorporar-se al grup, se li van donar oportunitats per entrar i va dir que no estava preparat”. El director general del club, a més, ha deixat clar que va ser RDT qui, abans que acabés el curs 2021-22 –abans, per tant, de l’arribada de Diego Martínez–, va manifestar el seu desig de marxar. “Hem fet el possible perquè s’integri, però no ha pogut ser”, ha insistit Mao Ye. 

RDT també ha respost, amb to crític, la publicació que ha fet l'Espanyol a les xarxes socials després de l'anunci ("Per sobre de tot i de tots"). "Em fa pena veure el comiat que feu a un jugador que ha fet història en aquest club en dos anys i mig. Les meves xifres i estadístiques parlen per si soles", escriu el davanter, que assegura que veu "covardia, falta d'ètica i mediocritat" en l'escrit fet pel club. "Volen amagar les males gestions dels incompetents que porten aquest gran club a les oficines. Valors i elegància és el que em caracteritza", sentencia.

“Hi ha hagut un problema de gestió i de manca d’autoritat del club tant amb Diego Martínez, a qui s’ha donat massa poder, com amb RDT, amb qui ha faltat habilitat negociadora per arribar a un pacte”, explica a l’ARA una persona que l’ha tractat directament en els últims anys. “Tenir-lo entrenant-se al marge des del principi de la pretemporada va ser un error de gestió flagrant”, afegeix aquesta persona, que assenyala com un punt d’inflexió en aquest serial els canvis a la banqueta, la direcció esportiva i la direcció general viscuts l’últim any. “Si l’Espanyol no és capaç de gestionar un talent complex com aquest, potser aleshores no podrà tenir jugadors que t’assegurin 20 gols per temporada”, avisa.

La mà de Vicente Moreno va ser clau per explicar el rendiment del jugador, que va firmar 40 gols les últimes dues temporades. “Ell i els capitans el collaven quan feia alguna cosa que no tocava”, admet aquesta persona, que reconeix que RDT va haver de pagar diverses multes per actes d’indisciplina. Els diners, però, no eren problema per al jugador més ben pagat de la plantilla. “També va quedar-se a la banqueta alguns partits com a càstig mentre el club deia que estava lesionat”, puntualitza. Fonts pròximes al vestidor, però, consideren que Moreno va ser excessivament permissiu amb RDT. “Li permetia tot, el feia jugar els 90 minuts encara que hagués creat algun problema, així va alimentar un monstre que va anar creixent fins que ja no hi havia marxa enrere”, apunta una de les persones consultades. 

El malestar dels capitans

Els capitans de l’Espanyol, que li van cridar l’atenció en diverses ocasions, sentien que Vicente Moreno no els donava prou suport quan calia marcar les línies vermelles a RDT. Moreno va assumir que, per tenir content un davanter amb les seves xifres, havia d’acceptar retards o sortides abans d’hora en els entrenaments, absències no justificades als àpats que feia l’equip, la negativa a ser canviat fins i tot quan no estava bé físicament, les disputes amb companys per xutar una falta o la negativa a participar en els entrenaments telemàtics que el club va organitzar en ple confinament. “No va fer absolutament res i després va tornar com va tornar, arrossegant diverses lesions: els preparadors físics ja no sabien què fer”. 

Gairebé sempre que tornava de l’estiu o d’una aturada per seleccions, RDT patia problemes al genoll, al tendó rotulià o per dèficit de força de treball. “Li costa arrencar després de períodes d’inactivitat, ara li tornarà a passar el mateix, perquè no juga des del maig i probablement tindrà molèsties musculars d’aquí al gener”, comenta una persona que va veure de prop els seus canvis físics. RDT complementava les sessions que feia a l’Espanyol amb entrenaments de boxa al Bonasport, luxós club esportiu del barri de Sarrià-Sant Gervasi on es deixava veure amb luxosos cotxes. “Hi ha molts centres d’entrenament privat on pots anar sense que ningú se n’assabenti, però ell va escollir aquest perquè la gent d’elit de Barcelona el veiés allà”, indica un antic company del punta. 

Al vestidor blanc-i-blau, de fet, van arribar a organitzar diverses trucades via Facetime per intentar que entrés en raó. “Deia que sí, però al cap de tres dies ja tornava a fer de les seves”, lamenten fonts pròximes al vestidor. “Els companys d’equip van haver d’aguantar moltes coses, la gestió amb ell va ser molt complicada”, afegeix. El president, Chen Yansheng, era plenament conscient de tots els maldecaps que generava. “No tot és 100% culpa del jugador, gran part de la culpa la té el club per no haver gestionat millor la situació. És com un fill a qui has maleducat i intentes corregir quan ja és adolescent”, lamenta una de les persones que l’han tractat durant la seva etapa a l’Espanyol. La gestió de RDT, a partir d’ara, serà un problema o una solució que correspondrà a Andoni Iraola i Martín Presa: un tècnic que no negocia el treball i un president que va esbatussar-se amb els agents del jugador.