Ramis, l’home tranquil que abaratia els fitxatges del Reial Madrid

BarcelonaSi alguna qualitat destaca en la carrera professional de Luis Miguel Ramis (Tarragona, 1970) és el fet de no rendir-se i de perseverar malgrat que el vent li bufi en contra. Encara que al seu palmarès figuren dues Lligues, el trajecte vital del nou entrenador de l’Espanyol no ha estat un camí de roses. Més aviat al contrari: un procés d’aprenentatge ple de patacades contra les quals s'ha rebel·lat una vegada i una altra.

Amb 21 anys va deixar la seva Tarragona natal per fer el salt al filial del Reial Madrid. Després de mantenir la categoria el primer curs i d’ensumar les posicions capdavanteres de Segona al segon, Benito Floro li va donar l’oportunitat de debutar amb el primer equip. Un somni fugaç, perquè al final del primer any com a membre de ple dret de la primera plantilla blanca el Madrid el va utilitzar com a moneda de canvi per abaratir el fitxatge d’un jove talent argentí del Tenerife que havia atret la mirada de poderosos clubs europeus: Fernando Redondo. Tot i que el conjunt canari en demanava inicialment prop de 1.500 milions, el club blanc va aconseguir fitxar-lo per poc més de 500 milions més dos jugadors, Víctor Fernández i Ramis. 

A Tenerife, on tornaria tres dècades més tard com a entrenador, el tarragoní va viure segurament els anys més dolços de la carrera. Després de contribuir a la permanència en el primer curs, va ser peça clau en la segona i fins ara última classificació dels canaris per a la Copa de la UEFA. Però Ramis no va poder disputar la competició continental l’any següent perquè el Madrid va decidir repescar-lo executant una opció de compra… per tornar a incloure’l en un altre intercanvi. Aquest cop, va formar part d’un lot de jugadors encara més ampli, de fins a quatre futbolistes, que va permetre al Madrid rebaixar el cost d’un altre fitxatge, Davor Suker: dels 900 milions en què es va taxar l’operació, només 500 van ser en metàl·lic. La resta, en espècies. 

De les perles del planter blanc als intents d'ascens

No va ser un moviment gens dolç perquè al Sánchez Pizjuán Ramis va patir el segon dels cinc descensos que viuria com a jugador. Els últims tres, en els tres últims anys com a futbolista professional amb el Racing de Santander, el Nàstic i el Racing del Ferrol. Quan va penjar les botes, el Madrid li va tornar a obrir les portes com a tècnic. A la casa blanca hi va passar una dècada en què va anar escalant fins al filial, on va arribar a dirigir futbolistes com l’ara espanyolista José Carlos Lazo, Mario Hermoso, Achraf Hakimi, Marcos Llorente, Reguilón, Borja Mayoral, Mariano Díaz i Martin Ødegaard. 

Una plantilla plena de futbolistes que han acabat triomfant a l’elit, però que va quedar-se amb la mel als llavis després de caure al play-off davant el Lleida. L’ascens que se li va resistir al filial blanc sí que va aconseguir-lo a títol personal Ramis, a qui la bona feina feta li va servir per cridar l’atenció de l’Almeria, que li va donar una oportunitat a la categoria de plata. “És un entrenador que transmet molta confiança i tranquil·litat als jugadors. Tot i el posat seriós que té, és una persona molt propera al jugador, sempre està pendent i preocupat per com està cadascú”, explica a l’ARA René Román, porter que va estar sota les seves ordres a l’Almeria.

L’ex del Llagostera i del Girona assenyala un altre aspecte en què el tècnic tarragoní pot ajudar la plantilla de l’Espanyol: “Es manté tranquil en situacions complicades i restarà pressió als jugadors, que se senten obligats a ser a dalt”. “Deixem les portes del vestidor obertes als jugadors perquè ens expressin les seves inquietuds. Som oberts, però també rigorosos i exigents”, ha indicat Ramis en la presentació com a nou tècnic blanc-i-blau. Román també en destaca la proposta futbolística: “És molt vistosa i bonica de cara a l’espectador”. 

Després de ser destituït l’any següent de salvar l’Almeria, el tarragoní va agafar les regnes de l’Albacete, amb el qual gairebé obra un miracle: el Mallorca de Vicente Moreno va privar-lo de l’ascens a Primera Divisió. La seva última etapa en una banqueta va ser a Tenerife, on va ser el Girona de Míchel qui li va impedir l’ascens. “És una bona persona i professional que t’intenta ajudar en tot el que pot, m'alegro molt que hagi agafat aquest camí”, afegeix Enric Gallego, el jugador que ha marcat més gols amb Ramis com a entrenador, 21.

El davanter barceloní, ara al Tenerife, guarda un gran record de tot el cos tècnic, format per José Manuel Gil, segon entrenador; Iván Madroño, analista; i Miguel Ángel Fernández, preparador físic: “Porten molts anys junts i treballen molt bé la setmana, estudien molt bé els rivals i preparen entrenaments diferents segons com es vol jugar contra cada adversari. No vam aconseguir l’ascens, però vam gaudir”. Ramis té clara la recepta per aconseguir el primer ascens com a tècnic: “Volem un equip sòlid i consistent, que arribi als partits amb les idees molt clares, controli els partits i sigui capaç de gestionar diferents situacions”. A la tercera...