La porteria de l'Espanyol continua patint un mal d'ull

La porteria de l'Espanyol pateix un mal d'ull. Els hereus de Diego López estan fent encara més gran el llegat del veterà porter gallec, una figura a qui l’Espanyol no s’esperava enyorar tant en aquests moments del curs. Però la successió d’errades flagrants i inexplicables, l’última d’elles d’Álvaro Fernández, al temps afegit, passa factura a un Espanyol que té un greu problema sota pals. El porter blanc-i-blau ha regalat al València un empat que no s’esperava (2-2) en una pilota alta que podia haver blocat o refusat, però que ha deixat passar pensant que no anava entre pals. Un punt de 12 a casa per a un Espanyol que no troba les claus. 

Els pericos han tornat a demostrar que són un equip que se sent més còmode atacant sense pilota, amb una pressió intensa a camp rival, que no pas creant joc des de darrere, a camp propi. Diego Martínez ha capgirat de cap a peus l’essència dels blanc-i-blaus, que ara surten a mossegar els rivals amb línies més avançades. Com havia passat en anteriors partits, contra el València també han aconseguit provocar algunes pèrdues en zona de construcció en els primers minuts, quan les cames dels locals estaven plenes d’energia. 

El problema d’aquest Espanyol és que ho basa gairebé tot en aquesta idea i que encara no està sabent aprofitar els errors que provoca a les defenses rivals. Aquesta estratègia, a més, comporta un risc: arribar a la meitat del primer temps amb un desgast més elevat del que seria habitual, fet que obliga a retrocedir. Com van fer els anteriors equips, el València ha resistit els primers minuts d’empenta espanyolista i, sense presses, ha anat fent-se seu el partit a base de possessions llargues. 

Amb Guillamón com a director d’orquestra i Cavani com a fals nou que baixava per generar espais per dins als extrems, el València ha trobat verí en els dos homes d’atac de banda, especialment un Lino que ha fet el que ha volgut amb el lateral dret de circumstàncies de l’Espanyol, Fernando Calero. Amb les baixes d’Óscar Gil i Rubén Sánchez, Diego Martínez ha preferit reciclar un central a qui ja ha provat en tres posicions aquest curs (Calero també havia jugat algun amistós com a migcampista) en lloc d’exposar dos perfils menys rodats i que pateixen més defensivament com el jove Omar o el veterà Aleix Vidal. Aquest últim ha ajudat a sacsejar els espanyolistes després d’entrar al descans, però per actuar com a extrem. 

Darder lidera la reacció local

Lino, prometedor extrem que ha aterrat aquest estiu al València cedit per l’Atlètic, ha estat un autèntic corcó per a l’Espanyol. Per les seves botes ha passat tot el perill creat pels valencianistes al primer temps. El brasiler ha tingut a tocar el gol en un claríssim mà a mà frustrat per Álvaro Fernández i, després, amb un xut creuat que ha sortit fregant el pal. També ha repartit una assistència a Cavani, que ha rematat als núvols. L’Espanyol, que ha anat endarrerint metres amb el pas dels minuts, continua trobant a faltar més protagonisme d’un Darder que passa desapercebut quan els seus companys juguen més per dalt que per baix. 

I precisament ha estat per l’aire, en un córner, que el València ha obert la llauna a l’inici de la represa. Gabriel Paulista li ha guanyat la posició a Vinícius i ha col·locat de cap una rematada ajustada a la base del pal que ha resultat imparable per a Álvaro Fernández. Lluny de desanimar-se, però, l’Espanyol ha trobat en el gol encaixat el revulsiu que necessitava per veure porteria. Només dos minuts després, Joselu ha caçat un refús dins de l’àrea i s’ha inventat un difícil xut enroscat que ha superat Mamardashvili. Quart gol en aquesta Lliga del punta, que està sent una de les poques notícies positives en atac dels blanc-i-blaus. 

L'empat matiner ha suposat una empenta anímica per als blanc-i-blaus, que han tingut a tocar el segon després que Darder dibuixés una preciosa passada a l’espai per a Joselu, que ha rematat alt quan ho tenia tot a favor per firmar el doblet. També Keidi Bare, poc habituat a trepitjar l’àrea rival, ha pogut marcar el 2-1, però ha desaprofitat una pilota morta en un córner. Amb Cornellà-El Prat bolcat en un tram final obert, amb arribades a les àrees per part dels dos equips, l’Espanyol s’ha encomanat al talent de Melamed i Darder per acabar trencant el malefici a casa. Amb una arrencada prodigiosa i letal, el capità blanc-i-blau ha provocat l’èxtasi a la grada amb una fuetada des de la frontal que ha sorprès Mamardashvili. 

El València, impotent després de rebre el segon, s’ha quedat amb un home menys després que Marcos André posés la mà a la cara de Vinícius. El migcampista espanyolista hi ha posat més pa que formatge, però Pizarro Gómez no ha dubtat a l’hora d’expulsar amb vermella directa el jugador valencianista. En un boig temps afegit, Braithwaite ha estat expulsat per obstaculitzar un rival amb el braç i Álvaro Fernández ha salvat el 2-2 sota la línia de gol després d’empassar-se un xut que semblava assequible. El porter, que podria haver acabat el partit sent-ne un dels herois, ha acabat protagonitzant la badada de la jornada (i segurament també de la Lliga): pensant que una pilota alta no aniria entre pals, ha arronsat els braços i s’ha acabat empassant el gol. El porter ha acabat el partit desconsolat, animat per companys i rivals. L’Espanyol continua sense conèixer la victòria a Cornellà-El Prat.