El porter que ha reaprès a jugar amb els peus
Pacheco reflexiona sobre l’estil de joc amb Luis García i parla sobre el seu compromís amb l’Espanyol
BarcelonaFernando Pacheco (Puebla de Oblando, Badajoz, 1992) encarna a la perfecció el tòpic que diu que mai és tard per aprendre. Amb 31 anys i després de més d’una dècada com a professional, el porter extremeny de l’Espanyol està reaprenent a jugar amb els peus. Així l'hi exigeix l’entrenador blanc-i-blau, Luis García, que li demana jugar en curt des de darrere. Un canvi de registre que celebra. “A nivell personal m’agrada molt. Un s’adona que per més anys d’experiència que tinguis sempre pots aprendre i millorar coses”, explica Pacheco en una conversa amb l’ARA abans de la visita de l'Espanyol al Tenerife d'aquest dilluns (21 h, LaLiga Hypermotion).
“Des que era al juvenil del Reial Madrid que no practicava aquest joc posicional, d’associació, en què el porter té la responsabilitat de començar el joc i d’haver de superar una línia de pressió”, comenta l’extremeny, que reflexiona sobre un canvi d’estil que ja li ha costat més d’un disgust a l’Espanyol en aquest inici de curs. “Si jugues en curt a la teva àrea, a vegades tens la sensació que assumeixes més risc, però cada cop ho tenim més treballat i mecanitzat. És una manera de dominar i d’atacar que et permet estar més ben col·locat i saber sempre on és el company. Si xutes en llarg i perds moltes pilotes és més fàcil que t’ataquin i et generin situacions, encara que des de fora es percebi diferent”, comenta.
El porter aplaudeix tenir un entrenador com Luis García, que demana al seu equip ser valent i mantenir-se fidel a la seva idea: “Ell és el primer que diu que no ens penalitzarà l’error, perquè sap que pot passar, per això ens dona tota la confiança i llibertat. El problema ve quan no ho fem com ell vol. Quan obtens resultats i veus que té raó, vas tenint cada cop més confiança”, indica.
Insistir permanentment en jugar en curt implica una readaptació de la interpretació del joc. “Et fa estar més ficat en el partit des del principi i estudiar més el joc, ja que t’exigeix llegir la forma de pressionar del rival i de trobar-hi una resposta”, explica Pacheco. Per a l’exporter del Reial Madrid i l’Alabès és un aprenentatge positiu per a tot l’equip: “A mesura que avanci la temporada s’anirà veient un Espanyol més còmode i associatiu amb pilota. Volem jugar bé i guanyar”.
Va ser dels primers a comunicar que volia continuar
Pacheco no va esperar a saber en quina categoria jugaria el club per comunicar la seva voluntat. “La meva intenció, passi el que passi, encara que baixem a Segona, és continuar a l’Espanyol”, va dir-li al seu agent i a la direcció del club. “Tenia molt clar què volia fer, aquí estic molt tranquil i motivat amb el repte que tenim al davant”, explica.
Pacheco va voler ser agraït amb un club que havia pagat tres milions d’euros per ell per rescatar-lo de l’ostracisme que vivia a l’Almeria i convertir-lo en el titular de la porteria blanc-i-blava. L’extremeny, que d’aquí uns mesos serà pare, dona valor a l’estabilitat que li oferia l’Espanyol, amb el qual té contracte fins al 2026. “La posició de porter és molt complicada. Vaig analitzar la situació pensant a llarg termini, i aquest és un club amb molta història en què el dia a dia és molt bo i que reuneix moltes coses perquè un jugador s’hi senti molt identificat. El descens va ser un pal molt dur, però tot el que hem viscut la meva dona i jo aquí ens fa pensar que aquest és el nostre lloc”, desenvolupa.
Després d’haver viscut una dècada al Reial Madrid i set temporades a l’Alabès, Pacheco dona valor a tenir continuïtat en un mateix club: “L’estabilitat és important per estar centrat, tranquil i donar el millor rendiment”.