Un penal cruel castiga un Espanyol garrepa (1-0)

BarcelonaUn penal més que discutible al minut 96 va provocar que l’Espanyol marxés amb les mans buides del Reale Arena (1-0). El conjunt de Vicente Moreno va acabar empipat després de perdre un punt que semblava al sac i ben lligat. Els blanc-i-blaus van caure quan menys ho esperaven en un partit en què, tot sigui dit, van mostrar més apatia que tensió. El resultat final, tot i ser cruel per a l’Espanyol, fa justícia als mèrits d’una Reial Societat que va mostrar als espanyolistes quin és el camí que porta a Europa. Sense ambició no hi ha premi. El va buscar i el va trobar el conjunt basc, que consolida la sisena posició amb un triomf que manté l’Espanyol en territori de ningú: a nou punts de la setena plaça i a 10 del descens. 

L’Espanyol va mostrar al Reale Arena la seva versió més garrepa, i va cedir la iniciativa al rival, que no era precisament coix, per esperar l’oportunitat per donar algun ensurt en un contraatac o en jugada a pilota aturada. Dues faltes servides per Embarba rematades amb el cap per Cabrera i Puado van amenaçar la porteria de Remiro, però el perill real de l’Espanyol va acabar aquí. El primer temps va ser un autèntic monopoli de la Reial Societat, que va moure’s a plaer entre línies sota la batuta de dos directors d’orquestra de gran talent com Silva i Rafinha. 

Els de Vicente Moreno van patir el setge d’un rival que va collar de valent i va provocar un gran nombre de pèrdues en la zona de construcció. Els txuri-urdin van posar a prova un Oier força exigit en el seu retorn al Reale Arena. El porter basc va ser el jugador més destacat en la que tot just era la seva primera titularitat com a espanyolista a Primera. 

Tres decisions arbitrals discutibles

L’Espanyol va tenir molts problemes per enllaçar més de dues passades amb criteri en camp contrari. Sense RdT, Darder no va trobar cap soci que aportés una mica de criteri i fos capaç de retenir la possessió per ajuntar l’equip i moure’l en bloc més enllà de la línia divisòria. Durant molts minuts, l’Espanyol va mostrar tanta desídia a l’hora d’atacar a camp contrari que fins i tot li va fer mandra protestar un més que discutible penal de Le Normand sobre Loren poc abans del descans. El davanter andalús va quedar-se tot sol reclamant sobre la gespa una puntada de peu que va passar desapercebuda pel VAR. Jaime Latre va compensar l’errada poc després de la represa. Després d’anar a revisar les imatges a la pantalla de televisió, va anul·lar un gol de Sorloth per una també força discutible falta prèvia de l’atacant noruec. 

La Reial Societat no va perdre la paciència a l’hora d’atacar i va intensificar la pressió contra un Espanyol que va resistir com bonament va poder. Quan va tocar patir més al Reale Arena, els blanc-i-blaus van trobar la inspiració dels seus dos centrals. Per dalt i per baix, tant Calero com Cabrera van ser un mur infranquejable davant dels avisos dels d’Alguacil. Tot feia indicar que l’Espanyol aconseguiria deixar la porteria a zero per segon partit consecutiu. Però en l'última acció del partit, Isak va topar amb Calero i l’àrbitre no va dubtar a castigar-ho amb penal. Oier li va endevinar les intencions al suec, però el xut, fort i ajustat a la base del pal, va acabar superant-lo. Un desenllaç cruel que recorda a l’Espanyol que amb resistir no n’hi ha prou. "Havíem dit que els penaltets no es xiulaven, però és que això no era ni penaltet", es va queixar, enfadat, Vicente Moreno.