Pedrosa i l'Espanyol: un any de calvari i un negoci desaprofitat

BarcelonaAdrià Pedrosa estava cridat a ser una solució de futur per a l’Espanyol. Quan va consolidar-se com a titular, amb només 21 anys, tot indicava que el club blanc-i-blau s’havia assegurat l’amo d’aquell carril per a la dècada vinent o bé una via clara per fer caixa amb una venda suculenta. Finalment, ni l’una ni l’altra: el vallesà marxarà gratis aquest estiu al Sevilla després de no haver arribat a un acord per renovar. Segons ha pogut confirmar l’ARA, ja ha firmat el nou contracte amb el conjunt andalús.

La sortida com a agent lliure de Pedrosa suposarà una triple pèrdua per a l’Espanyol: esportiva, econòmica i sentimental, tractant-se d’un jugador de la casa criat des de cadets al club. Sobre la gespa, l’elevat rendiment que ha aportat enguany Brian Oliván ha permès no enyorar en excés un futbolista inèdit durant tota la campanya per culpa d'una pubàlgia. Més dolorós, encara, serà el cop econòmic. L’Espanyol, que no va poder traspassar-lo a ell i a Raúl de Tomás l'últim estiu, feia temps que li havia penjat el cartell de transferible, com va fer palès l’anterior director general, José María Durán. 

Com va avançar l’ARA al desembre, Pedrosa va traslladar al club una oferta de 7 milions d’euros que li multiplicava generosament el salari l’estiu del 2021. L’Espanyol va declinar la proposta, ja que considerava que podria rebre’n una xifra superior més endavant. Alguns precedents similars, de fet, justifiquen la posició del club: en els últims cinc anys, diversos laterals de nivell similar han canviat la Lliga per la Premier per traspassos milionaris: Diego Rico va passar del Leganés al Bournemouth per 15 milions; Cucurella, del Getafe al Brighton per 18; Àlex Moreno, del Betis a l’Aston Villa per 13,5, i Pedro Porro, al Tottenham per més de 45.

Pedrosa va acceptar quedar-se amb la promesa del club que li ajustarien el salari al seu nou rol que tenia, de jugador titular. La primera oferta va fer-se esperar més del que imaginava el jugador i no va satisfer les seves pretensions. Les dues parts negociaven un contracte que superava el milió d’euros anuals. Les postures eren properes pel que feia a la duració: quatre temporades, amb caràcter retroactiu, de manera que la nova fitxa s’apliqués des del curs que acabava de finalitzar (2020-21). El que va frustrar l’acord, però, va ser la xifra neta a percebre: el club no va assolir la quantitat que demanava el jugador. La diferència econòmica entre les parts era força reduïda, però l’Espanyol va decidir no esperar més i va marxar de la taula de negociació després de retirar l’última oferta de renovació. Pedrosa, aleshores, encara no tenia res firmat amb el Sevilla. 

La pubàlgia es va complicar més del previst

El lateral ha viscut els últims mesos en silenci, resignat davant de les crítiques de l’afició per no renovar mentre buscava recuperar-se d’una pubàlgia que s’ha allargat més del previst. Quan va ser operat a l’agost, a Londres, s’esperava que pogués estar de tornada als terrenys de joc en un període màxim de tres o quatre mesos.

El procés, però, es va dilatar per unes complicacions en la recuperació que no es van resoldre fins fa poc. Pedrosa, de fet, tot just feia dues setmanes que s'entrenava amb el grup quan va conèixer, per sorpresa, que tornava a una convocatòria. Les seves sensacions van ser positives malgrat acumular tot un any sencer sense disputar un partit oficial. “Ha patit molt, però té un compromís enorme per intentar ajudar”, va comentar Luis García abans del partit contra el Betis, on Pedrosa va tornar a sentir-se futbolista. “Porto un any complicat i encara estic en plena recuperació, però ho donaré tot per l’equip fins al final”, va assegurar el lateral. 

La gestió del seu cas recorda la d’altres futbolistes del planter a qui l’Espanyol no ha sabut treure prou profit ni esportiu ni econòmic durant la presidència de Chen Yansheng. L’estiu passat va ser Óscar Melendo qui va marxar lliure al Granada després de refusar renovar. El 2018, Pau López va protagonitzar un serial encara més sonat. Va firmar gratis pel Betis, que només un any després el va traspassar al Roma per 23,5 milions. Un altre bon negoci que se li va escapar de les mans va ser el de Joan Jordán, venut a l’Eibar per un milió i un 20% d’una futura venda que va transformar-se en 2,8 dels 14 milions que el Sevilla va pagar per ell. El planter, una font de talent i d’ingressos que l’Espanyol de Chen no acaba de saber aprofitar.