De l’ostracisme al rècord: radiografia del miracle de Joan Garcia

BarcelonaJoan Garcia Pons s’ha convertit en la gran esperança de l’Espanyol. Les 40 intervencions que porta l’han convertit en el porter amb més aturades de les cinc grans lligues europees en aquest inici de curs. Són una desena més que els següents de la llista: Hermansen (Leicester City) n’ha fet 31, mentre que Hein (Valladolid) i Flekken (Brentford), en duen 30 cadascun. El porter català és el segon amb millor ràtio d’aturades per partit (5), empatat amb Hein. Només el supera Hermansen (5,17). La seva actuació contra el Betis —va ser el primer porter que atura deu xuts en aquesta Lliga, inclòs un penal— no va fer més que confirmar el bon moment de forma que viu el de Sallent, que aquest dissabte (14 h, M. LaLiga) voldrà transformar les aturades en punts contra el Mallorca.

Luis de la Fuente el coneix bé de les categories inferiors, i tot i no posar-lo a la llista per disputar dos duels de la Lliga de les Nacions, fa temps que el segueix i l’ha inclòs en una llista preliminar amb jugadors a tenir en compte en el futur. El seleccionador espanyol pot tenir un paper clau en el seu futur, ja que una convocatòria amb l’absoluta augmentaria la seva repercussió i cartell al mercat, però també apujaria la clàusula de 25 a 30 milions d’euros, segons ha pogut saber l’ARA. 

Tres temporades a l’ombra de Diego López i Pacheco

Però com ha estat el seu camí fins a l’elit? Si d’alguna cosa no es pot queixar Joan Garcia és de no haver tingut alguns dels millors mentors que pugui tenir un porter de la seva edat: entrenadors específics com Tommy N’Kono o Jesús Salvador i companys veterans com Diego López o Fernando Pacheco, amb qui es disputa actualment la titularitat. “Si hagués fet un partidàs en el meu debut no hauria après ni la meitat”, va confessar fa uns mesos, recordant els complicats inicis que va tenir tant en la visita al Solares a la Copa, a finals de 2021, com amb la visita de l’Elx de Pere Milla, en el seu primer partit en la Lliga, a principis de 2022.

Entre la seva primera suplència amb el primer equip i el primer partit en què va guanyar-li la partida a Pacheco van transcórrer 952 dies, l’equivalent a dos anys i set mesos. Un ostracisme que Garcia va aprofitar treballant en silenci. “Tant Jesús Salvador com jo li donàvem molts consells a nivell tècnic que ell escoltava i corregia. Tot i no jugar, va assimilar moltes coses. El que té talent, capacitat física i tècnica i capacitat per aprendre, creix molt”, analitza per a l’ARA Diego López. Durant molts mesos va fer d'espàrring de golejadors com Raúl de Tomás. Una exigència que, sumada a la confiança que li ha acabat donant el club, ha provocat el seu esclat.

“No em sorprèn el seu rendiment actual. Tots vèiem el seu talent. Jo no estava d’acord en el fet que no jugués, crec que el club es va equivocar en no cedir-lo a un club de categoria inferior, però el que va perdre en minuts de joc ho va guanyar en entrenaments de qualitat que el van endurir”, recorda l’exporter. 

López, ja retirat, va exercir com a mentor de l’actual guardià de l’Espanyol. “Em recorda molt a mi en els meus inicis. És molt complet, té bon joc aeri, envergadura, és àgil, juga bé amb els peus i pren bones decisions. Té marge de millora en qüestions que haurà d’anar polint, però està a un gran nivell, l’Espanyol ha trobat un porter per molts anys”, analitza. De fet, ja el 2021 els informes dels entrenadors del club l’assenyalaven com el titular de la pròxima dècada de la porteria blanc-i-blava. "Quan va començar a entrenar amb el primer equip, sent juvenil, el comparàvem amb Pau López. Va tenir una lesió al genoll, però la seva recuperació va ser espectacular", explica Jesús Salvador, exentrenador de porters. "En l'àmbit físic és brutal, té una força espectacular, per l'alçada que té és ràpid i la velocitat gestual que té és brutal. Les seves capacitats defensives són excepcionals. A més, veu línies de passada, és molt atrevit i té un xut molt precís i potent", afegeix.

Amb 20 anys, de fet, ja advertien que estava entrenant al mateix nivell que Diego López i Oier Olazábal, dos porters amb llargues trajectòries. Mentalment, a més, era el que arribava més madur del planter. Li faltava adquirir matisos que només proporciona la competició. El club volia evitar com fos un nou cas Pau López, i per això va lligar el seu futur amb dues renovacions estratègiques: la primera el 2020, fins al 2025, i la segona a finals de 2023, fins al 2028. 

Un dels seus principals punts forts, coincideixen els dos mentors, és la seva mentalitat. “Sempre ha estat molt atent a l’hora d’escoltar tot el que se li diu, i això té fruits. Té bon cap, sap gestionar-ho bé i no es capfica gaire amb els errors. Això és un gran avantatge per a un porter”, comenta Diego López. El gallec té clar que serà “un porter referent a Espanya en el futur a qui no faltaran propostes”, tot i que per ara celebra la seva continuïtat com a blanc-i-blau: “Li anirà bé jugar aquest curs en una Lliga en què guanyarà confiança i aprendrà dels errors que cometi. No és fàcil jugar en un club com l’Arsenal i en una lliga competitiva i física com la Premier”.