Les monedes a l’aire d’un dels clubs més austers d’Europa
L’Espanyol, que ha anunciat aquest dimarts la cessió de Walid Cheddira, s’està reconstruint amb reforços ‘low cost’ en forma de préstecs i un agent lliure
BarcelonaL’Espanyol 2024-25 lluitarà per la permanència sense grans traspassos ni sous desorbitats. La directiva marcada per Chen Yansheng a l’àrea esportiva va ser força clara: aquest estiu la inversió en reforços seria gairebé nul·la. Això ha obligat el director esportiu, Fran Garagarza, a buscar solucions imaginatives per reconstruir la plantilla. Tot plegat s’explica per les turbulències econòmiques causades per la pandèmia, dos descensos i la gestió d’anteriors direccions esportives. Les pèrdues acumulades i les dificultats per generar ingressos ordinaris han propiciat que la propietat opti ara per incorporacions low cost. L’última, Walid Cheddira, anunciat aquest dimarts.
Econòmicament, les cessions són una solució a curt termini per a l’Espanyol, que arrossegava uns quants anys ofegat per les amortitzacions de fitxatges força cars que van reduir el fair play disponible a la mínima expressió. El 30 de juny del 2025 acabaran contracte onze jugadors de la plantilla actual (entre els quals hi ha Puado, Aguado i Brian Oliván), cosa que podria permetre alliberar encara més massa salarial. Ara bé, a mitjà i llarg termini tenir menys jugadors en propietat implica disposar de menys actius per vendre i, per tant, menys possibilitats de generar ingressos extraordinaris.
L’Espanyol no ha volgut fer públiques les condicions econòmiques de les cessions, que en alguns casos inclouen una petita contraprestació econòmica. Malgrat això, tancarà l’estiu sent un dels clubs més austers d’Europa. Un escenari radicalment oposat al del seu pròxim rival: l’Atlètic de Madrid, a qui visitarà aquest dimecres (21.30 h, M. LaLiga), ha invertit 183,5 milions aquest estiu.
Quan falten quatre dies perquè es tanqui el mercat, només vuit clubs encara no han invertit ni un euro en reforços. I un d’ells, el Liverpool, està a punt de tancar la compra de Giorgi Mamardashvili, el porter del València, per 35 milions. Els altres que encara no han gastat ni un euro en fitxatges són el Rayo Vallecano (Lliga), l’Empoli (Serie A), el Bochum (Bundesliga) i l'Stade de Reims, el Montpeller, Le Havre i l’Angers (Ligue 1).
Jugadors “amb gana”, obligats a adaptar-se ràpidament
La direcció esportiva ha pentinat el mercat a la recerca de jugadors “amb gana”, que elevessin el talent de la plantilla, que encaixessin en les limitacions econòmiques i que volguessin més protagonisme en un club on tindran minuts. Les cinc cessions anunciades fins ara són jugadors pels quals es va arribar a pagar 58 milions d’euros entre el 2019 i el 2023. Una xifra que creix fins als 65 milions amb Cheddira, davanter marroquí per qui el Nàpols va pagar 7 milions l’estiu passat. “Ara mateix no tenim capacitat per tenir jugadors d’aquest nivell en propietat”, va admetre Garagarza fa algunes setmanes.
En alguns casos són monedes a l’aire per a un Espanyol obligat a assumir certs riscos davant la falta de diners i que aposta per jugadors que fins ara han tingut poc protagonisme bàsicament per lesions. Marash Kumbulla, per qui el Roma va pagar 29,5 milions a l’Hellas Verona, només ha disputat 820 minuts els dos últims anys per una desena de lesions. La més greu, un trencament dels lligaments creuats del genoll.
Alejo Veliz, per qui el Tottenham va pagar 15 milions a Rosario Central, també va jugar poc per problemes a la mateixa zona i una difícil adaptació al club londinenc i al Sevilla, on va marxar cedit al gener. Cardona sí que va trobar al mercat hivernal un punt d'inflexió: va passar de l’ostracisme a l’Augsburg a firmar 11 gols en l'ascens amb el Saint-Étienne a la Ligue 1. Král, al seu torn, va anar perdent protagonisme a l’Union Berlin. Sí que van tenir continuïtat Tejero, a l’Eibar, i Romero, que va combinar el filial i el primer equip del Vila-real. Ara l’Espanyol, sense punts ni gols, els necessita.