La “minoria” que l’Espanyol no ha sabut erradicar

BarcelonaCornellà-El Prat va viure al derbi de diumenge la nit més fosca. Més enllà de la frustració esportiva que va suposar la derrota davant del Barça, que complica encara més les opcions de permanència de l’Espanyol a Primera, la invasió de camp per part de seguidors blanc-i-blaus mentre els jugadors blaugranes celebraven el títol de Lliga fent una rotllana al mig del camp és un incident molt greu que s’ha convertit en una taca en l’historial d’un estadi que torna a viure un estat de crispació per la situació institucional i esportiva del club.

“La que va saltar al camp és gent molt jove, que per ignorància i ganes de viure una aventura va cometre un error que pot fer molt de mal”, admeten a l’ARA fonts del club blanc-i-blau. L’entitat es mostra taxativa sobre si considerava que tenia un problema de seguretat o si percebia indicis de radicalitat a la grada: “L’ambient de l’RCDE Stadium és familiar i no violent, ho ratifiquen els informes de seguretat dels Mossos d’Esquadra, que serien els primers que ens advertirien si calgués afrontar un problema de manera global”. 

La trajectòria de Cornellà-El Prat, on han estat comptats els incidents registrats des de la inauguració el 2009, dona la raó al club, que defensa que el que va passar al derbi “va ser un fet puntual i no sistèmic”. Un argument que compta amb un soci inesperat. “En general, el públic ha estat correcte, ha estat un incident aïllat i no demanarem responsabilitats”, recordava Joan Laporta, instants després de veure com desenes d’aficionats de l’Espanyol saltaven sobre la gespa de l’RCDE Stadium per interrompre de males maneres la festa dels jugadors blaugranes. 

Ningú millor que l’actual president del Barça entén la diferència entre un episodi puntual i un fenomen estructural. El 2005 va aconseguir guanyar el pols als Boixos Nois: va tallar-los tots els privilegis que obtenien del club i, fent cas omís dels seus xantatges i amenaces, va expulsar-los de l’estadi. L’Espanyol va prendre bona nota d’aquella gestió i quatre anys més tard va dur a terme la seva pròpia purga amb les Brigadas Blanquiazules, un col·lectiu d’ultradreta nascut el 1985 arran de l’auge del moviment skinhead i que va arribar a reunir més d’un miler de radicals a la dècada dels 90. 

El club blanc-i-blau va allunyar-los de la grada posant-los traves i mesures de pressió: des de tanques per aïllar-los dins del camp fins a la infiltració de Mossos de paisà per tenir-los controlats. A més, van tallar-los totes les vies per accedir a entrades i els van deixar fora de totes les promocions. La penya va néixer a Sarrià i encara que alguns dels seus membres van fer el salt amb el trasllat a l’Estadi Olímpic, el club els va impedir l’accés, com a col·lectiu, a Cornellà-El Prat. “La gran majoria tenen expedients sancionadors i no poden ser socis ni entrar a l’estadi”, expliquen fonts de l’Espanyol. L’entitat blanc-i-blava avisa que no és cap excepció: “En les reunions que fem amb els coordinadors de seguretat de LaLiga Impulso veiem que l’Espanyol és un club a la mitjana pel que fa a espectadors vetats, no destaquem per bé ni per malament”.

La tensa convivència a la grada d'animació

Que la major part dels espectadors que van participar en la invasió sobre la gespa procedissin de la grada d’animació assenyala principalment els dos col·lectius que en formen part, la Curva RCDE i la Penya Juvenil 1991. Dos grups històricament enfrontats fonamentalment per lluites de poder per liderar l’animació de l’estadi blanc-i-blau i que el club fa temps que s’esforça per reconciliar. “En els últims anys s’han viscut alguns retrocessos, però també s’ha avançat i ara hi mantenim una relació correcta”, reconeixen des del club. La mostra més evident, el poc èxit que va tenir Alberto Ariza, responsable de l’àrea social del club, intentant frenar els radicals que van saltar a la gespa. 

Portar la veu cantant de Cornellà-El Prat ha estat, els últims anys, el gran objectiu d’aquests dos principals col·lectius d’animació, que ara conviuen plegats al gol Cornellà després d’anys separats per disputes que van arribar a transformar-se en enfrontaments. La relació entre les parts continua sent tensa, tant dins com sobretot fora del terreny de joc. L’expulsió de les Brigadas com a col·lectiu, amb tot, no va eliminar definitivament el problema. I l’amenaça que alguns dels seus membres pugui tenir influència en els joves d’aquests grups és un risc més que real, com adverteixen a l’ARA seguidors pròxims a membres de la Grada Canito. Són creixents les veus que afronten amb preocupació la deriva que ha agafat l’espai arran de la irrupció d’alguns membres radicalitzats. Un problema amb una “minoria” que l’Espanyol no ha sabut resoldre del tot i que ara, obligat pels lamentables fets, haurà d’abordar amb fermesa per no reviure alguns dels capítols més foscos de la seva història. L’Espanyol no es pot permetre fer un pas enrere.