Lirola, un dels nens periquitos enlluernats pels diners de l’estranger

BarcelonaGairebé cada cap de setmana és normal veure pels camps de la Ciutat Esportiva Dani Jarque emissaris de clubs europeus fent el seguiment d’alguna jove perla del prolífic planter de l’Espanyol. Aquest tipus de visites són una pràctica habitual: l’entitat blanc-i-blava cedeix invitacions als clubs que ho demanen i en rep quan ho demana. No tots aquests intercanvis professionals s’acaben concretant en una proposta en ferm cap al jugador en qüestió, però el cert és que, des de l’inici del segle XXI, almenys 18 nens del futbol base blanc-i-blau han fet les maletes per marxar directament a l’estranger. Gairebé un per temporada. 

L’entitat espanyolista intenta seduir aquests joves talents amb un projecte esportiu a llarg termini, tot i que mai accepta comprometre's per contracte que el jugador acabi al primer equip. El topall és al filial. Al cim cal arribar-hi per mèrits propis, no per contracte, entenen des del club blanc-i-blau. Un dels jugadors que van viure aquest procés és el maresmenc Pol Lirola, que aquest diumenge (14 h, Movistar LaLiga) s’enfrontarà per primer cop al club on va jugar de cadet i juvenil. El lateral dret, que enguany juga cedit a l’Elx, estava considerat pels responsables del futbol base espanyolista com el jugador més prometedor de la generació del 1997, la de Melendo, Aarón Martín, Lluís López o Víctor Campuzano. 

Poc després de debutar amb el filial, i mentre l’Espanyol negociava una proposta de renovació per blindar-lo, el Juventus va fer-li una oferta que no va poder rebutjar. “Cal tenir en compte que, per norma general, acostumen a ser ofertes molt difícils de dir-hi que no. En alguns casos s’ha arribat a oferir prop d’un milió d’euros bruts en contractes per a tres o quatre temporades”, explica a l’ARA una persona que va treballar uns quants anys al planter de l’Espanyol. Unes xifres astronòmiques per a joves que, al club blanc-i-blau, podrien arribar a cobrar entre 12.000 i 18.000 euros anuals en l’etapa juvenil i uns 30.000 al filial. 

“A Lirola va ser impossible retenir-lo, l’Espanyol no podia arribar ni a un terç del que li oferien”, comenta un antic empleat del club que el va tractar. Paradoxalment, va ser un soci de l’Espanyol qui va treure’l del conjunt blanc-i-blau. Javier Ribalta (aleshores cap dels scouters del Juventus), va ser qui va convèncer Lirola per marxar a Torí. El lateral va anar cedit a Itàlia el gener del 2015. El Juventus se’l va quedar en propietat aquell mateix estiu. En total, els torinesos van pagar per ell 650.000 euros. Més endavant, l’Espanyol també va cobrar 700.000 euros de la venda al Sassuolo corresponents al 10% dels drets econòmics que s’havia reservat i poc més de 200.000 euros pel mecanisme de solidaritat per les posteriors vendes al Fiorentina i al Marsella, on va coincidir amb l'exespanyolista Pau López. Lirola ha acabat deixant prop d’1,6 milions d’euros als comptes de l’Espanyol. 

Operacions benvingudes per la directiva

Amb 25 anys, el defensa català ha aconseguit disputar 128 partits a la Serie A, 53 a la Ligue 1 i cinc a la Lliga. També sap què és jugar l’Europa League i a la Conference League. Aquests registres el situen, de llarg, com el jugador que ha tingut una millor trajectòria entre els adolescents de l’Espanyol que van fer les maletes per buscar-se la vida a l’estranger. Set van marxar a Itàlia, però la majoria, 11, van fer cap a Anglaterra. El Manchester City, de fet, és el club que ha pescat més peixos al planter espanyolista, amb quatre fitxatges. 

Fins a l’arribada de Chen Yansheng, aquest tipus d’operacions eren més que benvingudes als despatxos nobles de Cornellà-El Prat. “Els directius esperaven que cada any hi hagués alguna venda important al futbol base perquè la situació econòmica era la que era. Tot i la pèrdua de potencial esportiu, els semblava bé que hi hagués algun gran traspàs”, apunta una persona que va estar uns quants anys lligada al planter blanc-i-blau. 

En total, l’Espanyol ha acabat ingressant prop de 8 milions d’euros (entre traspassos, percentatges de futures vendes i el mecanisme de solidaritat) pels 18 joves que van marxar directament a clubs de fora d’Espanya. Esportivament parlant, fer aquest salt és una oportunitat que comporta alguns riscos. “Si ho fas més o menys bé i portes l’etiqueta d’haver jugat al Manchester City o al United et garanteixes l’opció de tornar a un equip amb cara i ulls, on després t’has de guanyar poder fer una certa carrera”, apunten des del futbol base espanyolista. 

Carreres trencades

Les carreres a l’elit que han tingut jugadors com Lirola o Maffeo, però, són una excepció: cap dels altres jugadors que van fer les maletes per marxar directament de l’Espanyol a l’estranger ha acabat triomfant en el futbol. Són ben pocs els que han arribat a jugar en alguna Primera Divisió europea, i cap d’ells s’hi ha consolidat. “T’has de penedir de les decisions que prens, no de les que no prens. Ningú sap si haurien arribat al primer equip de l’Espanyol: les carreres futbolístiques no són una línia recta, sinó que fan molts tombs”, reconeix l’exempleat del club. Sergio Tejera (ara al Cartagena) va aconseguir jugar uns quants partits a la Lliga després d’uns anys sense gaire fortuna a les categories inferiors del Chelsea, però ha desenvolupat la major part de la seva carrera a Segona. Arnau Puigmal busca millor sort a l’Almeria en el seu primer any a Primera després de no aconseguir fer l’últim pas al Manchester United. 

De l’altre club de Manchester, el City, també van tornar sense sort Joan Román (només va jugar tres partits a Primera amb el Vila-real i ara juga al Podbeskidzie de la Segona Divisió de Polònia); Erik Sarmiento (va tornar a l’Espanyol tres cursos després de marxar-ne i ara és a l’Igualada, amb 24 anys); Òscar Tarensi (amb 19 anys juga ara al Celta C, de la 3ª RFEF) o Mahamadou Susoho (segueix a les categories inferiors del club cityzen). Román Golobart, fill de l’exfutbolista espanyolista Joan Golobart, va arribar a disputar tres partits a la Premier, però gairebé tota la seva carrera l’ha passat a Segones i Terceres divisions d’Anglaterra, Espanya i Alemanya. Cristian Márquez va provar sort al Fulham, però l’experiència tot just va durar dos anys. Després d’un llarg recorregut per Andalusia i Catalunya, ara és el capità del Badalona. Juanjo Serrano, que va marxar a l’Aston Villa, va passar pel mateix i ara juga al Borges.

No van tenir més sort a Itàlia Julián Serrano, Albert Mozó i Alejandro Rodríguez, que només van durar dos anys al Cesena: els dos primers van acabar fent tombs per clubs catalans de categories inferiors, i el tercer va fer el mateix a Itàlia i ara juga a la Serie C. Tampoc Kevin Levis (ara al Vilamarxant, anys després d'haver firmat pel Novara) va tenir èxit en el futbol. Álvaro Martí (Lecce) i Mateo Joseph (Leeds United) han estat els últims a fer el pas.