¿L’inici del final de Diego Simeone a l’Atlètic de Madrid?

BarcelonaL’estabilitat a les banquetes acostuma a ser l’indicador més fiable a l’hora d’analitzar si el rumb d’un projecte esportiu va o no pel bon camí. L’exigència de resultats a curt termini provoca que cada cop siguin més anecdòtics casos com els d’Alex Ferguson (27 anys ininterromputs com a entrenador del Manchester United, entre el 1986 i el 2013) o d’Arsène Wenger (21 anys a l’Arsenal, entre el 1996 i el 2018). A la Lliga, qui més s’acosta a aquestes dues llegendes del futbol anglès, tot i que encara els veu des de força lluny, és Diego Simeone, que al desembre complirà 11 anys com a tècnic del rival d’aquest diumenge (14 h, DAZN) de l’Espanyol, l’Atlètic de Madrid.

L’argentí té a prop el rècord del que encara és l'entrenador més longeu de la Lliga en un mateix equip, Miguel Muñoz (14 anys al Reial Madrid, entre 1960 i 1974). Per igualar-lo, però, hauria de mantenir-se al càrrec els anys que li queden de contracte (fins al 2024) i un més d'afegit. Un escenari que, avui, sembla com a mínim qüestionable després de la sonada eliminació europea: els madrilenys, per primer cop amb Simeone a la banqueta, no han superat la fase de grups d'una competició continental malgrat veure's enquadrats amb tres rivals com el Bruges, el Porto i el Bayer Leverkusen. A diferència del Barça, als madrilenys ni tan sols els quedarà el consol (econòmic i esportiu) de poder lluitar per l’Europa League. 

Aquest prematur comiat europeu implica que s’esfumin uns 30 milions d’euros pressupostats als comptes del club, fet que obligarà a estudiar alguna venda ja al gener. La costosa plantilla de l’Atlètic, que viu al límit del fair play financer, només s’aguanta si es mantenen al calendari un bon grapat de nits europees. La nòmina més elevada que suporta el club, amb tot, no és la de cap jugador, sinó la d’un Simeone que, després d’una sèrie de revisions, ha aconseguit situar-se com el tècnic millor pagat del món, amb un salari –segons L’Équipe–, de 40 milions d’euros bruts anuals. Supera de llarg altres tècnics de gran prestigi al continent com Guardiola (22), Klopp (18) o Ancelotti (11). El pressupost ja fa temps que ha deixat de ser una excusa vàlida per a Simeone, ja que des de la seva arribada, l’Atlètic ha gastat 1.133 milions d’euros en fitxatges. Més de 94 per cada una de les temporades que ell ha dirigit. Actualment, Simeone té a les seves ordres una plantilla valorada en 611 milions d’euros, segons el portal especialitzat Transfermarkt.

Comencen a qüestionar-lo

La desfeta europea ha obert un debat als mitjans de Madrid sobre la figura de l'entrenador argentí, que fins ara semblava comptar amb un crèdit inesgotable per part de l'entorn matalasser. La seva continuïtat, a hores d’ara, se sustenta més des d’arguments emocionals que no pas futbolístics o econòmics. “Els dies més negres del cholisme”, titulava en portada Marca l’endemà de la desfeta al camp del Porto. “¿On ha quedat la seguretat defensiva de l’Atlètic?”, es preguntava a l’As un Alfredo Relaño que qualificava de “colador” la defensa dels de Simeone. “Cal veure com podem millorar a Europa. Hem marcat poc i gairebé tots els rivals han estat superiors: hem acabat en el lloc que ens mereixíem, cal acceptar la realitat”, assumia Simeone.

"Que hagi calgut esperar deu anys per veure el seu primer gran moment crític diu molt de l'èxit aconseguit per Simeone", aporta el periodista Marco González, que condueix el canal de Twich Ahora Atlético. "El club segueix confiant molt en el Cholo, crec que el problema és més dels jugadors que de l'entrenador, perquè molts no tenen l'actitud desitjada. Fa la sensació que Simeone i la plantilla no van a l'una. Alguna cosa passa al vestidor, perquè l'Atlètic és un equip malalt, sense pla d'atac, intensitat física ni idees de joc", afegeix González.

El Frente Atlético va anunciar que diumenge no entrarà al Cívitas Metropolitano al primer temps, i que es passarà el segon assegut i en silenci. Una protesta que volen que segueixi la resta de la grada. L'afició no amaga el descontentament amb tots els estaments del club pel ridícul europeu, però en línies generals continua mostrant un suport majoritari a un tècnic a qui gairebé ningú no vol posar la creu per una mala temporada. 

El discurs oficial de les altes esferes del club madrileny quan se li pregunta pel tècnic argentí és clar: “Marxarà quan ell vulgui”. Simeone s’ha guanyat amb el pas dels anys un crèdit gairebé il·limitat. Cal recordar que l’Atlètic que va rebre, el desembre del 2011, era novè a la Lliga, a vuit punts de la zona Champions. L’argentí només va tardar cinc mesos a collir els fruits del seu treball i va aconseguir el primer dels vuit títols que ha aixecat com a entrenador al club madrileny. L’espina clavada: les dues finals de la Champions perdudes contra l’etern rival, el Reial Madrid. És l'única competició que se li resisteix.

El gran supervivent del futbol espanyol

Des de l’arribada de Simeone a la banqueta de l’Atlètic de Madrid, han estat 223 els tècnics que han anat desfilant pels altres 19 clubs que conformen actualment la Primera Divisió. L’Athletic i el Rayo Vallecano, els dos clubs més estables, han tingut set entrenadors en el mateix període. Els segueixen el Reial Madrid, la Reial Societat i el Cadis, amb vuit. A l’extrem oposat, el València i l’Almeria, dues entitats dirigides per dos peculiars propietaris estrangers que han anat cremant entrenadors a un ritme vertiginós (una mitjana de gairebé dos per curs). 

L’Espanyol no surt gaire ben parat d’aquesta llista: en l’era Simeone, els blanc-i-blaus també poden considerar-se com una trituradora de tècnics. Amb 15, són el cinquè equip que n’ha tingut més. D’aquests, només Javier Aguirre, Quique Sánchez Flores, David Gallego i Rubi van ser capaços de guanyar algun partit al Cholo en els 19 enfrontaments que han protagonitzat. Ara és el torn d'un Diego Martínez que encara necessita demostrar molt més per arribar a obtenir a l'Espanyol la confiança que, fins i tot en els seus dies més delicats, encara té Simeone a l'Atlètic.