L'expedient X que pot ajudar l'Espanyol a tornar a Primera
Els blanc-i-blaus afronten l’eliminatòria final del ‘play-off’ contra l’Oviedo amb el factor empat al seu favor
BarcelonaL’Espanyol es juga el seu destí en els pròxims set dies. El balanç de la temporada serà positiu, o bé nefast, en funció del que passi a l’eliminatòria final del play-off d’ascens que arrenca aquest diumenge (18.30 h, LaLiga TV Hypermotion) i que es resoldrà d'aquí a una setmana a l’Stage Front Stadium. Contra l’Oviedo, els blanc-i-blaus disposaran d’un petit, però no per això menys significatiu, avantatge: el factor posició. En el supòsit que l’eliminatòria acabi amb empat en una hipotètica pròrroga, el bitllet per a Primera que queda vacant serà per a l’Espanyol, que va acabar la Lliga regular quart, per sobre dels asturians, sisens.
L’empat és un resultat que li és força familiar a l’entitat espanyolista. De fet, és el resultat que més han tastat els blanc-i-blaus aquesta temporada: un total de 19 vegades, l’última en el partit de tornada de la semifinal del play-off davant de l’Sporting (0-0). L’empat sense gols ha estat el resultat més reproduït aquest curs, en vuit partits. Set duels els ha acabat 1-1. El 2-2 i el 3-3 també s’han repetit en dues ocasions cadascun.
És la temporada amb més empats de la història de l’Espanyol en Lliga. Fins ara el seu rècord eren els 17 empats registrats a Primera la temporada 1997-98, amb José Antonio Camacho a la banqueta. Enguany ha superat aquesta fita, que s’arrossegava des de feia més d’un quart de segle. I encara podria elevar la nova marca una mica més si acaba empatant algun dels dos partits que li queden davant de l’Oviedo.
En el cas de sumar almenys una x més en l’eliminatòria final, l’Espanyol es convertiria en el rei dels empats a Europa aquesta temporada. Fins ara, només un equip de les dues principals divisions d’Espanya, Anglaterra, Itàlia, Alemanya i França supera els periquitos en aquesta faceta: el Llevant. El conjunt granota, que va quedar fora de la lluita per la promoció d’ascens, va tancar la Lliga regular amb 20 partits en què no va conèixer ni la victòria ni la derrota.
Sumar 16 o més empats equival a patir per salvar-se
Aconseguir acabar quart tot i sumar tants entrebancs pel camí és un autèntic expedient X. Dels 17 equips que han acabat el curs firmant les taules en 16 ocasions o més en les deu categories mencionades, només un, l’Espanyol, ha aconseguit acabar entre els set primers classificats. L’Amiens, de la Ligue 2 francesa, i el Llevant, vuitens en els seus respectius campionats, són les altres excepcions: han acabat entre els nou primers. La resta o bé han patit per salvar-se o, en el pitjor dels casos, han certificat el descens. És el cas d’equips com el Huddersfield i el QRM, que han sumat 18 empats a la segona divisió anglesa i a la francesa, respectivament.
Al conjunt periquito, que acumula 18 partits consecutius sense perdre (l’última derrota que va patir data del 10 de febrer, al camp del Racing), li serviria contra l’Oviedo qualsevol dels 14 resultats obtinguts amb Manolo González a la banqueta: cinc victòries i nou empats. El preparador barceloní no coneix la derrota com a tècnic del primer equip. Va començar la temporada a la quarta categoria, dirigint un triomf del filial a la Ciutat Esportiva Dani Jarque contra el Lleida Esportiu, i la podria acabar celebrant un ascens a Primera a l’Stage Front Stadium. Seria, sens dubte, un final de cine per al trajecte que ha seguit un antic conductor d’autobusos que ara fa un any va quedar-se a les portes de l’ascens a Primera Federació i que ara ha agafat amb força el volant de l’Espanyol per tornar-lo a la màxima categoria.