L’esperança de l’Espanyol ja és que els seus rivals ho facin encara pitjor

La gran esperança de l’Espanyol en les últimes 12 jornades de Lliga és trobar almenys dos rivals que ho facin encara pitjor. Si el conjunt blanc-i-blau dormirà a un punt del penúltim és per mèrits propis, per ser el segon equip amb menys punts com a local de Primera i per continuar deixant passar ocasions d’imposar-se a rivals directes en la lluita contra la permanència. Si a Pucela va parar la taula del banquet al Valladolid, aquest cop ha patit una indigestió contra un Celta (1-3) que s’ha cruspit a gust la mariscada que han pagat els blanc-i-blaus. Cornellà-el Prat es preparava per a una festa i ha acabat demanant el cap de l’entrenador després de veure com el seu equip tocava fons. 

L’Espanyol fa temps que s’ha convertit en un cotxe on no paren d’encendre's llums d’alerta. Si no és el motor és la direcció, els llums o el líquid de fre. Tot i tenir un cotxe que molts altres pilots de la categoria voldrien, l’Espanyol és un dels equips que pitjor juga de Primera. De poc va servir passar pel mecànic al gener: el conductor continua sense saber com tenir una conducció tranquil·la. El Celta, que fa setmanes que s’està allunyant del patiment pel simple fet de tenir les idees clares i de saber a què juga, ha sabut trobar els punts febles d’un Espanyol que, un cop més, ha tornat a patir al mig del camp.

Denis Suárez ha tornat a la titularitat, però lluny de reivindicar-se davant del que fins fa poques setmanes era el seu anterior equip, ha tornat a demostrar que està lluny de la seva millor versió i que encara no sap com encaixar amb el cervell de l’Espanyol, Darder. El d’Artà, que a la primera volta no va trobar en Expósito el company al mig que s'esperava, no aconsegueix congeniar amb el gallec. La seva impotència està justificada, perquè s'ha d'encarregar de tota la fabricació del joc i, alhora, multiplicar-se en tasques defensives. Tampoc ha tingut la seva millor tarda Vinicius, que ha hagut de ser substituït poc després del descans per problemes físics. 

Sense capacitat per aportar pilotes a Joselu, l’Espanyol ha estat un equip inofensiu. Per si no tenia prou problemes al motor, el Celta ha sabut punxar les dues rodes posteriors dels blanc-i-blaus. Primer, ha trobat l’esquena d’Óscar Gil en una transició perfectament resolta de Gabri Veiga. La jove perla del Celta ha inflat una mica més el seu valor de mercat amb una definició sensacional en el que ha estat el seu novè gol a la Lliga. Poc abans del descans, el Celta ha doblat l’avantatge a través d’un clar penal comès per Cabrera, que incomprensiblement no ha vist la vermella tot i haver evitat una ocasió manifesta de gol sent l’últim home. Condicionat per la groga i pel repte de frenar Carles Pérez i Aspas, Diego Martínez l’ha substituït al descans. 

L’home gol del Celta ha trobat l’encert des dels onze metres que no ha tingut Joselu, que no ha viscut la seva millor tarda. El punta blanc-i-blau no ha pogut celebrar la trucada de la selecció amb un gol. L’ha tingut a tocar en una bona assistència de Rubén Sánchez al segon pal, però la seva rematada, tot i tenir el porter venut, no ha trobat porteria. Allà han mort les esperances de l’Espanyol de tornar a entrar al partit. Tot i els canvis, que han ajudat a posar una marxa més, la reacció ha estat massa tímida. El Celta, sense pietat, ha fet sang firmant el tercer. L’Espanyol, a qui no consola el gol de l'honor de Gragera poc abans del xiulet final, necessita més, molt més, per tornar a sumar punts i no haver d’esperar que els rivals directes punxin encara més. Ni la classificació ni les sensacions menteixen: l’Espanyol té a tocar un nou descens i la grada, tipa, ja demana un canvi a la banqueta.