L’Espanyol i el València, units en la misèria

BarcelonaL’Espanyol va desaprofitar una gran ocasió per agafar oxigen, sortir del descens i enviar el València al purgatori. Els blanc-i-blaus van deixar escapar dos punts (1-1) en un partit gris en què van anar de més a menys després d’avançar-se al marcador. Un empat que no treu de pobre cap dels dos equips: els espanyolistes queden a un punt de la salvació, mentre que els valencianistes segueixen cuers, a cinc, amb un partit menys. Dos clàssics de la Lliga en hores baixes que continuen a totes les travesses per jugar a Segona la temporada vinent. 

Dues rematades al travesser, una per equip, van trencar el ritme monòton d’uns primers minuts soporífers en els quals hi va haver més precaucions que atreviment. L’Espanyol, amb tot, va posar-hi una mica més d’insistència. De fet, Puado podria haver firmat un hat-trick perfecte abans d’obrir la llauna: primer va enviar a la fusta un xut amb l’esquerra; després va rematar desviat de cap, i finalment va desaprofitar un claríssim mà a mà davant Dimitrievski amb la dreta. No va ser fins pocs segons abans del descans quan, amb el cap, va enviar al fons de la xarxa una centrada per emmarcar d’Antoniu Roca, que havia fet anar de cul Rioja durant la primera meitat. 

La diana va premiar els mèrits d’un Espanyol que, tot i tenir menys possessió, va tenir més arribades al primer temps. L’alegria, però, va durar-li ben poc. Pocs segons després de l’1-0, Joan Garcia va evitar un claríssim mà a mà amb l’exespanyolista Dani Gómez. A l’inici de la represa, Diego López va aprofitar que Omar va desentendre’s de la seva marca per empatar amb un xut ajustat al pal. El València va donar una passa endavant i va estar a punt de trobar el segon gol en un segon temps en què només va poder celebrar la manca d’encert de Dani Gómez. 

A diferència del primer temps, l’Espanyol va tenir més pilota i menys ocasions en el segon. Els de Manolo González van anar desinflant en una segona meitat en què van estar força espessos amb la pilota als peus. Si desesperants van ser les centrades d’Oliván i Romero des de l’esquerra, no menys preocupant va ser la mancança, un partit més, d’un migcampista creatiu capaç de proporcionar pilotes amb sentit als atacants. El mal menor, que el València no completés la remuntada, ja que va ser millor en el tram final que un Espanyol a qui li van tremolar les cames i va fer-se un tip de perdre pilotes absurdes. Per insistència van merèixer més els visitants, que a set minuts per al final i després al temps afegit van aconseguir marcar dos gols que van ser anul·lats per fora de joc.