L'Espanyol, sense ullals, manté al càrrec Quique Setién

Xiulada general, crits de “directiva dimissió” i una desfeta immerescuda (0-1) que no allunya els fantasmes del descens. L’últim partit de l’Espanyol a Cornellà-El Prat en aquest 2022 va deixar un regust clarament amarg tot i la imatge del conjunt blanc-i-blau, que poques vegades aquest curs havia acumulat més mèrits per puntuar. L’Espanyol, sense ullals, va donar vida a un Quique Setién que arribava al partit amb la creu posada i que va obtenir el crèdit suficient per seguir al càrrec durant l’aturada pel Mundial. L’aspirina blanc-i-blava sempre funciona quan se la necessita.

L’Espanyol va reviure els seus pitjors fantasmes en un partit en què va generar molt però va quedar-se sense premi. Una jugada desafortunada a la segona part va tirar per terra una posada en escena més que correcta dels blanc-i-blaus: Brian Oliván va refusar cap a l’àrea petita una pilota que havia topat al pal, Yeremy Pino va rescatar-la abans que sortís i Lecomte, que estava completant un partit força bo, va acabar enviant al fons de la xarxa una centrada que no anava entre els tres pals. El joc dels disbarats, de nou, amb la defensa i el porter de l’Espanyol com a protagonistes. Un bon resum de les primeres 14 jornades de Lliga dels blanc-i-blaus: un equip que treballa i se sacrifica, que sap reaccionar i generar ocasions, però que es veu penalitzat per les pífies majúscules que comet a les dues àrees. 

Val a dir, però, que els blanc-i-blaus van buscar el gol amb molta més insistència que el Vila-real. Ja des d’un bon inici, Puado va desaprofitar un claríssim mà a mà davant Rulli quan tenia tot sol Joselu esperant una passada de la mort que no va arribar. El barceloní va tornar a ser un dels pocs elements desequilibrants en atac dels periquitos, però segueix veient la porteria molt petita aquest curs. Tampoc van trobar encert companys com Darder o Keidi Bare, que més tard van tenir molt bones ocasions per firmar un gol que mai va arribar.

Els blanc-i-blaus van perdonar la vida al tècnic que entrenava el Barça quan van confirmar el descens a Segona i a un Vila-real que arribava a Cornellà-El Prat arrossegant la depressió per la marxa d’Unai Emery a la Premier League. Els de la Plana Baixa, de fet, en van tenir prou amb imprimir un ritme lent, sovint parsimoniós i desganat. L’Espanyol va intentar no contagiar-se del joc dels de Setién, però quan aconseguia superar les pugnes al mig del camp no trobava la manera de marcar un gol. 

La sort va girar l’esquena als blanc-i-blaus, que no entenien com podien desaprofitar arribades tan clares. També en va tenir algunes el Vila-real, que va posar a prova Lecomte amb un parell de xuts ajustats i dues rematades ajustades al pal que no van trobar porteria. Cornellà-El Prat, tens davant del desencert en atac i en defensa del seu equip, només va dedicar una gran ovació a un jugador, Gerard Moreno, que va tornar a jugar al tram final després d’algunes setmanes lesionat. Després de la Copa, l’Espanyol tindrà un mes i mig per reflexionar, corregir i trobar al mercat les solucions que necessita.